Evolució Humana: De l'Origen a la Cultura

L'Evolució dels Éssers Vius

L'evolució fa referència únicament als éssers vius. Es creu que la vida va aparèixer fa aproximadament 3500 milions d'anys. Hi ha diverses teories sobre el seu origen. La més acceptada i comprensible és la que va plantejar el científic rus Oparin l'any 1953, en plena època soviètica. Va proposar que la vida va sorgir a partir dels elements presents a la Terra primitiva.

Gairebé tots els humans ens preguntem d'on venim. Totes les cultures tenen relats que intenten explicar el nostre origen, i molts d'aquests relats tenen similituds. Per exemple, la Bíblia i la mitologia grega expliquen que Déu va crear l'home a partir de fang i aigua.

Els primers teòrics que van intentar explicar l'origen de la vida de manera científica van ser els fixistes. Segons ells, les espècies eren immutables, creades per Déu i sense canvis al llarg del temps.

Els Primers Científics i les Seves Teories

Linné va ser el primer a classificar els animals i les plantes, incloent-hi l'home com a part del regne animal. Posteriorment, Cuvier (s. XVIII) va observar fòssils d'espècies extintes i va intentar explicar-ho amb la teoria de les creacions successives. Segons aquesta teoria, hi havia hagut diverses creacions d'espècies, i cadascuna d'elles havia desaparegut a causa de cataclismes.

El Transformisme de Lamarck

Al segle XIX, va sorgir la primera teoria semblant a l'evolucionisme: el transformisme de Lamarck. En la seva obra Filosofia Zoològica (1809), Lamarck va proposar que les espècies més simples apareixien per generació espontània (més tard es va demostrar que això no era possible). Aquestes espècies es transformaven seguint dues lleis:

1. Necessitats funcionals: Les espècies tendeixen a adaptar-se al medi per sobreviure, creant òrgans nous o atrofiant-ne d'antics segons les seves necessitats.
2. Llei de l'herència: Les modificacions adquirides per adaptació al medi es transmeten a la descendència.

Aquesta teoria no és considerada evolucionista perquè no contempla la transformació genètica. Segons Lamarck, els canvis són deguts a l'adaptació al medi, no a canvis en els gens.

La Teoria de l'Evolució de Darwin

L'any 1859, Darwin va publicar L'Origen de les Espècies, obra que va establir les bases de la teoria de l'evolució, que s'ha anat modificant i perfeccionant fins a l'actualitat. Wallace també va publicar una teoria similar, però la de Darwin era més senzilla i completa. Darwin va incloure l'home en el procés evolutiu, igual que la resta d'animals. Segons Darwin, l'evolució segueix tres lleis:

1. Variabilitat: Els éssers vius presenten variacions per adaptar-se al medi.
2. Herència: Els éssers vius transmeten les modificacions adquirides a la seva descendència.
3. Selecció natural: En un medi determinat, els individus més ben adaptats sobreviuen i es reprodueixen, transmetent les seves característiques a la descendència.

A diferència de Lamarck, Darwin va afirmar que les modificacions que es transmeten són aquelles que afecten els gens. Aquesta va ser una aportació crucial, ja que en aquella època no es coneixien les lleis de l'herència.

L'Evolució Humana i la Cultura

La teoria de l'evolució ha continuat avançant. Al segle XX, es va establir el caràcter irreversible de l'evolució: si una espècie s'extingeix, no pot tornar a aparèixer. L'evolució avança cap a una major complexitat i perfecció.

En el cas dels homínids, s'ha produït un desenvolupament del cervell. Es creu que l'Homo sapiens va aparèixer fa uns 150.000 anys a l'Àfrica meridional. Algunes característiques que van afavorir la seva evolució van ser:

• Bipedisme: La postura erecta, amb la columna vertebral en forma de S, permet una millor mobilitat i allibera les mans.
• Pèrdua de pèl corporal: Facilita la transpiració i la regulació de la temperatura corporal.
• Neotènia: Desenvolupament lent que permet un període d'aprenentatge més llarg.
• Dimorfisme sexual: Diferències físiques entre mascles i femelles menys marcades que en altres espècies, cosa que afavoreix la cooperació.

S'estima que hi ha unes 8000 cultures diferents al món. La gran diferència entre els humans no és el color de la pell, sinó l'etnicitat, és a dir, el grup cultural al qual pertanyem. Els humans som una única espècie, però ens diferenciem pels grups culturals.

Què és la Cultura?

La cultura és la informació transmesa per aprenentatge social. No s'hereta, sinó que s'aprèn al llarg de la vida. La cultura inclou tot allò que no és natural, com ara la manera de viure, les eines, la divisió del treball, les relacions de parentiu, l'organització social i el matrimoni.

A totes les cultures hi ha una divisió del treball, tradicionalment basada en el sexe. També hi ha relacions de parentiu i una organització social, que pot variar des de la més simple fins a la més complexa.

El matrimoni pot ser monògam o polígam. La poligàmia pot ser poligínia (un home amb diverses dones) o poliàndria (una dona amb diversos homes). La monogàmia és la forma més comuna a la majoria de cultures.

La poligàmia autèntica sol donar-se en situacions específiques, com ara:

• Quan hi ha un desequilibri en la proporció de sexes a causa de l'infanticidi o altres factors.
• Quan l'expectativa de vida és molt diferent entre homes i dones.
• En cultures molt jerarquitzades, on uns pocs individus tenen més poder i recursos.