L'evolució humana, la ment i la llibertat: Guia completa

1. Evolució

Per explicar l'origen dels éssers humans utilitzem dues explicacions: les preevolucionistes i les evolucionistes.

1.1. Explicacions preevolucionistes

La tradició bíblica explicava l’origen de l’home mitjançant la teoria creacionista, basada en una interpretació literal del Gènesi: la creació separada i definitiva de totes les espècies vives per Déu. Aquesta concepció parteix d’un supòsit fixista: el caràcter inamovible de les espècies. Per exemple, el cavall i l'ase no provenen d’un avantpassat comú, sinó que han existit des del començament tal com els coneixem.

Al segle XVIII, el creacionisme fixista tenia defensors com Carl von Linné i Georges Cuvier, els quals sostenien que existeix un creador darrere de tot projecte de vida.

1.2. Explicacions evolucionistes

El 1859 es publica L'origen de les espècies de Charles Darwin, que xoca amb les teories fixistes. La teoria de Darwin té tres idees fonamentals:

• Transformisme: Les espècies provenen d'altres anteriors mitjançant canvis graduals.
• Selecció natural: Només perduren els canvis més eficaços per a la lluita per la vida.
• Origen comú: L’ésser humà descendeix d’antics primats.

La teoria darwinista no explicava els mecanismes d'herència. Fou Gregor Mendel (1822-1884) qui va formular la teoria de l'herència basada en els gens. La combinació de la selecció natural i les doctrines mutacionistes conforma el neodarwinisme.

1.3. L’evolució de l’ésser humà

Les classificacions sobre els orígens de l’home estan subjectes a canvis constants a causa de la rapidesa de les investigacions. L'antropologia i la paleontologia avancen amb cada descobriment, destacant els jaciments de la serra d'Atapuerca (Burgos), que demostren la presència humana a Europa des de fa gairebé un milió d’anys.

1.4. L’hominització

Els canvis més importants en els homínids foren:

• Posició erecta: Caminar sobre dos peus, provocant canvis anatòmics en la columna i el coll.
• Alliberament de les extremitats superiors: Les mans s'especialitzen en la manipulació, la caça i la defensa.
• Desenvolupament cerebral: Permet el sorgiment de capacitats tècniques (fabricar instruments) i simbòliques (expressar-se mitjançant símbols).

1.5. El llenguatge i la capacitat simbòlica

El llenguatge permet fer abstraccions i parlar del futur o del passat. La filogènesi del llenguatge estudia el seu origen, suggerint que va derivar d'un llenguatge gestual combinat amb sons. Segons George A. Miller, el llenguatge va sorgir gràcies a la predisposició comunicativa, la capacitat d'imitació i la intel·ligència.

2. La cultura

El procés d'humanització és essencial per la nostra dimensió cultural: el conjunt d’informacions adquirides socialment. Mentre els animals aprenen per imitació, l’ésser humà utilitza el llenguatge com a eina principal de transmissió cultural.

3. Dimensió personal

El terme "persona" s'associa a la dignitat, la llibertat i el valor. Segons el personalisme de Mounier, els trets fonamentals són:

• Valor: Cada ésser és únic i irrepetible.
• Dignitat: Mereix ser tractat amb respecte.
• Llibertat: Capacitat d'elecció.
• Compromís ètic: Obertura als altres.
• Consciència: De la pròpia existència.

4. La vida psíquica

El comportament humà té una dimensió interna (vida psíquica) i una externa (conducta). La ment es caracteritza per la intencionalitat (tendir a alguna cosa) i la intimitat (no observable per tercers).

4.1. Conscient i inconscient

La psicoanàlisi de Freud defensa l'existència d'estats inconscients que determinen la conducta. Segons aquesta teoria, la ment es divideix en:

• Conscient (ego): Informació present.
• Preconscient (id): Informació accessible.
• Inconscient (superego): Experiències traumàtiques i impulsos reprimits.

4.2. Estats i processos mentals

Destaquen les facultats cognitives (percepció, memòria, imaginació i intel·ligència). Howard Gardner proposa set tipus d'intel·ligències (lingüística, lògica-matemàtica, espacial, musical, kinestèsica, interpersonal i intrapersonal), a les quals s'afegeix la intel·ligència emocional de Daniel Goleman.

Els estats afectius es divideixen en sentiments (estables), emocions (puntuals i fisiològiques) i passions (excessives i involuntàries).

5. L'acció i la llibertat

L'acció és una operació conscient i voluntària. Pot ser individual o col·lectiva, motivada (per causa o finalitat) i intencional.

5.1. El determinisme

El determinisme afirma que tot està causat, negant la llibertat. Existeixen diversos tipus:

• Físic: Lleis naturals.
• Genètic: Codi genètic.
• Ambiental: Factors educatius i socials.
• Econòmic: Condicions materials (marxisme).
• Teològic: Voluntat divina.

Finalment, la responsabilitat és inseparable de la llibertat: només som responsables de les accions decidides de manera conscient i voluntària.