Evolució Humana: Hominització, Cultura i Filosofia

Hominització

Bipedisme - Alliberament de les mans - Augment del volum del cervell - Maduració lenta (neotènia)

Cultura = Aprenentatge social

Naturalesa = Genèticament.

Diversitat Cultural

Grups humans que difereixen en la forma de ser i de viure (les societats, avui dia, són multiculturals)

• Etnocentrisme = Jutjar des de la teva cultura els aspectes d’una altra (això porta a creure que la teva és superior)
  • Universalisme
• Relativisme = cada pràctica s’ha de jutjar des de dintre de la mateixa

Trets Ponderables

Ganivets de pedra, fusta

// ganivets d’acer

Tecnologia

Transport

Indústria

Medicina

Trets Imponderables

Forma de saludar

Forquilla / bastonets xinesos

Teories de la diversitat d’espècies

Fixisme (antiguitat) Aristòtil

Va classificar els animals en espècies.

Creu que les espècies existien des de sempre, són inalterables.

Defensa la generació espontània (cucs, insectes)

Creacionisme (fins modernitat)

Se seguia afirmant el fixisme però les espècies ja no existien des de sempre. Existeixen des de la creació.

Déu crea les distintes espècies.

Déu crea l’ésser humà com un ésser especial, a la seva imatge i semblança.

L’ésser humà és el centre de la seva obra i la natura està al seu servei.

Parteix de la interpretació literal del Gènesi.

Adaptació Lamarck

Filosofia zoològica (1808)

La natura és un tot continu.

Les plantes i els animals sorgeixen per generació espontània.

En els éssers vius hi ha tendència al perfeccionament.

Dues lleis:

• Llei de l'ús i desús dels òrgans: La funció fa l’òrgan.
• Llei de la transmissió hereditària dels caràcters adquirits. Tot el que fa la natura fa perdre o guanyar als individus pel medi, s’hereta. (aquesta llei no és certa)

Les espècies ja no són fixes i immutables.

Es poden originar noves espècies (evolucionisme).

La vida procedeix d’un origen comú, no existeix des de sempre.

Les espècies estan emparentades entre elles.

L’ésser humà segueix sent fruit de la creació.

Selecció natural Darwin

L'origen de les espècies (1859)

Dues afirmacions:

1. Les espècies deriven unes de les altres per selecció natural. (no calia recórrer a un creador per explicar la diversitat)
2. L’ésser humà també és resultat d’aquest procés evolutiu. (Deixa d’ocupar un lloc privilegiat dins del conjunt de la natura)

Parteix de dues idees: La lluita per l’existència. La supervivència del més apte (existeix una variabilitat dins dels individus de cada espècie (selecció natural))

Llenguatge animal (senyals útils) - És innat, està limitat per les coses físiques, els instints.

Llenguatge humà - No està limitat als instints, expressa idees, conceptes abstractes, matemàtiques...

La filosofia ens transmet la imatge de l’home amb raó racional.

La raó ens serveix per conèixer el món, la natura.

La cultura és allò que no ens ve donat biològicament, sinó que l’adquirim en grups socials.

Sigmund Freud = Descobreix l’inconscient - Aquest, que no controlem, ens condiciona en el comportament, el llenguatge, la vida… Apareix en els somnis. Dos impulsos: Eros (amor) i Tanatos (destrucció)

= estudia malalties psicosomàtiques (traumes)

Superjò = Exigències morals, va per l’educació. Prohibicions, deures…

Jo/ego

Allò: Part animal, satisfacció immediata

Aristòtil: Sociables per naturalesa. Llenguatge

Hobbes: Egoistes i agressius per naturalesa. “L’home és un llop per l’home”

Kant: Insociable sociabilitat

Freud: Primacia dels instints agressius (homo homini lupus, Hobbes)

Dualisme

Segons Plató:

Explica un mite. L’ànima és immortal. Està atrapada, empresonada dins del cos. Existia abans d’estar al cos, era totalment racional (raó pura). Quan entra al cos, ja no és pura. L’ànima i el cos són dues naturaleses distintes, és una unió accidental perquè un és mortal i l’altre no. Cos: plaer, comoditat. Ànima: coneixement (es permet corregir els errors dels sentits).

NO Segons Descartes:

L’ànima interactua amb el cos. Tot i que siguin dues coses diferents, es compenetren. Per exemple, els animals no sentien perquè no tenien ànima. Segons ell, els animals són màquines. L’ànima interactua amb el cos perquè té un punt de contacte amb ell.

Plató:

Ànima: Inmaterial, Immortal, Raó, coneixement

Cos: Material, Mortal, Sentits, Ignorància

Aristòtil

L’ànima i el cos estan units i moren a la vegada, junts.

L’ànima és allò que dóna vida al cos, per tant, els animals sí que tindrien ànima.

Monisme

Segons Epicur:

Monisme materialista. Cada ésser humà, cada cosa, està formada per àtoms. Els humans són conglomerats d’àtoms i quan es moren els àtoms es dispersen. Tot és matèria.

Ment - Cervell

1. Reduccionisme: Redueix la ment al cervell. Són el mateix.
2. Funcionalisme: La ment és una funció del cervell, la du a terme.
3. Emergentisme: Estan relacionats però no són el mateix, la ment emergeix del cervell.

Concepcions del llenguatge

Referencialista (semàntica): Considera que les equivocacions es produeixen perquè no hi ha un acord sobre el referent, significant de les paraules.

Logicista (sintaxis): La coherència de les frases, l’estructura, determina el significat de les paraules.

Pragmatista: El llenguatge té diverses utilitats, no només significats sinó també estructura i ordre.

Els símbols s’ensenyen com la cultura. Per això és el mateix definir l’humà com a animal cultural que com a animal simbòlic.

Símbol: Signe que té un significat, que representa una altra cosa.

Indicis: Casualitat, petjades…

Icona: Similitud, senyals de tràfic, vàter.

Mites

Narracions i doctrines tradicionals.

No justificades racionalment.

De caràcter antropomòrfic, els mouen intencions, desitjos i passions.

Logos

Apareix per la investigació científica: l’observació i l’experimentació.

Busca explicacions simples i coherents.

Filosofia/ciència

Filles de la raó.

Coherents, clares i racionals.

Imatges: Conceptes. Forces sobrenaturals > Lleis naturals. Experiències morals > exp. físiques. Imaginació > experiència i raonament.

Saber

Creença: Racional (creure en Déu). Irracional (supersticions)

Ciència: Racional, Sistemàtica, Exacte, Falsable

Filosofia: No falsable, Caràcter deductiu

Deducció: Extreure una conclusió a partir de premisses amb les quals està connectada.

Inducció: Generalització (conclusió) a partir de premisses.

Mètode hipotètic-deductiu

1. Detectar un problema.
2. Formulació d’una hipòtesi.
3. Deducció de conseqüències observables.
4. Experiment/verificació.

EXEMPLE: Van descobrir un planeta (Urà) que no seguia l’òrbita prevista per les lleis de Newton. Van suposar que eren produïdes per l’atracció d’un altre planeta.

Si aquell planeta existia, havia de tenir una massa adequada i trobar-se en un punt del cel determinat.

Van trobar el planeta nomenat Neptú i la hipòtesi va resultar refutada per l’experiència.