Evolució Històrica de la Psicologia

Societat tradicional (modernitat sòlida):

• Vida humana més tranquila i hi havia menys mobilitat social.
• Les idees i regles socials eren més estables i les relacions interpersonals més clares.
• Els rols de cada persona estaven molt definits.

Societat del coneixement (modernitat líquida):

• Sorgeix per la revolució cientificotècnica (s.XX).
• Es caracteritza per una cultura universal basada en la difusió mundial de la informació a través de mitjans tecnològics nous.

Fonts de la Psicologia

Psicologia: psyché (ànima) i logos (coneixement)

Plató: Defensa a Fedre → concepte dualista de la naturalesa humana (home compost per ànima i cos).

Aritsòtil: L’ànima → element biològic i propietat essencial de l’ésser viu.

Descartes: s.XVII proposa una divisió dels actes voluntaris i involuntaris. (Alguns actes són reflexos, altres voluntaris i governats per la ment → entitat no física.)

El seu dualisme ment-cos dividí l’estudi de la conducta humana: una dedicada a l’estudi de la ment i l’altre a l’estudi dels reflexos.

Impacte de la Teoria de l’Evolució

Charles Darwin causa el major impacte en la història humana amb la seva teoria (psicologia evolutiva), juntament amb l'heliocentrisme de Copèrnic → significa un nou enfocament en l’analisi de l’activitat mental i de les emocions humanes.

Darwin: espècies no constants, variables. Va relacionar el comportament humà amb l’evolució dels organismes.

Primeres Teories Científiques

-Estructuralisme (Wilhelm Wundt)

Crea el primer laboratori de psicologia experimental (Leipzig, 1879) defensa l’importància d’aquesa ciència en la seva obra: Elements de la psicologia fisiològica

Psicologia → investiga continguts mentals → introspecció i experimentació.

L’estructura de la ment es pot estudiar en els seus diferents components.

-Funcionalisme (William James)

Critica a Wundt a principis de la psicologia per investigar l’estructura mental en lloc de les funcions adaptatives de la ment.

Funcionalistes: Analitzen el funcionament dels processos mentals.

James també va estudiar les emocions i l’utilitat dels grups en investigació psicologica.

Emocions: Sensacions produïdes per la percepció dels estímuls externs.

-Psicologia (La Gestalt) (Wertheimer, Köhler i Koffka)

No accepten que la percepció fos un compost de sensacions, defensen que tot és més que la suma de les parts.

Teories Clàssiques

-Psicoanàlisi (Sigmund Freud)

Nega la consideració racional de la ment humana, admet l’existència de l’inconscient i defensa que la personalitat està determinada pels instints biològics.

Les dades no son suficients per explicar el comportament humà. La realitat fonamental és l’inconscient.

Psicoanàlisi freudiana: Explica la personalitat, motivació i la psicoterapia atenent la història de la ment.

-Conductisme (John B. Watson)

En la seva obra La psicologia des del punt de vista conductista rebutja l’introspecció buscant camins més objectius.

Defineix psicologia com una ciència natural → descriu, prediu i controla la conducta. L’estudia mitjançant mètode experimental.

Ivan Pavlov (condicionament clàssic, reflex condicionat)

B. Frederik Skinner La conducta dels organismes

Conducta: Fenomen susceptible d’observació i quantificació.

-Psicologia humanista (Abraham Maslow i Carl Rogers)

L’humà és autònom i responsable de les decisions que pren per el seu desenvolupament.

La psicologia ha d’estudiar l’individu globalment ja que està format per el tot integrat (pensaments, sentiments, accions humanes)

Vida humana → context interpersonal. Aspectes fonamentals: Cerca del sentit de l’existència i valors humans.

-Psicologia cognitiva

Objectiu: Comprendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana i estudiar processos cognitius.

Abandona el model conductista (estímuls i respostes)

L’humà no és executiu passiu de respostes, sinó un procesador actiu de la informació que rep de l’entorn. Els psicòlegs cognitius es basen en la metàfora de l’ordinador.

Què Estudia la Psicologia?

Neuropsicologia (ciències naturals)

Psicologia social (ciències socials)

La psicologia s’interessa en subjectes com la societat i la cultura que exerceixen gran influència en els seus objectius i investigacions.

-Ciències formals: Mates i lògica, construccions ideals de la ment. La veritat dels seus enunciats requereix coherència lògica.

-Ciències naturals: Informen sobre el món, treballen amb el mètode hipoteticodeductiu, enunciats contrastats per l’experiència.

-Ciències socials i humanes: Característiques pròpies per la complexitat dels fenòmens humans, l’humà és l'objecte i subjecte de recerca.

Característiques

Psicologia: Ciència que estudia el comportament dels éssers vius i els processos mentals pels quals coneixen el seu entorn i s’orienten aprenent de l’experiència.

-Ciència experimental: Mètode científic. Busca regularitats mitjançant verificació empírica.

-Ciència eclèctica: Recull dades aportades d’altres disciplines. Multi-disciplinar.

Diferents nivells d’anàlisi: Estudi de grups, diagnòstic, tractament d’individus…

Objectius

1. Descriure: Recollir dades i aconseguir informació sobre processos cognitius i comportaments.

2. Explicar: Esbrinar causes d’una conducta determinada. Formular hipotesis des de una teoria, provisionalment i subjectivament.

3. Predir: Capacitat de prognosticar el comportament.

4. Modificar: Alterar condicions que influeixen en el comportament de manera predictible.

Els mètodes de la psicologia

Psicologia → metode científic

Identificar el problema → formular hipotesis → disseny d'experiments → hipotesis comprovada (no o si) → establiment de lleis i teories

• Observació d’un fenòmen: Recollir dades de manera sistèmatica a partir de l’observació per identificar el problema.

• Formulació d’hipotesis: Explicació provisional del fenòmen

• Contrastació de l’hipotesis: Amb la verificació (experiència confirma) i la falsació (hipotesi no complida)

• Lleis: Expliquen un fenòmen, relacions entre variables d’una investigació.

• Teoria: Conjunt de fets, hipotesis i lleis sobre un àmbit de la realitat.

Mètode descriptiu

Els psicolegs descriuen la conducta de les persones d’una manera objectiva i sistèmica.

• Latència: Temps entre un estímul i l’aparició la conducta.

• Freqüència: Nombre de vegades que apareix la conducta.

• Durada: Temps en que es manifesta la conducta de principi a final.

• Intensitat: Força amb que es produeix la conducta.

Mètode correlacional

Es cerca algun tipus de relació entre dues variables o més, i quina mesura de variacióa afecta a l’altre.

Correlació positiva = relació directa, autoestima, nivell de salut alt.

Correlació negativa = Relació inversa, persona deprimida, autoestima baixa.

Mètode experimental

Experiment, crear una situació generalment al laboratori que permeti comprovar els efectes de la variable independent sobre la variable dependent.

Tipus d’hipòtesis

• Nul·les: Els canvis realitzats per l’experimentador no alteren el resultat d’aquesta.

• Alternatives: Un canvi en l’experiment alterara les condicions d’aquest.

Per realitzar bé un experiment:

• Mostra: Conjunt representatiu de la població a investigar. L’investigador ha de controlar les variables extranyes que puguin influir.

• Metodologia: Ha de tenir validesa interna i externa.