Evolució de les famílies i factors d'èxit

Evolució de les famílies:

• Premoderna: preindustrial i industrial. Artesans i campesins, matrimoni concertat.
• Nuclear moderna: societat industrial, desenvolupament, mercat i polítiques socials, assentament neolocal, tradicions flexibles, patriarcat dividit.
• Declivi patriarcal: preindustrial globalitzadora, econòmica mediatitzada i retalls socials, individualització de la renda i l'oci, independència neolocal, vincles més fàcils.

Tipus de família:

• Unió de fet: projecte de vida, matrimoni, legal o no.
• Reconstruïdes: generades per divorcis.
• Monoparentals: increment de vulnerabilitat social.
• Parelles que no conviuen: precarietat i flexibilitat laboral.
• Homoparentals: parelles homosexuals.

AMPA: articula els interessos dels col·lectius a l'escola.

CONCAPA: defensa l'escola pública i democratitzada.

Consell escolar: present en diferents nivells amb presència de docents, alumnes i polítics.

Apocalíptics: critiquen les implicacions dels mitjans de comunicació (erosió de cultures, pensament únic, visió crítica i passiva, control de la classe dominant).

Integrats: veuen l'oportunitat (distribució democràtica de la cultura, difusió d'informació, no només és capitalista).

Educació en família:

• IM interioritzada de la moral: pares per damunt dels xiquets i mantenen conviccions.
• AFS Adaptada al flux social: poca intervenció, negociació, adaptació a les inclinacions del nen.

Treball mercantil/producció: remuneració monetària, qualificació formal, protecció social, estableix ingressos, concedeix estatus.

Treball domèstic/reproductiu: remuneració en espècies, no treball, destresa natural, ingressos indirectes, protecció indirecta, estatus diferent.

Sexe i gènere: Betty Friedan (allò femení és una construcció social, no una determinació biològica). El gènere és la forma en què totes les societats determinen les funcions, actituds i valors, mentre que el sexe fa referència als aspectes biològics que diferencien sexualment.

Sistema de sexe i gènere: és un conjunt de disposicions pel qual una societat transforma la sexualitat biològica en productes de l'activitat humana. Permet veure una relació entre subordinació i dominació entre homes i dones.

Patriarcat: organització social on l'autoritat és l'home.

Factors no cognitius: disciplina, autoconfiança, compromís, assistència, autonomia. L'actitud no és innata, sorgeix de la interacció en el medi.

Principals factors d'èxit:

• Individual: cognitiu, motivacional, autocontrol i autoeficàcia, resiliència i autoestima, característiques neuronals.
• Família: nivell econòmic, nivell educatiu, expectatives parentals, cohesió i ambient, tipologia, nombre de germans, afecte.
• Escola: característiques de l'entorn del centre, gestió del centre, equip docent, implicació, formació i expectatives, clima.
• Comunitària: entorn rural o urbà, economia del territori, valor social, violència i conflicte.

PISA: programa internacional per a l'avaluació d'estudiants en matemàtiques, ciències i lectura.

OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Relativisme cultural: identitat, mateixitat i alteritat. Contraposicions (etnocentrisme/universalisme). Retorn de l'etnocentrisme per homogeneïtat global i manca de consensos.

Relativisme: idea político-social que defensa la validesa i riquesa del sistema social i nega qualsevol valoració moral o ètica dels mateixos.

Tipus d'etnocentrisme:

• Colonial-excloent: rebuig de tot allò que no siga propi. Reclusió a l'entorn natural. Base d'actuació colonial. Condorcert: els homes tenen dret a civilitzar-se i ensenyar als altres. Universalitat com a projecció de la pròpia particularitat.
• Exotització: l'estrany és considerat objecte de fantasia. L'altre no és humà, sinó un model de humanitat. Representa l'oposat a nosaltres. Pot relacionar-se erròniament amb el relativisme.
• Respectuós: fa feina en l'encontre amb la diferència. Hi ha de mantenir més o menys separades les cultures perquè no es contaminen. No és etnocentrista perquè no jerarquitza entre cultures.

L'universalisme de Feyerabend: proposa un universalisme moral que defensa totes les intervencions en les poblacions on hi haja problemes de tota classe. Hi ha etnocentrisme en la tutela. Parteix de la idea que cada cultura és la mateixa, perquè pot dependre d'una altra. Aquestes no poden ser autònomes ni coherents. Cada individu respon a identitats múltiples.

Universalisme i relativisme: maniqueista (xoc de civilizacions enfront d'aliança de civilitzacions). Les diferències com a marc d'interpretació igualitària. Diversitat com a variants de subjectivitat.

Principis del relativisme moderat:

1. Una cultura no només inclou els valors vigents i consensuals, sinó també la projecció de valors disruptius de la moral crítica.
2. La comunicació entre cultures implica l'existència de condicions de racionalitat.
3. La comunicació entre cultures fa el reconeixement de valors transculturals.
4. Conservar la diversitat benigna i objectar la maligna, que col·lisiona amb els drets humans.

Fenomen migratori (factors):

• Econòmics: dinàmica capitalista, desequilibri de països, treball inestable, treball global.
• Demogràfics: descens de la natalitat al nord.
• Polítics: lleis polítiques migratòries, conflictes bèl·lics.
• Culturals: no són homogènies, trobada cultural, interrelació de classe i ètnia.

Model d'assimilació: adequació del migrant a la societat receptora, eliminant les diferències culturals. S'adapten als costums locals.

Model de separació: sentiment d'amenaça cap a l'inconnex, pèrdua de la pròpia cultura, inquietud pels problemes, disminució de recursos, desconfiança d'ideologies. La relació no és positiva, sinó defensiva.

Model de marginació: diferents formes d'exclusió, desarrelament familiar, absència d'habitatge. Ofereixen poca esperança.

Model d'integració: parteix de la idea de la diversitat i la necessitat de crear una convivència. Establiment de principis comuns de convivència. La pluralitat no ha de permetre la fragmentació social.

Reconeixement de la diversitat cultural:

• Redistribució: afrontament a les desigualtats estructurals.
• Reconeixement: foment de l'encontre i la comunicació intercultural.

Política educativa multicultural:

• Comprensió: majoritària, diversitat positiva.
• Competència: minories que intenten adquirir les mateixes competències, activitats lúdiques.
• Emancipació: minories i majoria, multicultural, anàlisi contextual del centre.