L'Evolució Estel·lar i l'Expansió de l'Univers

L'expansió de l'Univers i l'efecte Doppler

Harlow Shapley va ser el primer a postular la teoria excèntrica. Més tard, Hubble, científic nord-americà, va descobrir més galàxies a part de la nostra Via Làctia i va comprovar la gran distància entre elles, així com l'efecte Doppler de l'Univers.

Què és l'efecte Doppler?

És la clau de la cosmologia. El podem observar quan les ones sonores o lluminoses es mouen:

• Un emissor d'ones fix emet el so o la llum de manera concèntrica.
• Si aquest està en moviment, les ones concèntriques també es desplacen.
• Si detectem el moviment d'ones concèntriques, podem deduir que el cos emissor està en moviment, encara que no el veiem o sentim (com passa amb una ambulància).

El Sistema Solar

L'agost de 2006, els astrònoms de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), reunits a Praga, van determinar que el nostre Sistema Solar agrupa 8 planetes i 3 planetes nans.

L'evolució d'una estrella

La massa de les estrelles no sempre és igual i determina la seva evolució. Les estrelles neixen, evolucionen i moren; segons quina sigui la seva mida, algunes ho fan d'una manera espectacular:

Estrelles de massa petita

Una estrella de massa més petita que el nostre Sol s'anomena nana blanca. És una estrella molt petita i densa que ha esgotat el combustible i no pot continuar generant energia. Té una mida semblant a la de la Terra i s'anirà refredant i contraient lentament fins a apagar-se.

Estrelles de massa mitjana

Quan la massa de l'estrella és semblant a la del nostre Sol, la temperatura és prou gran com per generar noves reaccions. Quan l'hidrogen s'exhaureix, l'estrella s'infla fins a convertir-se en una gegant vermella que, després, es contrau i acaba els seus dies com una nana blanca.

Estrelles de gran massa

Quan una estrella és molt gran (10 vegades o més que el nostre Sol), es col·lapsa i es produeix una gran explosió:

• Les temperatures són altíssimes (uns 600 milions de kelvin).
• Es forma una gegant vermella que acaba explotant en una supernova, escampant per l'espai elements pesants.
• La poca massa que queda es contrau i forma una estrella de neutrons, molt densa, que quan gira s'anomena púlsar.