Evolució Econòmica i Social a Espanya (1900-1931)

La transició demogràfica

La transició demogràfica es caracteritza per una davallada de la taxa de mortalitat gràcies a la millora de l'alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries. La reducció del nombre de morts va ser possible per la millora dels serveis de neteja i de clavegueram, el control de la potabilitat de l'aigua i la higiene dels aliments. L'esperança mitjana de vida va augmentar. Com a conseqüència d'aquesta davallada de la mortalitat i la natalitat alta, la població espanyola va créixer.

Més tard, es va produir un descens de la natalitat a causa dels nivells més alts d'urbanització. La demografia espanyola va tenir un retard considerable en comparació amb altres països europeus.

Els moviments migratoris

Entre 1900 i 1931, Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors. Un volum important de població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia. Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla es van convertir en pols d'atracció d'emigrants. L'arribada d'immigrants a Catalunya va ser molt intensa. L'emigració a ultramar (1880) va tenir com a causa principal una economia en la qual l'ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacions necessàries.

La intensificació de la urbanització

Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització. Les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixer notablement. També van créixer altres ciutats com Barakaldo, Sestao, Mieres, Sama, Badalona, Sabadell i Terrassa. Barcelona va experimentar una gran transformació de la seva fisonomia urbana. La ciutat va augmentar i es van crear els actuals barris.

La crisi agrària

A finals del segle XIX va començar una crisi agrària, i a principis del segle XX els fonaments agraris es basaven en els cereals, l'olivera i la vinya. Espanya va acusar la crisi cerealista per sobre de les altres; l'apartat ramader va guanyar força amb la producció de llana. La causa més directa va ser l'arribada de productes provinents de l'agricultura extensiva (Amèrica i Rússia). L'agricultura extensiva generava guanys molt més alts a partir de preus molt més baixos, i això va destrossar la relació qualitat-preu dels productes nacionals. Això va provocar una baixada vertiginosa dels preus i la caiguda dels beneficis, que va comportar una baixada dels salaris i revoltes pageses en contra d'aquesta situació.

Aquesta crisi cerealista va anar acompanyada per la crisi de la viticultura, arrasada per la fil·loxera provinent de França. La vinya havia agafat molta força a Catalunya, i es va veure quasi exterminada amb l'arribada d'aquest mosquit. De manera directa, la mort de les vinyes va provocar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris, cadascú per afavorir-se a ell mateix (rabassa morta).

L'evolució agrícola

La superació de la crisi va comportar un creixement més que notable en la producció. Els motors van ser:

• La intensificació dels conreus gràcies a l'augment de fertilitzants artificials.
• La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera.

Es van reafirmar algunes produccions com els cereals, la vinya, les oliveres, els fruits, els cítrics i les hortalisses. També va augmentar la producció ramadera. Cal destacar que l'evolució de l'agricultura catalana va ser molt similar a l'evolució de l'espanyola.

A Catalunya va augmentar especialment la viticultura, l'arròs i la ramaderia.

Els problemes del camp espanyol

Tot i que es va superar la crisi agrària, al camp espanyol van continuar existint les grans desigualtats socials entre els propietaris i els obrers. A Espanya encara existien zones latifundistes, i els propietaris es negaven a les noves idees dels obrers de voler la propietat de les terres. A Galícia, on hi havia els minifundis, es va permetre l'augment de la producció i la supervivència. Això, però, va impedir el creixement econòmic.

Els governs, conscients de la situació del país, van buscar augmentar la producció promovent l'ús del regadiu. El problema era que moltíssims pagesos no tenien terres per treballar, i per això el 1907 es va declarar una llei que va permetre la colonització de milers d'hectàrees que van ser concedides a petits propietaris.

Canvi energètic i avenços tecnològics

Les causes que van provocar el creixement de l'economia espanyola al primer terç del segle XX van ser les noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. Això va permetre vèncer un dels obstacles més importants de la industrialització a Espanya: la manca de fonts d'energia.

L'ús de l'electricitat va mecanitzar progressivament la producció i va disminuir els costos de fabricació. A Catalunya, l'electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó. L'avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors van impulsar l'automòbil. També es va avançar en la transmissió de la informació amb el telègraf, el telèfon i les emissions de ràdio.

El creixement industrial

El producte industrial espanyol va augmentar. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola. L'estructura va patir una important transformació amb noves indústries i la consolidació de les ja existents.

Els sectors tradicionals i les noves indústries

L'alimentària i el tèxtil van continuar la seva expansió. La indústria química (medicaments, fertilitzants) també ho va fer. La siderúrgica biscaïna va créixer amb empreses com "Altos Hornos de Vizcaya". La indústria elèctrica va créixer notablement i es va crear la xarxa de centrals hidroelèctriques. També va créixer la indústria metal·lúrgica, que va tenir en l'automòbil i els electrodomèstics dos sectors en expansió. El sector de la construcció també va rebre un gran impuls.

La diversificació de la indústria catalana

A Catalunya, la indústria tèxtil va mantenir el seu predomini. Les indústries bàsiques (la mineria, l'energia, la química i la siderúrgia) van augmentar. La indústria lleugera també va créixer, però la química, la metal·lúrgia i les construccions mecàniques van tenir taxes de creixement més grans que la mitjana.

L'increment del sector elèctric va ser impulsat per la demanda creixent de noves infraestructures, i això va comportar la instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals. Mentre l'increment econòmic de Catalunya augmentava, la capacitat financera disminuïa, i això va provocar una crisi profunda que va fer que Catalunya passés a dependre de la banca madrilenya o basca.