L'evolució econòmica d'Espanya: dels anys 50 al desarrollismo

Els anys 50: una etapa de transició

Els anys 50 són una etapa de lenta recuperació econòmica, explicable perquè es reben crèdits dels EUA, s'acaben de superar els efectes de la guerra i milloren les collites. És una etapa de transició des de l'autarquia (el seu fracàs exigia un canvi) cap a una política econòmica menys rígida. Espanya comença una tímida obertura comercial cap al món occidental, tot i que continua essent un país fonamentalment proteccionista. La millor mostra de la nova orientació econòmica del règim és el Pla d'Estabilització de 1959.

Els anys 60: el desarrollismo

Amb el Pla d'Estabilització de 1959 i els Plans de Desenvolupament dels anys 60, s'estableix un nou model de creixement econòmic basat en:

• Inversions de capital estranger.
• Ingressos pel turisme: des de finals dels 50, els turistes d'Europa occidental visiten el litoral espanyol (arribada de divises) pels avantatjosos preus i el bon clima.
• Divises proporcionades pels emigrants espanyols a Europa occidental.
• Un progressiu increment dels intercanvis amb l'estranger.

Aquest model de desenvolupament suposa abandonar progressivament el tancament exterior dels anys 40, ja que es basa a aprofitar el creixement econòmic que protagonitza Europa occidental des dels anys 50. Els quatre factors de desenvolupament depenen d'aquest auge extern.

Els tecnòcrates i l'Opus Dei

La nova política econòmica és dissenyada pels tecnòcrates: tècnics i experts en economia, no vinculats als dogmes falangistes, partidaris d'una modernització econòmica. Molts d'ells pertanyen a l'Opus Dei, institució catòlica en expansió i molt influent a Espanya.

Resultats del canvi econòmic

Els resultats d'aquests canvis són:

• Creixement sostingut: l'anomenat desarrollismo.
• Canvi en les estructures: Espanya deixa d'ésser un país eminentment rural i agrari. Esdevé un país on predomina la població urbana, ocupada en el sector secundari i terciari.
• Èxode rural: fenomen migratori massiu cap a les ciutats.
• Societat de consum: iniciada a finals dels anys 60, resultat de l'increment de la capacitat de consum de les classes treballadores, que adquireixen cotxe, electrodomèstics i, fins i tot, residència.