Evolució de l'Economia Espanyola: Crisi, Expansió i Finances

Economía6,09 KB

Crisi econòmica

Aquest període està marcat per un xoc monetari i energètic global:

  • Fi de la convertibilitat del dòlar en or i abandonament del tipus de canvi fix però ajustable.
  • Flotació generalitzada de la majoria de monedes.
  • Augment del preu del petroli, amb un cost superior a la caiguda de la relació real d'intercanvi.

Afectació a Espanya

La crisi va afectar amb més intensitat Espanya a causa de diversos factors estructurals:

  • Alta dependència del petroli estranger.
  • Dèficit comercial estructural.
  • Retard en l'aplicació de mesures per afrontar la crisi.
  • Creixement del dèficit públic, l'atur i la inflació (es va passar d'un superàvit del 2% l'any 1970 a un dèficit del 4% el 1975).

Recuperació econòmica

Es produeix una etapa de recuperació gràcies a la millora de l'entorn exterior, l'impuls fiscal, les transferències monetàries i el canvi en el comerç exterior després de l'entrada a la Unió Europea (1986).

  • Creixement impulsat per la demanda interna (Di), amb una demanda externa (De) negativa.
  • A partir de 1985 es produeix una reactivació de la creació de llocs de treball, marcada per l'auge de la contractació temporal i la persistència de l'atur estructural.

Fase expansiva

Aquesta fase expansiva es fonamenta en diversos xocs i transformacions:

  • Xoc monetari: Devaluacions de la pesseta (1992-1993), que van augmentar les exportacions (X), i posterior descens notable dels tipus d'interès (i*) amb l'arribada de l'euro (€).
  • Entorn exterior favorable: Xoc fiscal positiu i xoc d'oferta caracteritzat per un creixement salarial moderat i reformes estructurals (més competència, major eficiència i flexibilitat de preus).
  • Efectes de la baixada de tipus d'interès: Increment de l'ocupació, riquesa, consum (C), plusvàlues, expectatives i formació bruta de capital (FBK).

Evolució per etapes

  • 1994-1998: Inflació en mínims, dèficit exterior reduït i finançament afavorit per la devaluació prèvia de la pesseta.
  • 1999-2007: Inflació màxima i pèrdua de la capacitat de devaluar la moneda en adoptar l'euro.

La Crisi econòmica i financera de 2008

Espanya no pot mantenir el nivell d'exportacions per la pèrdua de competitivitat. S'esgoten els factors expansius (monetaris i fiscals) i es desencadena la crisi financera juntament amb l'enfonsament del sector de la construcció.

  • Fort descens del consum (C), de la formació bruta de capital (FBK) i de les exportacions (X).
  • Forta caiguda de les importacions (M).
  • La demanda interna deixa de contribuir al creixement econòmic.

Mercat de treball a Espanya (1960-2008)

L'evolució de l'ocupació presenta trets diferencials respecte a Europa:

  • 1960-2006: Creixement basat principalment en la productivitat del treball; en termes mitjans, la creació neta d'ocupació és limitada.
  • 2007: S'iguala la taxa d'ocupació amb la mitjana de la Unió Europea.
  • 2008: Activitat similar a la UE, però amb un atur superior, menys ocupació efectiva i una taxa de temporalitat que gairebé duplica la mitjana comunitària.
  • 1975-1984: Creixement de l'atur causat per la crisi del petroli, l'encariment dels inputs i la rigidesa salarial, fet que provoca una forta persistència de la desocupació.
  • 1985-1992: Es creen llocs de treball, però persisteix un elevat nivell d'atur degut a la negociació col·lectiva intermèdia, l'alt cost de l'acomiadament, l'economia submergida, l'efecte desànim, les prestacions d'atur generoses, la baixa mobilitat geogràfica i el desajust en qualificacions.
  • 1995 en endavant: Baixada de l'atur impulsada per la reducció dels tipus d'interès (del 12-13% al 2-3%), la moderació salarial, la reducció del poder dels insiders i la implementació de polítiques actives d'ocupació.
  • 2008: L'augment de l'atur a Espanya torna a superar amb claredat la mitjana europea.

Sistemes financers: Model anglosaxó vs. continental

Existeixen dos models principals de finançament:

  • Model anglosaxó: Els mercats financers són la font principal de finançament.
  • Model continental: Les entitats de crèdit i els bancs constitueixen la font primordial de finançament.

El cas espanyol i l'expansió bancària

A Espanya, la font principal de finançament són les entitats bancàries, sent l'agent més rendible del sistema:

  • Competència entre caixes: Es va produir mitjançant una obertura massiva de sucursals per proximitat al client.
  • Objectiu d'escala: Les entitats buscaven guanyar dimensió per generar economies d'escala i fer front a l'augment del mercat.
  • 1985-2008: Disminució del nombre d'entitats per fusions i absorcions, mentre que les caixes d'estalvis van arribar a duplicar la seva plantilla de treballadors.
  • Drivers de creixement: Millora tecnològica, grans necessitats de finançament del sector públic, recerca de finançament barat per part de grans empreses i processos de privatització.

Antecedents de la crisi financera global

Els antecedents immediats de la crisi inclouen la caiguda de la bombolla de les empreses tecnològiques (puntcom) el 2000-2001 i l'impacte dels atemptats de l'11-S:

  • Es relaxen els criteris de concessió de crèdits, donant lloc a la proliferació de préstecs subprime, hipoteques brossa i un fort augment de la morositat.
  • Davant l'onada d'impagaments, es recorre a fons públics per rescatar entitats i evitar la fallida de les agències de refinançament hipotecari i bancs nord-americans.

Descargar

PDF Word HTML