Evolució demogràfica a Espanya i Catalunya

L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

El creixement de la població

• Les causes més importants d’aquest creixement demogràfic a Espanya:
• Desaparició de determinades epidèmies
• La millora de la dieta
• L’expansió de conreus

Tot i això va ser un dels desenvolupaments més baixos d’Europa. El manteniment de la mortalitat elevada (sobretot infantil) va ser causat per (totes dues relacionades amb la pobresa de la població):

• Males condicions sanitàries + impacte de les epidèmies (còlera, tuberculosi i febre groga).
• Mala collita → suficient per provocar una gran escassetat d’aliments → portava fam, desnutrició = augment de morts.

A Catalunya creix el doble, causat per la davallada de la mortalitat com a conseqüència de la millora de l’alimentació i la disminució d’epidèmies.

Per tant, el procés de transició demogràfica va trigar a Espanya, però a Catalunya feia temps que es donava a terme.

L’èxode rural i el creixement urbà

Fins al 1860 les migracions internes van ser de poc magnitud → a partir d’aleshores la població rural va iniciar un èxode que comporta l’augment de la població urbana.

El creixement més important es va produir a Madrid (centre polític) i Barcelona (nucli industrial).

El resultat d’aquesta distribució irregular de la població va ser un dualisme entre el camp i una ciutat.

A Catalunya, els moviments migratoris van ser intensos i en dues direccions: del camp a la ciutat i de l’interior a la costa.

El resultat va ser un increment de la urbanització de Catalunya.

Les migracions transoceàniques

A les últimes dècades del segle, la tensió entre l’augment de la població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar molts espanyols a emigrar a ultramar.

CAUSES DE L’IMPULS A MILLORAR LES CONDICIONS DE VIDA:

• L’entrada al mercat laboral d’un nombre gran de persones
• La baixa qualitat educativa
• L’escassetat de transformacions en l’agricultura

Focus d’emigració principals: Galícia, Astúries, Cantàbria i Canàries (zones amb escassetat de terres i llocs de treball).

La destinació més important: HISPANOAMÈRICA (Argentina, Mèxic, Cuba i Brasil).

Aquesta emigració espanyola a Amèrica per raons laborals va tenir el moment més important entre els anys 1900 i 1929, amb una reculada lleu durant la IGM.