Evolució de la Democràcia i el Sistema Polític Romà

1. El naixement de la política i la democràcia

La política neix per organitzar la convivència en les primeres ciutats (polis).

• Evolució a Grècia: Es va passar per l'oligarquia, la monarquia i la tirania fins a arribar a la democràcia (s. V aC).
• Democràcia Atenesa vs. Actual:
  • Atenes: Democràcia directa (els ciutadans voten directament a l'assemblea). Només participaven homes lliures (excloïa dones, esclaus i estrangers).
  • Actualitat: Democràcia representativa (votem representants) i basada en el sufragi universal (tothom vota).
• Aristòtil: Defensava que la democràcia es basa en la llibertat i la igualtat entre rics i pobres sota la llei.

2. El sistema polític a Roma (La República)

Roma es va organitzar sobre tres pilars fonamentals per evitar que una sola persona tingués tot el poder:

A. El Senat

• Era la màxima autoritat i l'òrgan de representació.
• Format per uns 600 senadors. A Roma el càrrec era vitalici, a diferència d'ara que es trien cada cert temps.
• Funcions: Assessorar, controlar lleis, finances i política exterior.

B. Les Assemblees (Comicis)

• On els ciutadans votaven lleis i triaven els magistrats.
• Problema: Calia estar físicament a Roma per votar, cosa que limitava la participació dels qui vivien lluny.

C. Les Magistratures

Eren els càrrecs de govern. Tenien quatre regles d'or: elegits pel poble, temporals (1 any), col·legiats i gratuïts (només per a rics).

• Cònsols: Caps de l'exèrcit (els més poderosos).
• Pretors: Jutges (justícia).
• Edils: Gestió de la ciutat (mercats, policia, festes).
• Qüestors: Economia i finances.
• Censors: Cens de ciutadans.
• Tribuns de la plebs: Protegien el poble dels abusos dels rics.

3. El procés electoral romà

• El candidat: Havia de ser ciutadà i amb diners. Portava la toga candida (blanca) per destacar. No podien ser-ho persones amb "oficis deshonrats" (actors o gladiadors).
• La campanya: Durava 24 dies. Es feien promeses, es donaven la mà amb la gent i es pintaven grafits a les parets (com a Pompeia).
• La votació: Es feia al Camp de Mart. Es votava amb una tauleta de cera en una cistella. Existia el frau (compra de vots).

4. El salt a la modernitat

La democràcia va morir amb l'Imperi Romà i no va tornar a aparèixer amb força fins a les revolucions de finals del s. XVIII (EUA i França) i el s. XIX a Anglaterra, creant les democràcies estables que coneixem avui.

5. El mite de Perseu

El rei Acrisi, avi de Perseu, havia rebut una profecia que deia que moriria a mans del seu nét. Per evitar-ho, va tancar la seva filla Dànae, però Zeus va aconseguir tenir un fill amb ella: Perseu. Acrisi va llançar mare i fill al mar dins d’un cofre, però van sobreviure.

Quan Perseu va créixer, el rei Polidectes li va ordenar matar Medusa, un monstre que convertia en pedra qui la mirava. Amb l’ajuda dels déus Atena i Hermes, Perseu va aconseguir tallar-li el cap mirant el seu reflex en un escut.

Després va utilitzar el cap de Medusa per derrotar els seus enemics i, finalment, la profecia es va complir: sense voler, Perseu va acabar causant la mort del seu avi Acrisi.

6. Gramàtica llatina

Primera declinació

a, ae, am, ae, ae, a / ae, ae, as, arum, is, is

Segona declinació

us, e, um, i, o, o / i, i, os, orum, is, is

Casos: Nominatiu, Vocatiu, Acusatiu, Genitiu, Datiu, Ablatiu.