Evolució dels hominids i sistema immunitari: canvis i funcions

Hominizació

Canvis a l'evolució dels hominids que provoquen l'aparició de l'ésser humà actual:

• Forma de la pelvis i el fèmur
• Columna vertebral amb tres curvatures
• Forma de la mà (prensil; curta i amb pulgar oposat) i el peu
• Llenguatge articulat
• Bipedisme. Canvi fonamental. Període càlid a la Terra, els boscos són substituïts per sabanes. Necessitat de baixar dels arbres
• Alliberar mans
• Transport de cries
• Caminar llargues distàncies
• Manipular i transportar bastons
• Llançar pedres
• Observar depredadors per damunt de l'herba
• Rebre menys insolació
• Travessar rius
• Rebre més sensacions cap al cervell que provoquen un augment de la intel·ligència

Encefalització

Augment del volum cranial (posterior al bipedisme)

Altres canvis

• Reforç del vincle sexual
• Copular tot l'any
• Instint de possessió
• Comportaments altruistes
• Establiment de grup social
• Alimentació amb més proteïnes (llavors, carn)

Humanització

Procés de transmissió i evolució de l'experiència i els coneixements adquirits, amb un important desenvolupament tecnològic. Per ús del foc, eines, màquines, etc.

Especies humanes. Evolució dels hominids

• Ardipithecus ramidus (4,4 ma)
• Austrolopitecus (4-1 ma)
• Homo habilis (2,1-1,5 ma)
• Homo erectus (1,9-2 ma)
• Homo sapiens neanderthalensis (300.000-30.000)
• Homo sapiens-sapiens (130.000-)

Comparativa dels cranis

Cranis antics

• Cresta sagital
• Arc supraorbital
• Arc occipital
• Mandíbules més desenvolupades
• Sense mentó (barbeta)
• Menys volum cranial (+/- 400 cm³)
• Diastema (separació de dents)
• Cara més plana
• Canins més desenvolupats
• Orifici nasal cap amunt
• Crani dolicocefal (allargat cap enrere)
• Foramen magnum (orifici d'entrada de la medul·la espinal) retrasat
• Capa d'esmalt dental més gruixuda
• Pronatgisme (mandíbula prominent)

Cranis moderns

• Sense cresta sagital
• Sense arc supraorbital
• Sense arc occipital
• Mandíbules menys desenvolupades
• Amb mentó
• Més volum cranial (+/- 1300 cm³)
• Sense diastema (separació de dents)
• Cara més vertical
• Canins menys desenvolupats
• Orifici nasal frontal
• Crani braquicefal (arredonit)
• Foramen magnum (orifici d'entrada de la medul·la espinal) avançat
• Capa d'esmalt dental més fina
• Reducció del pronatgisme (mandíbula prominent)

Sistema Immunitari

Sistema de defensa de l'organisme que reconeix molècules estranyes i desencadena uns processos que les neutralitzen i destrueixen. La immunitat és una propietat que ens fa invulnerables a determinades malalties infeccioses.

Funcions

1. Reconèixer molècules alienes a l'organisme (antígens) i altres desordres patològics com els tumors
2. Respondre neutralitzant o destruint, de manera específica o inespecífica, molècules o cèl·lules estranyes
3. Generar una memòria per millorar la resposta en un segon contacte

Tipus de immunitat

Inespecífica o innata

Primer en actuar; ràpida i inespecífica. Dos tipus de defenses:

• Externes: pell, mucoses, secrecions
• Internes: resposta inflamatòria (mastòcits), lluita contra tumors (cèl·lules assassines naturals), fagocitosi (macròfags)

Específica o adquirida

Activada per antígens. Resposta més lenta, però pot ser intensa i definitiva. Els antígens provoquen la resposta humoral. Els limfòcits i els macròfags fan la resposta cel·lular. Genera memòria immunològica específica.

Tipus de immunitat segons l'origen

1. Imunitat natural
2. Imunitat artificial

Òrgans del sistema immunitari

Òrgans limfoides. Són els encarregats de fabricar, madurar i acumular els limfòcits. Els limfòcits són les cèl·lules sanguínies encarregades de la defensa immunitària.

Tipus d'òrgans limfoides

• Primaris
• Secundaris