Evolució dels Bàndols i Etapes Clau de la Guerra Civil Espanyola

El Bàndol Nacional: Organització i Consolidació

L'evolució del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola va estar marcada per una ràpida consolidació del lideratge i una superioritat militar creixent.

Organització inicial del Bàndol Nacional

La mort de Sanjurjo (20 de juliol de 1936) va crear un buit de lideratge que va ser omplert per la Junta de Defensa Nacional (24 de juliol de 1936), presidida pel general Cabanellas. Aquesta junta va procedir a l'elecció d’un comandament militar únic. L'1 d'octubre de 1936, el general Franco va ser nomenat Jefe del Gobierno del Estado y Generalísimo de las fuerzas nacionales de tierra, mar y aire, un càrrec sense límit de durada.

Consolidació del poder de Franco (fins a novembre de 1937)

L'abril de 1937, Franco va agrupar les forces polítiques que li donaven suport sota la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Amb aquesta unificació, Franco esdevingué cap de l'Estat i del govern, comandant suprem de tots els exèrcits i cap del partit únic, sota el lema “Una pàtria, un estado, un caudillo”.

Avanç militar del Bàndol Nacional (a partir de desembre de 1937)

A partir de desembre de 1937, les tropes franquistes van avançar gràcies a un exèrcit més disciplinat, més ben comandat i millor armat, especialment en artilleria i aviació, prenent gairebé sempre la iniciativa. El febrer de 1939, França i el Regne Unit van reconèixer oficialment el general Franco com a cap d'estat.

El Bàndol Republicà: Lluita per la Unitat i la Resistència

El bàndol republicà va enfrontar una complexa dualitat de poders i una constant lluita per mantenir la unitat i la capacitat de resistència militar.

Organització inicial del Bàndol Republicà

Inicialment, hi va haver una dualitat de poders entre el govern central (presidit per José Giral) i les organitzacions populars (com les milícies de Durruti), fet que va afeblir el poder republicà davant els rebels. El setembre de 1936, Azaña va nomenar Largo Caballero cap d’un govern d’unitat integrat per republicans, socialistes, comunistes, nacionalistes catalans i bascos, i anarquistes (novembre de 1936). L’objectiu d'aquest nou govern era retallar el poder de les milícies i centralitzar l’acció militar. El novembre de 1936, el govern es va traslladar a València.

Reorganització i crisi de govern (fins a novembre de 1937)

Durant aquest període, es va dur a terme la reorganització de l'exèrcit, integrant les milícies en l'estructura militar per formar l'Exèrcit Popular. Les diferències entre els partidaris de guanyar la guerra per consolidar una república reformista i els partidaris de simultaniejar la guerra i la revolució van continuar, provocant la crisi del govern de Largo Caballero. Aquest qui fou substituït per Juan Negrín (maig de 1937), qui va governar prescindint dels anarquistes i amb el suport de socialistes i comunistes. El novembre de 1937, el govern es va traslladar a Barcelona, fet que va generar conflictes amb la Generalitat per la concentració de competències per part del govern de la República. Juan Negrín buscava una consolidació militar per poder negociar amb Franco.

Estratègia de resistència i exili (a partir de desembre de 1937)

L'abril de 1938, es va produir una remodelació del govern Negrín, amb la incorporació de totes les forces polítiques, inclosos els anarquistes. El maig de 1938, Negrín va presentar el Programa dels Tretze Punts. El novembre de 1938, després de la victòria nacional a la Batalla de l'Ebre, l’estratègia de Negrín fou resistir esperant l'esclat de la guerra a Europa, sota el lema “Resistir és vèncer”. El febrer de 1939, Azaña, Negrín i Companys van abandonar Espanya, marcant l'inici de l'exili republicà.

Etapes Clau de la Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil es pot dividir en diverses fases, cadascuna amb les seves característiques i esdeveniments militars destacats.

Juliol 1936 - Març 1937: Guerra de Columnes i Madrid

Aquesta etapa es caracteritza per la Guerra de Columnes. Les columnes republicanes van avançar des de Barcelona cap a Saragossa i Osca, mentre que les columnes dels sublevats, després de travessar l'estret (5 d'agost de 1936), es van dirigir cap a Badajoz (14 d'agost de 1936) i, a través de la vall del Tajo, cap a Madrid. El general Mola va ocupar Irun i Donosti, aïllant la zona nord republicana de la frontera francesa. Entre novembre de 1936 i març de 1937, es van produir intensos combats per l'ocupació de Madrid (carretera de La Corunya, Jarama i Guadalajara), que van resultar en el fracàs dels insurrectes. El febrer de 1937, es va produir la conquesta de Màlaga.

Març - Novembre de 1937: L'Ocupació del Nord

Aquesta fase va estar marcada per l'ocupació de la Franja Cantàbrica (juny: Bilbao; agost: Santander; octubre: Gijón i la resta d'Astúries). El govern de la República va llançar dues ofensives (juliol: Brunete, al front de Madrid; agost: Belchite, al front d'Aragó) per obligar Franco a treure tropes del Nord. Es va produir una gran ofensiva sobre el País Basc. El 26 d'abril de 1937, l'aviació de la Legió Còndor va bombardejar Gernika.

Desembre 1937 - Novembre 1938: Batalla de l'Ebre i Divisió

Aquesta etapa va començar amb l'ofensiva republicana a Terol (gener de 1938), que fou recuperada per Franco el febrer de 1938. Posteriorment, es va iniciar l'ofensiva sobre la vall de l'Ebre (gener-abril de 1938). El 3 d'abril de 1938, es va produir l'ocupació de Lleida i el 14 d'abril de 1938, la conquesta de Vinaròs, fet que va dividir la zona republicana en dues parts, deixant Catalunya aïllada. Entre juliol i novembre de 1938, es va lliurar la Batalla de l'Ebre, que va culminar amb la victòria de l'exèrcit nacional.

Desembre 1938 - Abril 1939: Caiguda de Catalunya i Final de Guerra

Aquesta última fase va incloure l'ocupació de Catalunya (desembre de 1938 - febrer de 1939). Es va produir un cop d'estat del coronel Segismundo Casado, amb el suport de republicans, anarquistes i socialistes, que va crear una Junta de Defensa que va cercar inútilment la pau amb Franco. El 28 de març de 1939, es va produir el lliurament de Madrid. El 30 de març de 1939, es va ocupar Alacant. Finalment, l'1 d'abril de 1939, es va declarar l'acabament de la guerra.