Evolució del Sistema Educatiu: De la Llei Moyano a la Transició

Magisterio5,27 KB

Procés d'establiment del sistema educatiu. Llei Moyano (1857): l'Estat regulava els plans d'estudi. Escoles religioses i escoles provades. Metodologia pregunta-resposta. Una escola mínima per a tothom. Període d'expansió del sistema educatiu. Canvis metodològics. El canvi proposat apuntava a l'anarquisme. CENU: síntesi de les apostes pedagògiques del moviment obrer a l'Escola Nova, creació de refugis per a la infància, sistema més experimental que trencava amb la pedagogia tradicional. Escola Nova.

Paradigmes educatius:

  • Paradigma reproductiu (1857): monitorització, expansió de l'escola, mestres cobrant un sou. Les aules. Característiques del període: ciutadans per a un estat, unificació de la llengua.
  • Paradigma actiu: els nens aprenen experimentant; el nen és el centre. Duen la naturalesa a classe si no poden sortir a buscar-la (idealisme). Molt important la transmissió oral i visual.
  • Paradigma constructivista: no es conformen amb el coneixement facilitat pel professor, sinó que elaboren el seu propi. Paradigma que coincideix amb diverses reformes educatives a Europa. Tothom té dret a la igualtat d'oportunitats: llei important per a la diversitat cultural a l'aula. Per això, més endavant, es creen les escoles especials.
  • Paradigma competencial: objectiu: aprendre coses útils per a la vida, no només el llenguatge. Agafa els principis de l'escola activa: allò que aprenem ha de servir per al futur. Ex: campus virtuals.

Moviment d'Escola Nova:

Sorgeix per la necessitat d'un canvi en el model escolar. Es va iniciar a finals del segle XIX i es va desenvolupar durant el segle XX.

Definició Escola Nova:

Renovació dels principis pedagògics de l'escola tradicional. Pretenia formar persones, no omplir caps. Ferrière la defineix com: un internat familiar situat al camp on l'experiència personal del nen és essencial per a l'educació intel·lectual. L'alumne passa a ser el centre de l'educació, no les assignatures. El mestre pren el rol de guia (paidocentrisme), ajudant quan se li sol·licita. Característiques: experimentar, situada a la natura (Rousseau), lluita contra la discriminació.

Períodes del moviment d'Escola Nova:

  • Finals del segle XIX: primeres escoles a Europa.
  • Formulació de les primeres idees de l'educació: 1900-1907.
  • Creació de mètodes actius (Montessori): noves maneres d'ensenyar.
Escola Nova en el context europeu:

Moltes escoles s'associaven, trobades a congressos, viatges pedagògics a l'estranger, etc. A nivell europeu, l'Escola Nova ja existia.

Escola Nova en el context espanyol/català:
  • ILE (Institut Lliure d'Ensenyança): recull l'idea d'Escola Nova amb entusiasme.
  • Durant la Segona República hi ha una identificació amb el moviment d'Escola Nova.

En el context català, el moviment d'Escola Nova neix lligat al procés de reconstrucció nacional. Recuperar allò important del passat per exaltar la identitat catalana. La Comissió de Cultura i el Patronat Escolar (creat per l'Ajuntament de Barcelona amb l'arribada de la Segona República) servia per ajudar a la precarietat dels programes educatius per a l'equitat educativa i la cohesió social. Un cop creada la Comissió de Cultura, comencen a construir escoles:

  • Etapa 1 (1916-1929): Escola per a tothom.
  • Etapa 2 (1930-1976): Expansió de l'escola pública.

1936-1939 (Guerra Civil): a Catalunya s'aprova la llei CENU (Comitè d'Escola Nova Unificada) – volien aplicar l'Escola Nova en un model ideològic anarquista. En el franquisme es busca trencar amb el paradigma de la consciència per tornar al paradigma de la reproducció.

Els quatre paradigmes a Catalunya:

  • 1857: Paradigma Reproductiu
  • 1936: Paradigma de la Consciència
  • 1939-1975: Franquisme
  • 1975-1988: Transició (Paradigma Actiu)

L'any 1857, la Llei Moyano estableix l'obligatorietat de l'ensenyament primari i la gramàtica espanyola com a llengua única (fins a la Segona República). L'aprenentatge no es produeix per comprensió (paradigma reproductiu). El sistema educatiu estava format per l'Estat, l'Església i l'economia, i cada nen/ nena tenia un currículum diferent.

Acaba la guerra (1939): misèria i dificultats econòmiques mentre a Europa hi ha la Segona Guerra Mundial. A partir d'ara, el poder de l'educació era del govern.

L'any 1970 apareixen dues lleis:

  • Obligatorietat d'estudiar fins als 14 anys (començar a treballar als 16).
  • Llei General d'Educació (1970): obligatorietat escolar dels 6-14 anys.

1975: mort de Franco i comença la transició:

  • L'educació era un servei públic.
  • L'Estat responsable de tot.
  • Apareix la concertada.
  • Cada autonomia podia decidir una part del currículum.

Descargar

PDF Word HTML