Evolució del Periodisme: De la Premsa Escrita a l'Era Digital

Onades de Canvi en el Periodisme a Catalunya

Primera Onada (Finals dels Anys 60 - Inicis dels 70)

A finals dels anys 60, a Barcelona hi havia una dotzena de diaris, entre els del matí i els de la tarda. Els periodistes que hi treballaven procedien del bàndol vencedor de la Guerra Civil. S'havien fet grans i estaven a les portes de la jubilació.

Entre finals dels 60 i inicis dels 70 es produeix un relleu generacional. Entren desenes de periodistes sortits de les escoles de periodisme (Barcelona, Madrid, Navarra). Primera onada de canvi, expansiva (jubilacions, modernització dels diaris, ampliació de plantilles, etc.).

Segona Onada (Mitjans dels 70 - Inicis dels 80)

El 1975 mor el dictador Franco i el 1976 neix l'Avui, poc després El Periódico. De tots els diaris existents durant el franquisme només queda La Vanguardia. També neixen arreu del país la premsa comarcal i la local (El Punt, Nou 9, Regió 7, etc.). Segona onada de canvi, expansiva, des de mitjans dels 70 a inicis dels 80.

Tercera Onada (Mitjans dels 80 - Inicis dels 90)

TV3 neix el 1984 (Catalunya Ràdio) i darrere seu les altres ràdios i televisions autonòmiques. Es produeix el boom de les ràdios i televisions comarcals i locals. Des de mitjans dels anys 80 fins a inicis dels 90, tercera onada de canvi, expansiva.

Quarta Onada (Mitjans dels 90 - Inicis del Segle XXI)

Des de mitjans dels anys 90 fins a inicis d'aquest segle s'ha produït una enorme expansió dels gabinets de premsa i de comunicació. Quarta onada de canvi, expansiva.

Cinquena Onada (Principis del Segle XXI - Actualitat)

Des de principis de segle apareixen els diaris per Internet, els de paper, ràdios i televisions creen les seves redaccions per Internet i el 2000 neixen els grans diaris gratuïts (Metro i 20 Minutos). Cinquena onada de canvi que arriba fins avui dia.

Al Jazira: Un Referent Informatiu al Món Àrab

Al Jazira, que en àrab vol dir "la península", té 11.000 quilòmetres quadrats (Catalunya en té 32.000) i un milió i mig d'habitants, la majoria immigrants. Des de la seva creació, el 1996, ha trencat el monopoli informatiu que sobre el món àrab i musulmà tenien la nord-americana CNN i la britànica BBC. El seu creador i propietari és l'emir de Qatar, Hamad bin Khalifa bin Hamad Al-Thani.

El 2001 es produeix l'atac de l'11 de setembre d'Al-Qaeda (Bin Laden) a les Torres Bessones i els EUA ataquen l'Afganistan, on està refugiat Bin Laden. El règim dels talibans dona l'exclusiva informativa a Al Jazira. És la primera a rebre i difondre els comunicats d'Al-Qaeda i els vídeos de Bin Laden. El 2006 estrena un servei en anglès que dos anys després té 50 milions de teleespectadors.

Ofereix una àmplia informació del conflicte israelo-palestí, favorable als palestins. Emet debats sobre temes prohibits als altres estats àrabs. Dona veu als opositors als règims àrabs establerts. Denuncia la corrupció política i financera del món àrab. Tant els EUA com els règims àrabs estan en contra seva. El Marroc va tancar les seves oficines el 2010. Hi treballen periodistes de diverses tendències i de nombrosos estats àrabs. Les presentadores donaven les notícies sense vel i fa uns mesos van dimitir perquè se'ls va demanar que sortissin en pantalla amb el vel posat. En total hi treballen 400 periodistes de 60 estats. Es calcula que la veuen en 220 milions de llars en 100 estats.

Agències de Notícies: Informació i Poder

Havas (França), Reuter (Gran Bretanya) i Wolff (Alemanya) són de capital privat però vinculades als interessos dels estats imperialistes i colonialistes. Es reparteixen el món per zones. Època d'expansió imperial i colonial de les grans potències europees lligades amb les grans empreses. Necessiten informació perquè la informació és poder. La informació no només la compren els mitjans de comunicació, també els rics.