Evolució del pensament cristià i la influència grega
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,34 KB
La recepció de la cultura grega a Roma
Els romans van ser receptors de la cultura grega i van desenvolupar totes les filosofies hel·lenístiques. A més, els romans van assimilar les religions grega, persa i egípcia. El cristianisme va representar una gran novetat dins la cultura romana, centrada en la figura de Jesús, aportant una nova cosmologia, teologia, antropologia i ètica.
La Patrística
La Patrística pretenia donar a conèixer el missatge de Déu i defensar-lo. Aquest període va durar des del segle II fins al VIII i es va dividir en dos grups principals:
- Contra la filosofia: Tertul·lià (segles II-III) considerava els filòsofs com a "amics de l'error" i defensava una fe incomprensible.
- A favor: Justí d'Alexandria afirmava que la filosofia i la fe són totalment compatibles.
Agustí d'Hipona
Agustí d'Hipona volia conèixer les veritats fonamentals, com la idea del bé o la justícia. En la seva trajectòria, va passar pel maniqueisme (del persa Mani), que defensava l'existència de dues forces oposades: el bé i el mal, la llum i la foscor. Després de passar per l'escepticisme i les seves contradiccions, l'any 387 es va convertir al cristianisme.
Segons ell, tant la raó com la fe, així com la filosofia i la religió, poden ajudar a descobrir les veritats divines. El coneixement de les idees comença dins nostre, ja que tots tenim la idea de Déu. Conèixer les veritats és fruit de la il·luminació divina. Agustí defensava que tenim un cos mortal i una ànima immortal creada per Déu, marcada pel pecat original.
L'Escolàstica
A finals del segle X, es va consolidar a Europa el feudalisme i va aparèixer l'Escolàstica, que era el pensament cristià que s'ensenyava a les escoles. Es tractaven diversos temes, especialment els universals i els ontològics, com els arguments sobre l'existència de Déu.
Anselm de Canterbury va afirmar que tots tenim la idea d'un ésser superior i perfecte, i que aquest no pot existir només dins nostre, sinó que ha de tenir realitat externa.
El pensament de Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino va intentar fer compatible el cristianisme amb l'aristotelisme. Defensava que la filosofia i la religió no poden contradir-se, ja que totes dues han estat creades per Déu. La filosofia pot demostrar racionalment l'existència de Déu mitjançant cinc vies: el motor no mogut, la primera causa, l'ésser necessari, els graus de perfecció i la via de l'ésser intel·ligent.
Els Franciscans i Guillem d'Occam
Els Franciscans defensaven la pobresa davant la riquesa de l'Església. Guillem d'Occam va intentar separar la filosofia de la teologia i la fe de la raó. Per a ell, la teologia no és una ciència i les veritats religioses no tenen cap fonament científic.
Es va fer famós per la seva màxima d'economia nominalista: els filòsofs no han de fer servir més conceptes dels que siguin estrictament necessaris. En la teologia, només són necessaris aquells que ens exigeix el dogma, mentre que en el camp de la filosofia i la ciència, són aquells que deriven del pensament racional.