Evolució del Pensament: De la Ciència al Gir Lingüístic

El gir cap a la ciència i l'objectivitat

Històricament, els fenòmens s'han intentat explicar mitjançant magnituds matemàtiques (força, velocitat), mentre que les qualitats sensorials (colors, olors) depenen dels nostres sentits. La ciència moderna no només observa, sinó que realitza experiments controlats per establir lleis matemàtiques.

• Objectivitat: Explicació racional i matemàtica de la realitat.
• Subjectivitat: Dependència de les percepcions i emocions humanes.

La física (filosofia natural) va ser la primera ciència a seguir aquests principis.

El gir lingüístic: El llenguatge com a clau del pensament

Segons Richard Rorty, el llenguatge ha esdevingut fonamental en el pensament actual. No s'entén la realitat sense el llenguatge; pensem i entenem el món a través de les paraules, trencant amb la idea antiga que el llenguatge només servia per copiar la realitat.

La naturalesa del llenguatge

El llenguatge verbal permet la comunicació, però el concepte de llenguatge és plural. Segons la lingüística de Saussure, cada llengua és un sistema de signes on el significat depèn del propi sistema; no existeix una llengua superior a una altra.

Perspectives lingüístiques

• Lingüística general: Estudia les característiques universals del llenguatge (Saussure, Chomsky).
• Lingüística descriptiva: Supera la mirada ingènua que creu en l'equivalència directa entre paraules de diferents llengües.

Per a Gadamer, el llenguatge no és només una eina de comunicació, sinó la forma en què entenem el món. Vivim dins del llenguatge; no hi ha món humà sense ell.

La crisi de la modernitat

La modernitat, defensada per autors com Immanuel Kant, confiava en la raó i el progrés com a veritats segures. Tanmateix, amb el temps, aquesta certesa va trontollar:

• Einstein: Va demostrar que la ciència pot canviar idees que semblaven definitives.
• Moviments artístics: El dadaisme i el surrealisme van criticar la lògica i la tradició.

La veritat absoluta es qüestiona, entenent que les idees depenen del punt de vista, la cultura i la societat.

Antropologia: Què ens fa humans?

L'ésser humà es diferencia de la resta d'éssers perquè es qüestiona la seva pròpia existència. No naixem acabats, sinó que ens formem mitjançant l'educació, la cultura i l'experiència.

Evolució i cultura

Darwin va establir l'origen biològic humà, però el que realment ens diferencia no és la biologia, sinó la cultura (costums i formes de vida). Humboldt va destacar que el llenguatge és essencial per pensar i comunicar.

Heidegger i el Dasein

Per a Heidegger, l'ésser humà és Dasein (ser-hi, estar al món). A diferència dels objectes, l'ésser humà sap que existeix, es preocupa pel sentit de la seva vida i assumeix la seva responsabilitat. La vida humana no és només biològica, sinó existencial.