Evolució del color del cos de les papallones i comportament dels mascles: una perspectiva evolutiva

Justifica el patró d'herència del gen que determina el color del cos de les papallones d'aquesta espècie.

Patró d’herència autosòmic [dominant/]recessiu. Hi ha una relació de dominància: l'al·lel F (color fosc) domina sobre l'al·lel f (color clara). Això s'evidencia en l'anàlisi del fenotip dels heterozigots (Ff), que és de cos de color fosc.

Descriu com han canviat després de 90 anys les papallones (el fenotip) i explica fent servir arguments evolutius què pot haver fet canviar les freqüències al·lèliques (a partir de les que hi havia al bosc inicial).

Després de 90 anys el fenotip de les papellones és el color clar. L’evolució del color es deu perquè degut a la selecció natural les papellones amb aquest color aventajos són les que han sobreviscut. Per tant, les papellones de color fosc s’han anat extingint fins que únicament les papellones de color blanc són les han sobreviscut als depredadors. També aquesta evolució ha sigut possible perquè es tracta d’un al·lel recessiu.

Uns estudiosos de les papallones que estudien les poblacions d'aquesta espècie en les parts C i D afirmen que en en una de les parts (C o D) pot arribar a desaparèixer l'al·lel F, a quina part s'està referint? Justifica-ho.

S’està referint a la part D, ja que les papallones que mostren l’al·lel (homozigotes o heterozigotes) tenen el cos de color fos, per tant, són més visibles i tenen més probabilitats de ser depredades pels ocells. Aleshores, en el cas hipotètic que s’eliminessin totes les papallones fosques, no quedaria cap al·lel F en la situació D. És a dir en el bosc representat en la situació D pot arribar a desaparèixer l’al·lel F.

Explica, des del punt de vista evolutiu, la forma de la flor.

Des del punt de vista evolutiu, dins de la població d'orquídea han estat seleccionades les que tenien aquesta mena de tub de forma allargassada. D'aquesta manera, poden ser pol·linitzades per una única espècie, l’insecte Melipona yucatanica. Per tant, quan aquest insecte vagi a una altra flor d’orquídia hi haurà més possibilitats de que el pol·len sigui pol·linitzat. A canvi, aquest insecte obtindrà sempre nèctar, ja que és l’única espècie que pot arribar fins a la flor. La selecció natural ha provocat doncs, que els individus de fomra allargadassa siguin seleccionats favorablement, es reproduiran més i els seus gens, i per tant característiques, seran més abundants dins de la població (major freqüència gènica). La variabilitat gènica inicial, que és seleccionda, es deu a mutacions i recombinacions genètiques.

La majoria de les plantes, encara que tinguin els dos òrgans sexuals en un mateix individu, tenen una fecundació encreuada, evitant l'autofecundació. Argumenta els avantatges i inconvenients trobes en aquest fet?

Avantatges: s'aconsegueix incrementar la variabilitat genètica i per tant redueix la probabilitat d’homozigosi. Aquesta pot augmentar la freqüència de caràcters desfavorables recessius i per tant fa que la població tingui menys capacitat de supervivència davant un canvi dels factors ambientals.

Inconvenients: el pol·len trigarà més d'arribar a l'altra flor que, a més a més pot ser d'una altra espècie i per tant perdre’s, i el mitjançant el vent és molt improbable que el pol·len arribi ha ser pol·linitazat.

Argumenta, des d'un punt de vista evolutiu, per què pot resultar avantatjós aquest comportament dels mascles.

Pot resultar avantajós ja que d’aquesta manera el mascle protegeix les cries de qualsevol amenaça exterior. Per tant, els mascles incuben els ous a la boca per tal de que hi hagui una taxa de supervivència molt més elevada. En canvi, si estiguessin fora podrien ser alimentats per altres animals, entre d’altres riscos. És un instint de defensa contra els riscos del medi en el qual viuen. Doncs, aquest comportament dels mascles és favorable per la protecció natural de les cries.