Evolució del Catalanisme Polític: De Valentí Almirall a la Lliga Regionalista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,11 KB
El Catalanisme Polític: Orígens i Corrents
El catalanisme polític es desenvolupa a partir de les idees d'una persona clau: Valentí Almirall (republicà federalista). Almirall sostenia que el sentiment catalanista s’havia de canalitzar a través de la política. A partir d'aquí, apareixen altres personatges i corrents.
Es defensava la nacionalitat a través de la política i es van configurar dos corrents principals:
- República Federalista: Defensava estats federals (inspirats en els Estats Units) i impulsava el catalanisme polític.
- Catalanisme Conservador: Es dividia en dretes i esquerres (Catalanisme Liberal).
El Federalisme i la Ideologia Republicana
El federalisme era una idea republicana liberal que proposava que cada territori fos un estat dins de la nació. No només defensaven la divisió territorial per estats, sinó que també propugnaven l'absència de religió oficial i un sistema polític basat en la democràcia.
Els republicans defensaven un sistema polític lliure, on cada estat federal gaudís de llibertats a través de pactes entre pobles.
Pi i Maragall i el Federalisme
Pi i Maragall, primer president de la Primera República, va difondre àmpliament la ideologia federalista. Les idees federalistes van ser ràpidament acceptades pel poble (tot i que Pi i Maragall era conservador en alguns aspectes).
El Pacte Federal de Tortosa (1869)
El 1869, els federalistes van decidir avançar i van redactar un pacte a Tortosa, on es signà el “Pacte Federal de Tortosa”. Aquest document establia com havia de ser l'Estat Català i com construir la república federal. No obstant això, no es va defensar efectivament fins a la Primera República, que va fracassar.
El pacte proposava que Espanya s’hagués de dividir en 17 estats (no comunitats autònomes). Tots els estats tindrien la seva pròpia constitució i gestionarien els seus temes interiors. Els estats pactarien entre ells, però no podrien violar la constitució federal.
Catalunya, les Illes Balears, Aragó i València havien d’anar junts, seguint la filosofia de la república federalista. No obstant això, Aragó i València no hi van estar d'acord, al·legant que tenien una nació diferent de la catalana.
L'Impuls d'Almirall i els Primers Congressos Catalanistes
Almirall es va convertir en el principal impulsor del catalanisme polític durant la dècada de 1880. El 1881, Almirall i Maragall van tenir una disputa i van trencar el seu pacte. Almirall es va centrar en una forma més radical de catalanisme, expressant-se a través de diaris.
El Primer Congrés Catalanista (1880)
El 1r Congrés Catalanista (1880) va ser un intent d'Almirall per reunir totes les forces polítiques catalanes en un sol bloc (incloent socialistes i comunistes catalans). D'aquest intent va néixer el Centre Català, amb l'objectiu de redactar un document per defensar el català.
El Centre Català (1882)
El 1882 es va formar el Centre Català, un partit polític interclassista (burgesos, classe mitjana, etc.) que defensava qualsevol classe social.
El Segon Congrés i la Ruptura (1883)
El 1883 es va convocar el 2n congrés catalanista. Valentí Almirall hi va condemnar la participació dels catalans en partits estatals. Això va provocar enfrontaments i l'abandonament d'aquestes idees per part de molta gent, ja que un partit català no es podia aliar amb un estatal.
El Memorial de Greuges (1885)
El 1885 es va celebrar la primera manifestació pública de la política catalana: el primer meeting general a la Llotja antiga. El resultat va ser el Memorial de Greuges, un document que demanava canvis i explicava que Catalunya se sentia oprimida i rebutjada, dirigit a Alfons XII. Com que Alfons XIII va morir sense temps de fer res, el memorial va fracassar.
A causa d'aquest fracàs, el Centre Català va desaparèixer, dividit entre radicals i moderats.
Nova Corrent i la Lliga de Catalunya (1887)
Va sorgir una nova corrent política que rebutjava Almirall, impulsada per joves artistes modernistes com Domènech i Montaner.
L'any 1887 es va formar la Lliga de Catalunya (catalanisme conservador de dretes). Defensava la llengua i el proteccionisme del govern. Van redactar un missatge a la reina Maria Cristina demanant l'autonomia de Catalunya.
Exposició Universal i Demandes (1888)
El 1888, durant l'Exposició Universal de Barcelona, es van reiterar demandes com: corts lliures i independents, votació dels pressupostos de Catalunya, ensenyament en llengua catalana i ocupació de càrrecs administratius per catalans. La Reina no va fer cas.
El Catalanisme Catòlic i Tradicionalista
Una part de l'Església Catòlica era conservadora i donava suport als carlins, ja que no volien perdre els seus privilegis.
El Vigatanisme
El Vigatanisme (més progressista) va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pel bisbe de Vic, amb figures com Murgades i Jacint Verdaguer. Es van apropar al catalanisme conservador i pretenien cristianitzar el moviment. La seva revista era La Veu de Montserrat.
Josep Torres i Bages
Josep Torres i Bages, bisbe de Vic (conservador), s'hi va oposar. Defensava un catalanisme d'arrels cristianes, propugnant un retorn a l'Edat Mitjana, i publicava la revista La Tradició Catalana.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
El 1891 es va fundar la Unió Catalanista (formació conservadora de la burgesia) per coordinar totes les formacions polítiques catalanes. Donava suport a la Unió Rural i promovia l'autogovern de Catalunya i la creació de patriotes (pàtria).
Les Bases de Manresa (1892)
El 1892, la Unió Catalanista es va reunir a Manresa per redactar les bases per a l'estatut d'autonomia de Catalunya. El document resultant es coneix com les Bases de Manresa (un pacte amb el govern central, diferent d'un estat federal). Tot i això, les bases no es van aplicar.
Les Bases de Manresa constaven de 17 articles, que incloïen:
- Parlament propi i corts pròpies.
- Competències en l'àmbit judicial.
- El català com a llengua oficial.
La Reina no va atendre aquest redactat a causa de dos fets greus:
- La Guerra de Cuba (Desastre del 98), que va afectar tots els sectors.
- La fil·loxera, que va provocar una caiguda dràstica de la producció tèxtil.
Conseqüències: augment dels impostos i enfadament popular.
Consolidació del Catalanisme Polític Post-98
El Desastre del 98 (Guerra de Cuba) va afavorir la consolidació del catalanisme polític. La majoria de partits dinàstics catalans es van oposar a la guerra (considerada costosa i innecessària, impulsada pel capritx reial), fent que la població s'adherís a partits catalans no dinàstics.
Naixement de Partits Electorals
- Unió Regionalista (1899): Es va organitzar per presentar-se a les eleccions, demanant autonomia política per a Catalunya, però sense un programa electoral concret.
- Centre Nacional Català (1900): Fundat per la Unió Catalanista, sí que portava un programa electoral.
Tots dos eren partits conservadors, formats per l'elit i la classe alta catalana.
La Candidatura dels Quatre Presidents (1901-1902)
El 1901, ambdós partits es van unir per formar la Candidatura dels 4 Presidents (quatre representants de la Lliga Regionalista de Catalunya).
El 1902, les eleccions van ser un èxit per als quatre candidats catalans: Albert Rossinyol, Bartomeu Robert, Domènech i Montaner, i Sebastià Torres. Va ser la primera vegada a Espanya que no guanyava un partit dinàstic. Això va significar l'entrada en joc de noves formacions i la creació de la primera formació política moderna de l'estat espanyol (comerciants, industrials, cacics, catalanistes), que va començar a erosionar el poder del caciquisme.
L'Expansió dels Nacionalismes a Espanya
Aquest sentiment nacionalista no es va limitar a Catalunya; es va estendre a altres llocs d'Espanya:
- Galícia: Va afavorir el Galleguisme (amb una tradició conservadora i feudalista). Van crear un moviment cultural anomenat O Rexurdimento (moviment literari i poètic, molt tradicionalista, amb figures com Rosalía de Castro).
- València: Van rebutjar pertànyer al territori català, reclamant la seva identitat i fent la seva pròpia Renaixença. Es va crear el partit polític València Nova a finals del segle XX.
- Aragó: Va sorgir un moviment nacionalista liderat per Joaquín Costa.
- Andalusia: El seu representant principal va ser Blas Infante.