L'evolució abans de Darwin: Història i Teories Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB

L’evolució abans de Darwin

La història comença amb els grecs jònics al S.VI a.C., una visió molt condicionada per les doctrines dels llibres sagrats. Els grecs van ser els primers a intentar oferir una explicació de la Natura sense recórrer als poders sobrenaturals.

Antiguitat clàssica

  • Anaximandre: antecedent de l’aparició d’éssers vius a partir d’altres, i no com a resultat d’una creació. Considerava l’home com a ésser viu subjecte a l’evolució.
  • Empèdocles: introdueix la idea de combinacions a l’atzar i selecció dels individus més aptes.
  • Aristòtil: concepció estàtica i fixista del món. Considerava l’escala dels éssers vius immutable.
  • Lucreci: (romà) opinions clarament evolutives. Considera que l’evolució dels humans s’inicia amb els avantpassats de “raça pura” que poc a poc aconsegueixen un major grau de civilització.

L’edat mitjana

Es caracteritza pel concepte cristià que domina la situació social. Els estudis científics giren a l’entorn de la Bíblia i les idees cosmològiques. Idees fixistes de la immutabilitat de les espècies. Es va creure que els fòssils eren restes d’organismes enterrats pel diluvi universal.

Renaixement

Es caracteritza per l’aportació de nous coneixements, canvi en la interpretació dels fòssils. Es refusa la idea del diluvi universal.

Segles XVII i XVIII

Canvi d’actitud. El racionalisme és la idea més acceptada.

  • Linné: destaca en la classificació natural dels éssers vius.
  • Buffon: un dels primers a afirmar que els fòssils corresponien a espècies extingides.
  • Erasmus Darwin: metge i avi de Charles Darwin. A la seva obra Zoonomia va exposar els orígens de la vida a partir d’un filament primitiu que va produir la gran varietat de formes existents.

Jean Baptiste Lamark: primer en desenvolupar una teoria positiva de l’evolució dels éssers vius. Al 1809 publica “Filosofia Zoològica”, on afirma que tots els éssers vius són productes de la natura. Aquesta produeix els més senzills i a partir d’ells els altres, fins arribar al més perfecte. Evolucionistes i transformistes. L'escala de la natura representa el procés evolutiu “al revés”. Deia que tot el regne animal s’ha originat a partir dels organismes microscòpics, mitjançant un procés d’evolució lineal que ve marcat per l’aparició de diversos òrgans. Suposa que els caràcters adquirits són heretables, i recolza la idea de l’adaptació d’alguns organismes al medi.

Teoria de l’evolució de Charles Darwin

Entre 1831 i 1836 va viatjar amb el “Beagle”, on va acumular informació biològica i geològica. Va elaborar una Teoria de l’evolució, amb errors per manca de coneixements. A la seva obra “L’origen de les espècies” (1859) va aportar proves per demostrar l’evolució orgànica i va explicar el mecanisme de la selecció natural. La variabilitat és característica de totes les espècies. Qualsevol espècie produeix un nombre d’individus més gran dels que poden sobreviure. L’excés de població en relació als mitjans de subsistència = competència en l’espai i l’aliment. El creixement d’una espècie perjudica a una o més espècies, els individus més aptes sobreviuran.

Variabilitat, lluita per l’existència i selecció natural.

Neodarwinisme

  • A. Weismann: Creu que les causes de la variabilitat són necessàriament de la naturalesa germinal.
  • H. De Vries: Va descobrir les mutacions, i va establir els principis bàsics del mutacionisme.

Entradas relacionadas: