Evolució cultural i literària de Catalunya: De l'Humanisme a l'Actualitat

Edat Mitjana (s. XIV)

L’humanisme és un moviment cultural que va florir a la Toscana. El gran difusor d'aquest corrent va ser Petrarca.

L’home és el centre de tot. Els humanistes estan a la base del que s’anomenarà el dolce stil novo, en què es considera que la dona és bona per naturalesa i és un personatge que bonifica i transmet bondat a qui té relació (donna angelicata), tot i que també hi havia dones que tenien defectes.

El Barroc (s. XVII)

És un segle en el qual predomina un gran pessimisme. Hi ha una actitud de desengany per part dels intel·lectuals; per a ells, l’única certesa és la mort, vista com un alliberament, ja que el que vivien no era vida.

Renaixença (1833)

La intencionalitat de la Renaixença consistia a reivindicar l’ús de la llengua catalana i potenciar la cultura catalana. Un autor remarcable és Bonaventura Carles Aribau, que va escriure l'Oda a la Pàtria; en la seva poesia es va extreure la idea que no es pot estimar la pàtria si no estimes la teva llengua.

Modernisme (finals s. XIX - XX)

Pretén reivindicar tot allò que era català i europeïtzar Catalunya. Donaven molta importància a les formes de la naturalesa, que es veuen reflectides en les seves obres més plàstiques. Eren autors rebels, cadascun amb la seva ideologia.

Noucentisme (1906-1925)

Volien una Catalunya europea, burgesa i industrial. Van crear les bases de la Catalunya actual i van impulsar la normativització del català (gramàtica, normativa...).

Avantguardisme (període d'entreguerres)

Provinent de França, adopta una actitud crítica davant la societat burgesa i es rebel·la contra la realitat bèl·lica del segle XX. Els avantguardistes són rebels, barregen gèneres i rebutgen les normes lingüístiques.

Superació de la situació de diglòssia

• Recuperació de l'ús formal: El català recupera el seu ús en àmbits formals.
• Normalització social: Es normalitza l’ús del català en nombrosos àmbits socials.
• Coneixement passiu: Augmenta gràcies a l’escolarització en català.
• Integració: Els col·lectius de migració s’adapten a la llengua catalana.
• Demografia: L’evolució de la població és desigual, amb el català com a primera llengua per a molts ciutadans.