Evolució i comportament dels organismes

EVOLUCIÓ DELS ORGANISMES

L'origen de l'home ha estat una qüestió que totes les cultures han intentat esbrinar. En la majoria s'atribuïa als déus, a Grècia al s.VI aC, Anaximandre deia que els homes i els animals procedien d'antecedents comuns (no va tenir gran ressò). Tothom creia en el fixisme que deia que les espècies no canvien al llarg del temps perquè han estat creades per déu. Aquesta posició s'ha anat debilitant per l'aparició de la ciència, per 3 fets:

- Copèrnic va desplaçar la posició de la terra del centre a la perifèria de l'univers.

- La geologia va dir que l'edat de la terra era més gran del que les escriptures sostenien.

- El descobriment de fòssils d'animals extingits rebutjava les teories que afirmaven que la vida a la terra no havia canviat des de la creació divina.

TEORIES DE L'EVOLUCIÓ

- Lamarckisme: Primera teoria de l'evolució. Va ser proposada en l'obra Filosofia zoològica  Planteja la teoria evolucionista en 3 tesis:

• Totes les espècies evolucionen de forma gradual i continua cap a una major complexitat.
• La funció crea l'òrgan: ús o falta d'ús d'un òrgan produeix el seu desenvolupament i perfecció o la seva atròfia o desaparició.
• Herència dels caràcters adquirits: Canvis produïts en els òrgans dels pares són transmesos a la seva descendència

Actualment no és acceptat com a teoria explicativa de l'evolució perquè els caràcters adquirits no són transmesos als descendents. No s'accepta el finalisme de l'evolució: cap força o intel·ligència que guiï l'evolució cap a un destí final.

- Darwinisme: Darwin primer a aportar proves de l'evolució dels organismes des d'éssers primitius fins a éssers complexos. La conseqüència era que implicava que l'ésser humà no és més que un animal i comparteix amb aquests avantpassats comuns. Les tesis son:

• Les espècies no són fixes sinó que varien adaptant-se a l'ambient. L'atzar és el canvi en les espècies o aparició d'espècies noves (variacions espontànies en els individus) i la necessitat (modificacions en el medi ambient)
• Diferents organismes provenen d'avantpassats comuns.
• Es produeix una lluita per la supervivència. Els individus que s'adapten millor tenen més probabilitat de sobreviure i transmetre les seves característiques.
• Les observacions no només tenien a veure  amb les característiques físiques, també amb les expressions emocionals o la intel·ligència que poden evolucionar de la mateixa manera que els trets físics.

-Teoria sintètica: Mendel primer capaç d'explicar que els caràcters hereditaris estaven determinats per factors específics que anomenava elements (gens). Va establir les lleis de l'herència, expliquen les característiques dels descendents a partir de les del progenitors (lleis de Mendel). No van ser reconeguts fins que De Vries va arribar a les mateixes conclusions. Vries distingia 2 tipus: mutacions: canvis produïts en els organismes i es transmeten per herència perquè afecten a l material genètic. i modificacions: causades pels canvis ambientals, no són heretables.

PROVES DE L'EVOLUCIÓ

Teories de l'evolució es una teoria científica basada en dades obtingudes per observació que ens permet explicar què és un procés natural.

-Proves taxonòmiques: la taxonomia és la ciència que classifica els éssers vius en classes, ordres, famílies , gèneres, espècies... Cada categoria engloba grups afins que tenen idèntic origen evolutiu.

-Proves embriològiques: En el desenvolupament embrionari es veu una uniformitat que no es manifesta en l'edat adulta. Les característiques semblants dels embrions indiquen l'existència d'un ancestre comú.

-Proves paleontològiques: La paleontologia és la ciència que estudia les restes fòssils d'animals i vegetals que van viure a altres èpoques i com es van desenvolupar. Als fòssils es veu com es produeixen canvis morfològics en les espècies que van donant lloc a les noves.

-Proves biogeogràfiques: L'estudi de la distribució geogràfica de les espècies demostra que com més allunyades estan 2 zones , més diferència te la fauna i la flora.

-Proves bioquímiques: La bioquímica mostra que tots els éssers vius tenen en comú el codi genètic i les mateixes famílies de compostos orgànics.

-Proves anatòmiques: basen en l'estudi comparat de les formes i estructures d'òrgans d'espècies diferents per observar analogies i homologies i establir graus de parentiu.

PROCÉS D'HOMINITZACIÓ

Antropogènesi: estudi de la història evolutiva de la nostra espècie. Hominització: procés evolutiu biològic de la nostra espècie a partir dels animals primitius. Característiques hominització:

- Posició erecta i bipedisme

-Alliberament de les mans.

-Cerebració.

- Adquisició del llenguatge articulat.

- Neotènia o naixement immadur.

-Cultura.

- Ecumenisme.

LA CONDUCTA DELS ANIMALS

Etologia i psicologia animal: Tots els animals busquen un ambient adequat per la supervivència, obtenen nutrients, aigua i oxigen, i poden tenir descendència, Això forma part del seu comportament.

-Etologia: sorgeix ce les ciències naturals. Estudia les pautes de comportament d'espècies en el seu ambient natural. Pa servir l'etograma, catàleg de les conductes d'un organisme.

-Psicologia animal: Skinner feia experiments de laboratori amb animals establint que la conducta animal és un producte de l'aprenentatge i és modifica pels factors ambientals.

PAUTES FIXES D'ACCIÓ I APRENENTATGE ANIMAL (instint): animals tenen comportaments innats que són estereotipats, rígids i repetitius. Un comportament és innat perquè no necessita una experiència prèvia per manifestar-se.

Formes d'aprenentatge són: habituació: disminució de la resposta a un estímul per l'experiència repetida del mateix estímul. Aprenentatge associatiu: un estímul queda associat a un altre per l'experiència. Empremta: aprenentatge que te lloc després del naixement i queda fixat per tota la vida.

ELEMENTS DE LA CONDUCTA ANIMAL:

-Conducta alimentària: zoologia divideix en carnívors, herbívors i omnívors. La psico animal és més explicativa, depredadors, carronyers, menjadors d'herba, menjadors de llavors p paràsits. Aquestes maneres condicionen la seva conducta individual i social.

-Infantesa: cap espècie protegeix la seva descendència com l'humà, la majoria d'espècies te cura de la seva descendència.

-Territorialitat:La etologia defensa que qui no te un territori no té dret a reproduir-se , cada animal lluita per reservar-se un lloc enfront dels seus semblants.

• Aparellament: diferents comportaments sexuals. Hi ha monogàmiques, poligàmiques, poliàndria, hermafrodisme i partenogènesi.

LA COMUNICACIÓ ANIMAL:Es animals tenen elaborats sistemes de comunicació que consisteixen en l'intercanvi de senyals. Cada espècie te formes diferents:

-Comunicació química: mamífers detecten senyals químics emesos pels seus congèneres o els que delaten la presència de depredadors.

-Comunicació acústica: Per l'emissor de sons els animals poden comunicar diferents estats: alarma, agressivitat o satisfacció.

-Comunicació visual: Pel moviment, el canvi de color de la pell o desplegant el seu plomall alguna animals expressen diferents estats d'ànim o intencions d'aparellament.