Evolució i Característiques de la Societat Internacional

Evolució del Dret Internacional Públic

Precedents i la Societat de Nacions

• Cooperació Tècnica Especialitzada: Dona lloc a la necessitat de regular aquestes relacions.
• Codificació del DIP: Es comencen a redactar tractats, tenint en compte l'interès general, no el d'un reduït grup d'estats.
• Diplomàcia Parlamentària: Gestió de conflictes i presa de decisions. També canvia la manera com s'elaboren les normes, creant mecanismes preestablerts de caràcter parlamentari, és a dir, es té en consideració l'interès general de la Societat Internacional (SI). Això implica la creació d'organismes encarregats de vetllar pel compliment de les normes després de la seva creació.
• Solució de Controvèrsies: Mitjançant Òrgans Polítics (Consell) i Jurídics (Tribunal Permanent de Justícia Internacional i Arbitratge).
• Sistema de Defensa Col·lectiva: Va ser el primer intent de crear un sistema de defensa col·lectiva amb mecanismes de pressió (econòmica, jurídica, diplomàtica i militar), tot i que es va quedar en l'intent.

La creació de la Societat de Nacions va implicar l'establiment de mecanismes de creació de normes i de control del seu compliment, i va ser la primera vegada que es va crear un òrgan permanent i autònom de justícia internacional. Tot i que no va acabar de funcionar i va desaparèixer amb la Segona Guerra Mundial, va representar un avanç important. Per això, després de la Segona Guerra Mundial, es va decidir continuar amb aquesta idea, creant una nova organització que respongués a l'ordre de la situació post-conflicte.

Creació de l'ONU (1945)

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va ser aquesta nova organització. Es va crear sota l'organització dels líders dels estats que van guanyar la guerra. Amb l'Acord de Ialta, els EUA, l'URSS, la Xina, el Regne Unit i França van crear aquesta organització i van establir el dret a vet dels cinc membres permanents. Els seus pilars fonamentals inclouen:

• Sistema de Seguretat Col·lectiva: Amb el Consell de Seguretat i la prohibició de l'ús de la força.
• Regulació Econòmica: Mitjançant els acords de Bretton Woods (Fons Monetari Internacional i Banc Mundial) i el GATT.
• Col·laboració Socioeconòmica i Drets Humans: A través de l'ECOSOC i organismes especialitzats.
• Negociació: La capacitat de negociar també es fa mitjançant aliances.

Òrgans Principals de l'ONU

• Consell de Seguretat: Format per 15 membres (els 5 estats creadors com a membres permanents amb dret a vet, i 10 membres no permanents).
• Assemblea General: És l'òrgan deliberant, on participen tots els estats i té capacitat per elaborar normes. És qui pren totes les decisions importants, excepte en l'àmbit de seguretat. Al principi eren 50 estats, ara gairebé 200.
• Tribunal Internacional de Justícia (TIJ): Està totalment despolititzat i és autònom, però la seva jurisdicció és voluntària; és a dir, tots els estats són membres, però no estan obligats a sotmetre's a la seva jurisdicció.
• ECOSOC (Consell Econòmic i Social): Està recollit a la Carta de l'ONU, però està sotmès a l'ONU. No té capacitat de decisió obligatòria. S'ocupa de l'àmbit econòmic i social i de l'àmbit dels Drets Humans. Sotmetre's als seus programes és voluntari. No es finança pel pressupost ordinari de l'ONU, sinó pel pressupost extraordinari, que s'alimenta de contribucions voluntàries dels estats o altres organismes. És per això que diem que té una debilitat financera, ja que depèn de la voluntat de tercers.

Organismes Relacionats i Financers

• OMC (Organització Mundial del Comerç): És un organisme molt important, però no es troba dins de l'ONU. Regula les relacions comercials, tot i que és una organització en què dominen les decisions dels grans països.
• Organismes Financers (al marge de l'ONU): Poden participar tots els estats, però per ser membres han de comprar obligacions. Són:
  • Fons Monetari Internacional (FMI)
  • Banc Mundial (BM)

Canvis en la Societat Internacional Contemporània

• Guerra Freda / Postguerra Freda: Transformacions geopolítiques.
• Descolonització / Relacions Nord-Sud: Reconfiguració de les dinàmiques globals.
• Increment de les Organitzacions Internacionals: Proliferació d'actors no estatals.
• Pèrdua del Monopoli de la Subjectivitat Internacional dels Estats: Nous actors guanyen rellevància.
• Heterogeneïtat dels Subjectes: Els estats atorguen un dels atributs més singulars a la societat internacional, que és la seva extraordinària heterogeneïtat. La creació de diferents categoritzacions dels estats des de la Ciència Política. El resultat del poder econòmic i militar determina la seva qualificació com a «superpotències», «grans potències», «potències regionals» o «potències menors».
• Augment del Nombre d'Actors Transnacionals: Creixement d'empreses, ONG, etc.
• Augment de la Interdependència / Globalització: Connexió creixent entre estats i societats.
• Universalització i Revisió dels Valors: El caràcter global o universal de la societat internacional contemporània és un altre dels seus trets. Tots els estats del planeta, i els individus, estan immersos en xarxes locals, nacionals, regionals i universals de comunicació humana pública o privada des de temps immemorials. La societat internacional està immersa en un procés de dissolució contínua de certs límits imposats tradicionalment pels estats, i les limitacions tecnològiques, a les relacions humanes transfrontereres.

Característiques de la Societat Internacional Contemporània

• Universalitat: Tots els actors (estats i organitzacions) que transcendeixen les fronteres poden tenir influència en les relacions o estructures existents.
• Heterogeneïtat: Grans desigualtats en mida i poder, que es reflecteixen en el dret i creen tensions.
• Nombre Reduït (relativament): Tot i la diversitat, el nombre d'actors principals és limitat.
• Descentralització del Poder Polític: Estats sobirans amb monopoli de creació del dret i ús de la força al seu territori/població.
• Dinàmica: Canvis constants en l'escenari global.
• Poc Integrada: Baixa institucionalització i fragmentació.
• Interdependència: Interdependència que genera cooperació per objectius comuns. Increment de la percepció de la necessitat d'enfrontar els riscos globals.