L'Evolució Biològica: Teories, Evidències i Desenvolupament Humà

Idees Bàsiques del Darwinisme

• Entre els organismes hi ha la lluita per la supervivència. La majoria de les espècies tendeixen a produir el nombre més gran possible de descendents. Com que els recursos del medi són limitats, entre els membres de l'espècie es produeix una competència per obtenir aliments i reproduir-se.
• Hi ha una gran variabilitat entre els individus d'una mateixa població. Entre els individus de la mateixa espècie que conformen una població hi pot haver certes diferències en les dimensions, la coloració o l'aptitud per a certes activitats. La majoria d'aquests caràcters són heredables.
• El medi selecciona els organismes més ben adaptats. En una població, aquells individus que presenten alguna variació que els confereix un cert avantatge sobre els que no la posseeixen són els que sobreviuen en un ambient advers.
• Les espècies evolucionen. Els individus més ben adaptats són els que es reprodueixen i transmeten els seus caràcters més avantatjosos a la descendència. D'aquesta manera, les variacions s'aniran acumulant generació rere generació i, de forma contínua i gradual, s'originaran noves espècies.

Principals Agents del Neodarwinisme

• La variabilitat biològica que Darwin va observar està causada per les mutacions i la recombinació genètica que es produeix durant la meiosi, que origina noves combinacions de gens en els descendents.
• La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica. Els individus d'una població són portadors de diferents al·lels responsables del seu fenotip. La selecció natural actua sobre aquestes varietats i tendeix a eliminar de la població els fenotips menys avantatjosos per a les condicions ambientals i a preservar els més avantatjosos, que augmentaran la seva freqüència en la població i faran que aquesta població s'adapti al seu medi.
• L'evolució es produeix gradualment com a resultat dels petits canvis en les freqüències dels diferents al·lels que presenta una població.
• La unitat evolutiva no és l'individu, sinó la població.

Proves de l'Evolució Biològica

A) Proves Anatòmiques

Es basen en l'estudi de les similituds i les diferències que presenta un mateix òrgan en diferents espècies, amb la finalitat de comprovar possibles relacions de parentiu.

• Òrgans homòlegs: Són aquells que tenen una estructura interna semblant, però estan adaptats a funcions diferents. Estructures heretades d'un avantpassat comú, per exemple, les extremitats dels vertebrats.
• Òrgans anàlegs: Són aquells que tenen una constitució anatòmica diferent, però que presenten semblances pel fet de tenir una mateixa funció, com els tipus d'ales; per exemple, les dels insectes i els ratpenats.

B) Proves Biogeogràfiques

Es fonamenten en l'estudi de la distribució geogràfica de les espècies (Ex: família dels camèlids).

C) Proves Embriològiques

Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals amb l'objectiu de descobrir semblances i intentar deduir algun parentesc evolutiu entre aquests organismes.

Comparació d’embrions de vertebrats: A les primeres etapes, s'hi poden veure semblances, com la presència de fenedures branquials o de cua.

D) Proves Paleontològiques

Es basen en l'estudi comparatiu dels fòssils, restes d'éssers vius (o de la seva activitat biològica) que van existir durant els diferents períodes geològics.

Evolució del cavall: En estudiar els fòssils s'observa un augment de la complexitat en l'organització general a mesura que són més moderns.

E) Proves Moleculars Recents de l'Evolució

Actualment, la biologia molecular aporta les evidències més convincents a favor de l'evolució dels organismes:

• Uniformitat en la composició química dels éssers vius. Per exemple, hi ha molècules com la quitina, present a l'exosquelet dels artròpodes; l'hemoglobina, present a la sang de tots els vertebrats; o la clorofil·la, present a totes les plantes verdes, que evidencien en cada cas un mateix origen evolutiu.
• Seqüències de proteïnes i d'ADN. Quan es comparen seqüències d'aminoàcids de proteïnes o seqüències de nucleòtids d'ADN de diferents espècies, s'obté informació del seu parentiu evolutiu. Com més petita és la quantitat de diferències detectades, més gran serà el parentiu entre aquestes espècies. Per contra, com més diferències s'hi trobin, més allunyat en el temps es trobarà el seu avantpassat comú. Els mètodes de seqüenciació han permès elaborar arbres filogenètics.

Evolució Humana: Canvis Clau

Alguns Canvis Anatòmics

• Adquisició d'una postura bípeda o dreta.
• Canvi de funció de les extremitats. Les mans queden lliures, progressivament guanyen mobilitat (el polze s'oposa a la resta de dits). Les cames s’allarguen respecte al cos i el dit gros del peu es col·loca paral·lel a la resta de dits.
• Remodelació del rostre i la dentició. Com a conseqüència de la diversificació de la dieta, que tendeix a ser omnívora i inclou preparar i coure els aliments, les peces dentàries pateixen un desgast menor i se'n van reduint progressivament les dimensions.

Desenvolupament de l'Encèfal i el Llenguatge

• Adquisició de més complexitat de l'encèfal. La capacitat cranial augmenta progressivament amb relació a la resta del cos, per la qual cosa augmenta la quantitat de neurones. El desenvolupament cerebral s'associa amb una gran varietat de funcions, com la consciència, la memòria, els sentiments, la imaginació i la creativitat.
• Aparició i desenvolupament del llenguatge. És la major fita de l'evolució humana. Va permetre la transmissió d'idees i de coneixements entre individus. D'aquesta manera, comença l'evolució cultural que ha influït en el desenvolupament de les poblacions humanes modernes.

Altres Aspectes de l'Evolució Humana

• El sexe, diferenciat dels altres animals. L'espècie humana ha tingut molt d'èxit reproductiu, afavorit per la desaparició del zel, que va permetre un nombre progressivament més gran de contactes sexuals i més fertilitat de les femelles. A més, la gran variabilitat de gàmetes resultant del procés de recombinació gènica ha afavorit la diversitat d'individus i la capacitat d'adaptació a unes condicions ambientals canviants.
• Un llarg període de maduració. El cicle de la vida dels éssers humans també es caracteritza per l'existència de fases que no tenen altres espècies. Les cries neixen indefenses i necessiten atencions i cooperació entre individus adults per proporcionar-los aliment i defensa.
• Canvis genètics: L'espècie humana té en comú amb els ximpanzés més del 98% de l'ADN.