Europa d'Entreguerres: Democràcia en Crisi i Feixisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,2 KB

El context de la crisi de les democràcies

La democràcia es va consolidar a l'Europa occidental i nòrdica, sorgides del desmembrament dels vells imperis. L'ampliació dels drets individuals i l'extensió del sufragi universal, masculí i femení, va significar la generalització de la democràcia parlamentària i pluripartidista. Els governs democràtics, però, no van ser capaços de resoldre els greus problemes polítics, socials i econòmics de l'Europa d'entreguerres. Amplis sectors de la població, creient que la democràcia liberal representava un sistema polític caduc i incapaç, van defensar la necessitat de comptar amb Estats forts i autoritaris per afrontar la situació. La recerca de governs autoritaris es va justificar per la necessitat d'evitar el contagi revolucionari. La crisi econòmica dels anys trenta va produir una convulsió general. Els seus terribles efectes es van traduir en una profunda desconfiança de la població cap als seus governants i en la radicalització de les postures polítiques. Hi va haver una dramàtica reculada política i cultural dels valors democràtics. Burgesia i classes mitjanes esperaven un Estat fort, mentre que les classes baixes veien en la revolució comunista una nova sortida als seus problemes. Van aconseguir d'aquesta manera el suport dels sectors socials més temorosos davant la revolució.

La ideologia feixista

La ideologia feixista tenia unes característiques:

  • Defensava l'establiment d'un Estat totalitari capaç de controlar totes les esferes de la vida (política, economia, societat, etc.). Existia una primacia de l'Estat sobre l'individu.
  • Sistema polític dictatorial de partit únic. El poder havia de recaure en un cap dotat d'un poder carismàtic, capaç de crear una voluntat general. Així es va establir el culte a la personalitat del líder carismàtic.
  • Radical anticomunisme i anticapitalisme. Defensava la creació d'un socialisme nacional capaç d'acabar amb el conflicte de classes.
  • Mantenia un nacionalisme agressiu, expansionista i militarista, que exigiria una nova posició per a la seva nació al món.
  • Els feixistes eren tots racistes i consideraven inferiors als no blancs. En el nazisme, el racisme i l'antisemitisme es van convertir en la doctrina central del moviment, com a element aglutinador de la unitat nacional.
  • El feixisme rebutjava els principis de les decadents societat i cultura occidentals, basats en el racionalisme, el materialisme i l'igualitarisme. Exaltava els elements irracionals de la conducta.
  • Defensava la violència enfront dels oponents polítics. La violència es considerava un valor positiu i fins i tot terapèutic.
  • Els partits feixistes pretenien mobilitzar les masses i enquadrar-les en el si del partit i el sindicat únics i en les seves milícies o organitzacions paramilitars.
  • Exaltaven els principis masculins, relegant la dona a la criança dels fills i les tasques de la llar. Totes les forces polítiques del feixisme van estar compostes i dirigides per homes.

Entradas relacionadas: