L'Europa de l'Antic Règim i la Il·lustració

En alguns aspectes, l’Europa de l’Antic Règim era semblant a l’Europa medieval. En quins?

S'anomena Antic Règim la societat, la política, l’economia i la cultura pròpia dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII, època que coincideix amb l’edat moderna.

A l’inici segle xviii, tots els reis d’Europa eren monarques absoluts. Creus que aquesta afirmació és certa? Justifica la resposta.

Cert, però no TOTS els reis eren monarques absoluts, predomina la monarquia absoluta.

Demostra amb tants exemples com puguis que els il·lustrats eren optimistes davant la capacitat de l’ésser humà per millorar el món.

Confiaven en la raó i l’educació com a bases del progrés polític i econòmic, en el sorgiment d’una societat més justa i igualitària, en la convivència de persones d’idees diferents.

En quins principis de la Il·lustració es basen els règims polítics democràtics actuals?

Es basen en els principis del liberalisme polític, en uns valors que les constitucions democràtiques recullen: sobirania nacional, separació de poders, igualtat davant la llei, i drets i llibertats dels ciutadans.

Reis com Frederic II de Prússia van aplicar alguns dels principis de la Il·lustració. Tanmateix, les seves reformes mai no van soscavar els fonaments de l’Antic Règim. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Justifica la resposta.

Va aplicar reformes encaminades a modernitzar l’economia, que es concreten en l’ampliació de la xarxa de camins, la construcció de ports i la reducció dels impostos que requeien sobre els pagesos. L’oposició de la noblesa i el clergat, estaments que els reis necessitaven per governar, va posar fi a aquesta política.

Totes les democràcies són liberals? Tots els estats liberals són democràtics? Justifica les respostes.

Totes les democràcies són liberals perquè reconeixen la sobirania nacional i es basen en el sufragi universal. Ara bé, un estat liberal que es fonamenti únicament en el vot dels homes més rics exclou una bona part de la població de la participació política i no pot ser considerat una democràcia plena.

La Revolució Francesa marca l’inici de l’edat contemporània a causa de la seva transcendència. Justifica amb les teves paraules la importància històrica d’aquest esdeveniment.

Just abans de la Revolució de 1789, França era un dels estats més extensos i poblats d’Europa, tenia uns trenta milions d’habitants, i el seu exèrcit era un dels més poderosos del continent. Des del 1774 hi regnava Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la monarquia absoluta de dret diví i, de fet, els reis francesos eren considerats l’exemple més perfecte de monarca absolut.

Els pagesos i els artesans, que van veure reconeguda la seva igualtat legal amb tots els ciutadans de la nació, van ser els grans beneficiats de les revolucions burgeses. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Per què?

El descontentament de molts pagesos i artesans, que vivien en condicions miserables i que, a la dècada de 1780, van ser víctimes d’una crisi de subsistències, i de la burgesia, que, tot i no tenir problemes econòmics, volia aconseguir poder polític.

Pot existir una revolució política que no sigui alhora una revolució social? Justifica la resposta.

Sí, pot existir, i la mateixa Revolució Francesa n’és un exemple, ja que no va significar una millora significativa en les condicions de vida de les classes populars.

Posa dos exemples de fets històrics en què els protagonistes van apel·lar a  la sobirania nacional per revoltar-se.

Resposta oberta. Per exemple, el 1776 els colons nord-americans van negar a Londres el  dret a governar-los; el 1789, els representants del Tercer Estat es van constituir en  Assemblea Nacional i juraren que no se separarien fins a atorgar a França una  Constitució.

Busca informació a internet sobre la figura d’Olympe de Gouges i valora la  seva importància històrica.

Resposta oberta.

Qui van ser els jacobins? Quines mesures van impulsar durant el seu  govern?

Resposta oberta. Els jacobins van ser el partit polític que va protagonitzar l’etapa més  radical de la Revolució Francesa (juny de 1793-juliol de 1794). Van aprovar mesures  socials per afavorir les classes més populars, van elaborar una nova Constitució que  establia el sufragi universal masculí, van organitzar un exèrcit de lleva per defensar la  revolució, van impulsar la repressió del període del Terror, van establir un nou calendari  per descristianitzar França…

La coronació de Napoleó el 1804 va significar la fi de la Revolució i el  retorn a la situació prèvia al 1789. Explica per què aquesta afirmació no és  certa.

 Resposta oberta. Ni els Borbó van recuperar el poder ni la noblesa i el clergat van  recuperar els seus privilegis. Napoleó va actuar com un governant liberal que defensava  els assoliments de la Revolució, com ara la igualtat legal o el dret a la propietat, i els  interessos de la burgesia.

Què és una nació? I l’Estat? Posa exemples d’estats actuals en què  convisquin diverses nacions.

Una nació es un conjunt de persones unides per una sèrie d’elements comuns, com ara la  història, la llengua, les tradicions… L’Estat és l’organització política i administrativa  mitjançant la qual es governa una territori independent. Resposta oberta: la majoria dels  estats del món acullen diverses comunitats humanes amb una personalitat diferenciada.