Europa al Segle XIX: Regne Unit, França i Alemanya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,07 KB
Anglaterra Victoriana
L'Anglaterra victoriana: el regne de Victòria I va començar el 1837 i es va allargar fins al 1901. Aquesta etapa es coneix amb el nom d'era victoriana. En aquest període, el Regne Unit va arribar a la màxima expansió territorial, va consolidar el desenvolupament industrial i va mantenir les institucions tradicionals basades en la monarquia parlamentària. El desenvolupament econòmic va estar afectat per una crisi molt prolongada des del 1873 fins al 1895. Aquesta crisi va afectar sobretot l'agricultura.
Obertura política i reformisme
Gladstone va ser el model polític de l'Anglaterra victoriana. Els valors que el caracteritzaven eren liberalisme, eficàcia, expansió econòmica, cristianisme evangèlic i bones relacions amb altres potències. Durant el govern de Gladstone es van posar en marxa reformes molt importants.
- Reformes religioses: Gladstone va aconseguir la separació entre l'estat i l'església anglicana.
- Es va crear una nova escola amb llibertat confessional.
- Altres reformes: llei sindical, reforma de la justícia i administració, nova ampliació del dret electoral.
Qüestió irlandesa
Va ser un dels grans problemes de la política interna britànica fins a la guerra d'independència. Irlanda va mantenir un desafiament constant contra la incorporació al Regne Unit. La tensió va augmentar a partir del 1870 per la crisi econòmica i l'expulsió de milers d'arrendataris irlandesos.
Del Segon Imperi a la República
El Segon Imperi
Napoleó va convocar el 1851 un plebiscit en què demanava una nova constitució que li atorgava plens poders: poder executiu, iniciativa legislativa reservada, poder per declarar la guerra.
Imperi autoritari
Durant aquesta etapa, el govern va perseguir l'oposició i va instaurar la censura de premsa. La seva manera de governar responia a la tradició cesarista, en què el poder es concentrava en un sol home, però la seva legitimitat procedia del poble. És el que s'ha anomenat bonapartisme.
L'Imperi liberal
L'emperador va perdre una part del suport que tenia (cristians) per haver fet costat als impulsors de la unitat italiana en contra dels interessos del papa. Va aparèixer un moviment obrer amb força, cosa que va obligar Napoleó III a acceptar unes mesures:
- L'amnistia per als condemnats per delictes polítics.
- Reformes legislatives que donaven atribucions més grans a les cambres representatives.
- Llibertat per a la premsa de publicar els debats de les cambres.
- Reformes educatives, entre les quals va destacar l'ensenyament públic per als joves.
El Segon Reich Alemany
Partits polítics a Alemanya
- Liberals, que es dividien entre nacionals i esquerrans.
- Conservadors, que tenien un gran pes entre la burocràcia prussiana.
- Socialdemòcrates d'ideologia marxista.
- Zentrum, partit catòlic del centre defensor de l'església.
Bismarck, canceller del Reich
Otto von Bismarck va ser el canceller del Reich des del 1871 fins que va dimitir el 1890. L'eix de la seva política interior i exterior era donar seguretat a l'imperi i es va plasmar en una estratègia preventiva. Primera batalla interna: Kulturkampf. Un altre punt d'acció el va exercir contra els socialdemòcrates, que considerava el germen de la revolució. Malgrat el seu odi als socialistes, el canceller va aprovar tres lleis socials sobre l'assegurança de malaltia, vellesa i accidents laborals que van ser pioneres. Bismarck l'any 1880 no va donar suport a la política colonial que era defensada per comerciants i banquers.
Imperis plurinacionals
Imperi Austrohongarès
El tret fonamental d'aquest imperi era la gran diversitat ètnica, cultural i religiosa que el va fer inviable a llarg termini. Tenia dos grans centres, Àustria i Hongria. L'imperi va ser governat per Francesc Josep I, que va intentar aplicar un absolutisme. Això va originar un enfrontament entre austríacs i hongaresos que amenaçava de provocar la divisió del país, per això es va acordar un compromís que va organitzar l'imperi en dos regnes: Àustria i Hongria.
Imperi Rus
Va experimentar pocs canvis en el segle XX. Monarquia absoluta. L'extensió territorial de l'Imperi Rus s'havia incrementat després del Congrés de Viena del 1815.
L'Europa de Bismarck
Anomenada era bismarckiana, època en què Bismarck va imposar els interessos de la política alemanya a la resta dels països del continent.
Objectius de la política de Bismarck
- Mantenir França en un aïllament diplomàtic.
- Mediar entre Rússia i Àustria-Hongria.
- Desenvolupar una política de rearmament bèl·lic.
Sistemes bismarckians
Tres sistemes o fases d'aliances forjats per la diplomàcia alemanya. L'objectiu principal era mantenir la pau i, de passada, aïllar França. Resultat final: Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia), origen del que després va ser la Triple Entesa.