Eugène Delacroix i La llibertat guiant el poble: anàlisi de l'obra
La llibertat guiant el poble
Autor: Eugène Delacroix
Any: 1830
Estil: Romanticisme
Tècnica: Oli sobre tela
Tema: Al·legòric i històric
Mesures i localització: 2,60 x 3,25 m, Museu del Louvre
Anàlisi formal
S'estructura la composició en forma de «K», amb la bandera de França ocupant el vèrtex superior i els cossos morts als extrems. La figura femenina esdevé l'eix central, en relació amb el qual es distribueixen la resta de personatges. Les tonalitats són fosques i ocres, però Delacroix trenca la monotonia amb la inclusió dels colors de la bandera francesa: blanc, vermell i blau. Els colors són il·luminats per un focus irreal. Hi ha una gran mobilitat, donant més importància a la línia corba i elevant la figura principal. L'autor aconsegueix que l'acció s'adreci a l'espectador i, al fons, s'intueixen alguns edificis de París com les dues torres de Notre-Dame.
Iconografia
Dins de la pintura hi ha classes i categories socials: la burgesia, personificada en la figura que porta el barret de copa alta i agafa un fusell; la classe menestral, amb camisa blanca; els joves que simbolitzen el canvi, armats amb pistoles; i la gran massa popular que ocupa el segon terme i el fons de l'obra. Una figura femenina nua i armada amb un fusell és la personificació de la llibertat.
Significat
El quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830, que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas a una monarquia constitucional.
Funció
La finalitat del quadre era remarcar l'esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès.
Estil
El romanticisme es coneix com el moviment cultural i artístic que sorgeix a l'inici del segle XIX. Es distingeix per la diversitat, oposada a la uniformitat de l'individu, de les tradicions, per l'aspiració a la llibertat individual i nacional, i per l'historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat. Dins de la pintura romàntica es poden distingir dues grans tendències: la composició barroca, amb predomini del color, i la classicista, amb predomini del dibuix.
Autor
Pintor francès del moviment romàntic, va centrar la seva formació en la còpia de vells mestres del Louvre, com Rubens i de l'escola veneciana. Delacroix va visitar el Marroc, on va descobrir la lluminositat de la llum i el color dels paisatges. Va pintar i decorar edificis públics i va arribar a ser el pintor de murals més conegut del país.
Influència
La terribilitat, el clarobscur i el tractament del color de l'escola veneciana; el seu model Géricault amb La balsa de la Medusa (1819).
El gronxador
Autor: Jean-Honoré Fragonard
Any: 1766
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Rococó
Temàtica: Intimista
Localització: Wallace Collection (Londres)
Anàlisi formal
Els tres personatges formen un triangle, l'interior del qual és ocupat per la figura completa de la dama, en la qual s'estableix un joc de mirades suggeridores. En aquest joc hi participen els putti, que emmarquen i protegeixen amb gest el joc amorós de la parella. Els amants queden il·luminats per un focus de llum que sorgeix dels arbres. L'estructura reforça l'escena amb les diagonals que atravessen l'obra, que són les cordes del gronxador. El moviment cap endavant del gronxador és la diversió de la dama, en una actitud de oferiment que esdevé provocativa, pel peu nu amb el gest de llançar la sabatilla a l'aire. La pinzellada és ràpida i pastosa, però precisa en els detalls. L'autor recorre als colors pastel, que dominen les gammes de verd i groc, i ressalta el color rosa de la dama, que trenca la monotonia tonal dels colors circumdants.
Significat
L'obra és un elogi a l'amor galant i a la frivolitat de la vida aristocràtica. Està representada d'una manera subtil, eròtica i elegant. Pot fer referència a l'amor femení i reflecteix el bon viure de l'aristocràcia, una falsa ficció de la vida frívola i superficial.
Funció
Servia per decorar els salons aristocràtics, i també tenia una funció simbòlica.
Estil
Rococó, que exalta el luxe que reflectia el benestar aristocràtic i on s'havia de transmetre sensualitat, refinament i delicadesa. Va néixer a França i és una pintura frívola, sensual, eròtica i acolorida.