L'ètica utilitarista de Mill: Felicitat i sacrifici

Fonaments de la moral utilitarista i el sacrifici

El text exposa la concepció utilitarista de la moral, centrada en la felicitat col·lectiva. L’autor admet que el sacrifici pot ser moralment acceptable, però només si contribueix a augmentar la felicitat general. Rebutja, així, la idea que el sacrifici sigui un bé en si mateix, com defensen altres doctrines. Segons el text, un sacrifici que no incrementa la felicitat és inútil o negatiu. Per tant, el criteri fonamental de la moral utilitarista és l’augment de la felicitat global, que esdevé l’únic principi que legitima les accions individuals.

Definicions fonamentals

• Felicitat: plaer i absència de dolor.
• Mitjans: aquelles coses que serveixen per poder-ne obtenir d'altres.

El paper del sacrifici en la teoria de Mill

El text tracta la moral utilitarista i el paper del sacrifici dins aquesta teoria. Mill vol justificar que el sacrifici pot ser acceptable, però no com un bé en si mateix, sinó només si és útil. En aquest sentit, admet que els éssers humans poden sacrificar el seu bé pel dels altres, però nega que aquest sacrifici tingui valor propi. Així, el seu sentit depèn de si contribueix a augmentar la felicitat general. D’acord amb el principi d’utilitat, una acció és moral només si incrementa la felicitat col·lectiva, de manera que el sacrifici només es justifica com a mitjà i no com a fi en si mateix.

Comparació: L'ètica del deure vs. l'utilitarisme

Des del punt de vista de Kant, aquesta actitud seria rebutjada, ja que no s’ajusta al deure moral ni a l’imperatiu categòric. Una vida passiva no es podria universalitzar com a norma de conducta i tampoc permet el desenvolupament de les capacitats racionals de l’individu, que ha de ser tractat com un fi en si mateix.

D’altra banda, des de l’ètica utilitarista de Mill, la conducta del noi també seria criticable si no contribueix a augmentar la felicitat general. Segons el principi d’utilitat, una acció és moralment correcta només si produeix el màxim benestar per al major nombre de persones. Una vida sense fer res no aportaria cap utilitat al conjunt de la societat i, per tant, no seria justificable.

Conclusió sobre la implicació activa

El significat global del text mostra que tant el deure com la utilitat exigeixen una implicació activa en la vida. La idea principal és que cap dels dos autors justificaria la inactivitat, ja que no compleix ni amb l’exigència moral del deure ni amb el principi d’utilitat orientat a la felicitat col·lectiva.