L'Ètica i la Política de John Stuart Mill: Utilitarisme

L'Ètica de John Stuart Mill: L'Utilitarisme

A nivell ètic, Mill observa la conducta humana i afirma que les persones realitzen accions bones perquè esperen que els aportin plaer; en darrer terme, el que cerquen és la felicitat. La idea central és que actuem bé perquè això ens fa feliços (la felicitat és la finalitat última de qualsevol acció humana).

Però, en què consisteix aquest bé? En l'utilitarisme, Mill ens dirà que el bé és allò que resulta útil. Per tant, les accions útils són aquelles que ens condueixen cap a la felicitat. Fins i tot quan perseguim la virtut, el poder, els diners o la fama, el que estem fent és trobar un mitjà que ens condueixi cap a aquesta felicitat (l'autèntica fi), ja que perseguir la fama o els diners no són finalitats en si mateixes, sinó un mitjà per arribar a una altra finalitat: la felicitat.

La felicitat és el fi últim i el motor dels nostres actes, i no calen arguments per saber per què la felicitat és el fi últim, ja que aquest no requereix explicacions; no té sentit preguntar per què volem ser feliços, perquè la resposta es troba en la mateixa pregunta: és la nostra naturalesa com a éssers humans voler ser feliços.

L'Utilitarisme de la Regla

Totes les ètiques utilitaristes parteixen d'aquest plantejament. Per això, la gran preocupació de Mill és: com s'aconsegueix la felicitat col·lectiva?

A través de l'utilitarisme de la regla, Mill argumenta que la felicitat col·lectiva no s'obté simplement mitjançant la suma d'interessos particulars egoistes. Ha d'haver-hi una norma general sota la qual quedi sotmès el principi moral d'utilitat. Aquesta regla es basa en els següents aspectes:

• Diferència qualitativa dels plaers: Mill estableix una distinció entre els plaers sensuals (com el menjar o el sexe, que són efímers) i els plaers intel·lectuals (superiors, ja que estimulen la ment, els sentiments i la imaginació). Aquests darrers estan relacionats amb l'autodesenvolupament personal.
• Autodesenvolupament personal: La norma per ser feliç es determina per la capacitat per créixer i conèixer. Això s'entén amb la cèlebre frase: «Millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet». El plaer d'un porc es basa en una satisfacció individual i egoista, mentre que el d'un humà està relacionat amb la felicitat real, que contempla els altres.
• Acontentament vs. Felicitat: Mill diferencia l'acontentament (felicitat individual i egoista) de la veritable felicitat, que és social, col·lectiva i vinculada a un sentiment comunitari i solidari.
• Dignitat humana: La regla utilitarista s'ha de basar en el respecte a la dignitat. L'objectiu és assolir el criteri utilitarista clàssic: aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

La Política i la Societat: El Liberalisme

Aquestes qüestions ètiques estan estretament relacionades amb la seva concepció de la societat, reflectida a la seva obra Sobre la llibertat. A nivell politicoeconòmic, Mill és considerat un liberal clàssic, ja que les seves idees encaixen amb la teoria de l'estat mínim. Tot i això, simpatitzava amb algunes formulacions socialistes i era partidari de superar l'oposició entre capitalisme i socialisme mitjançant sistemes de cooperatives.

Pel que fa al desenvolupament polític, Mill defensa que l'acció política també ha de tenir com a objectiu la felicitat col·lectiva. Com a demòcrata convençut, mostrava un clar rebuig a les dictadures. El Govern pot actuar dins d'uns marges, però sempre ha de respectar la llibertat individual.

El Principi del Dany

Aquesta llibertat consisteix en un «cercle de no-interferència», un àmbit on l'individu té llibertat absoluta. Segons Mill, les persones són lliures sempre que respectin el principi del dany: som lliures mentre les nostres accions no generin danys a tercers i complim amb les obligacions socials (com pagar impostos). El govern i l'opinió pública han de respectar escrupolosament aquesta llibertat.

Diversitat i Feminisme

Mill va ser un ferm defensor de la diversitat cultural i va denunciar la intolerància respecte a creences religioses i hàbits no occidentals. També es va pronunciar obertament a favor de la ideologia feminista, defensant el vot de les dones. Aquestes qüestions estan directament relacionades amb la seva ètica, ja que contemplar la dignitat humana també significa no jutjar ni discriminar les persones per qüestions culturals, religioses o de gènere.

Aquesta relació intrínseca entre l'ètica i la política fa que l'utilitarisme sigui considerat el marc moral fonamental de les polítiques liberals.