Ètica, Llibertat i Acció Humana: Conceptes i Filòsofs Clau

Ètica: Consciència, Normes i Llibertat

L'Ètica tracta sobre aspectes correctes o incorrectes de les actuacions que fan referència a la consciència individual i que aquesta actuï correctament en funció d'unes normes. La consciència és subjectiva i les normes són objectives. Sense ètica no hi ha llibertat. Es basa en valors universals (normes).

Evolució Històrica de l'Ètica

1. Revolució Francesa: Sorgeix enfront de la monarquia.
2. Stuart Mill: Utilitarisme. Proposa que les accions que fem siguin pel bé del conjunt. Va proposar idees per millorar la societat.
3. Karl Marx (s. XIX): És revolucionista. Vol transformar la societat. El plantejament és la Revolució Planetària: canvi del mode de producció burgesa al socialista. Busca una societat no dividida en classes, on els més desfavorits puguin tenir una vida millor. Cal canviar les relacions econòmiques.

L'any 1792 es fixen els drets de l'home i del ciutadà. El plaer era un mitjà per arribar a la felicitat.

El Debat sobre els Valors

• Sòcrates: Defensava les normes universals, comunes per a tothom. Tots acceptaven un valor. Era més dialèctic, buscava convèncer i criticava molt.
• Sofistes (Relativisme): Deien que cada valor depèn de la cultura i tenien les seves normes. Era impossible acceptar valors universals. Eren més oberts, més liberals i interessants.

Fites Històriques Clau en l'Ètica

1. Sòcrates i Sofistes (s. V a.C.)
2. Aristòtil (s. IV a.C.)
3. Epicur (s. III a.C.)
4. Època Medieval (s. XIII)
5. Revolució Francesa (Drets de l'Home)

Marxisme i Alienació

Karl Marx criticava el sistema de producció. L'Alienació és el fet de considerar el producte del treball com una cosa aliena a l'individu.

Tipus d'Alienació

• Filosòfica: Convertir el subjecte en objecte.
• Econòmica: L'home no controla el producte.
• Religiosa: No deixa fer reivindicacions a la Terra.

L'Acció i el Comportament

Acció Humana

Operació d'individus que es caracteritza per la seva consciència i per la seva voluntat. Valorem les possibilitats en funció de l'interès. És una conducta espontània i utilitza mitjans per arribar a una finalitat.

Tipus de Comportament

• Comportament Animal: Programa genètic, actes automàtics, aprenentatge limitat, comportament instintiu.
• Comportament d'una Computadora: Programa informàtic. És immediat, directe i automàtic.
• Comportament Humà: Operació d'individus que es caracteritza per la seva consciència i voluntat.

Tipus d'Accions

1. Individual: Particular. Afecta el propi prestigi.
2. Col·lectiva: Acció solidària.
3. Social: Benefici social a part del grup.

Llibertat i Determinisme

Tipus de Llibertat

1. Externa: Social, política. Que ningú obligui a unes dictadures.
2. Interna (Lliure Albir): Tenir la capacitat de voler coses.
3. Civils, Polítiques, etc.

Determinisme i Condicionament

El Determinisme no deixa cap escletxa de llibertat. No hi ha un determinisme, no està causat.

El Condicionament són elements que poden restringir la capacitat de llibertat, però no determinar-la. Ho són:

• Físic
• Climàtic
• Geogràfic
• Econòmic
• Educatiu
• Genètic
• Teològic

Perspectives Filosòfiques sobre l'Ètica

Hume

La llibertat és un principi metafísic. No actuem amb la raó, sinó amb el que sentim.

Stuart Mill

Utilitarista. Defensava la teoria. Actuem per assolir el màxim de felicitat. L'ètica és un desig individual.

Kant: Crítica de la Raó Pràctica

Les nostres accions haurien de tenir alguna base. Sense llibertat, l'ètica no té sentit. Distingeix entre acció perversa i acció moral.

Sòcrates

Qui pensa correctament, actuarà correctament. Factors importants: emocions, sentiments, passions (Exemple: prendre massa alcohol).

Existencialisme

No hi ha normes que diguin el que has de fer, l'opció és individual.

Durkheim: Determinisme Sociològic

La societat ens determina, el conjunt mana.