L'ètica de Kant: Imperatiu categòric i pau perpètua

Què he de fer?

Recerca d'una ètica universal

Kant vol crear una ètica universal, vàlida per a tothom, però critica les ètiques anteriors com les d’Aristòtil o Epicur, que són ètiques materials. Aquestes busquen un objectiu concret com la felicitat o el plaer i estableixen normes per aconseguir-lo. El problema és que aquestes normes són hipotètiques (només valen si es vol aquell objectiu), heterònomes (venen de fora del subjecte) i a posteriori (basades en l’experiència). Per això no poden ser universals.

Ètica formal

Per superar les ètiques materials, Kant proposa una ètica formal, que no indica què s’ha de fer, sinó com han de ser les normes morals. Aquesta ètica ha de ser necessària (vàlida per a tothom), autònoma (cada persona es dona les seves pròpies normes) i a priori (no depèn de l’experiència). Així, l’ètica de Kant no busca un fi concret, sinó la forma correcta que han de tenir les normes morals.

L’imperatiu categòric

La raó pràctica guia la conducta i respon a la pregunta “què he de fer?”, i d’aquí surten els imperatius o normes d’acció. Cada persona crea les seves màximes, però aquestes han de complir l’imperatiu categòric, que és un principi formal que indica com han de ser les normes. Una formulació és: “Actua només segons una màxima que puguis voler que sigui llei universal”, és a dir, hem de pensar si tothom actués així; si no és possible o desitjable, la norma no és moral, com prometre sense complir, que destruiria la confiança. Una altra formulació diu que cal tractar les persones com a fins i no com a mitjans, sense utilitzar ningú només per benefici propi. Finalment, Kant parla del “regne dels fins”, una societat ideal on tothom es respecta i actua com si les seves accions fossin lleis morals universals.

L’ètica del deure

L’ètica de Kant és una ètica del deure (deontològica), perquè afirma que hem d’actuar segons l’imperatiu categòric encara que vagi en contra dels desitjos personals. Quan hi ha conflicte entre el deure i els interessos personals, cal complir el deure encara que ens perjudiqui. Kant distingeix dos tipus d’accions: l’acció ajustada al deure, que és fer el correcte per interès o benefici i no té valor moral real, i l’acció per deure, que és fer el correcte només perquè és el deure, i aquesta sí que té valor moral autèntic. Per exemple, un botiguer és moral si no enganya un client encara que pugui obtenir benefici.

Què puc esperar?

L’aspiració a la felicitat

Kant diu que complir el deure no garanteix la felicitat, però ens fa dignes de merèixer-la. Tot i això, com que les persones aspirem naturalment a ser felices, es pregunta si fent el deure podem esperar arribar a la felicitat.

És raonable tenir esperança?

Per poder creure que la virtut pot portar felicitat, Kant proposa tres postulats de la raó pràctica: la llibertat (som responsables de les nostres accions), la immortalitat de l’ànima (el perfeccionament moral necessita més temps del que dura la vida) i Déu (garanteix que la virtut serà recompensada amb felicitat). Aquests no es poden demostrar amb la raó teòrica perquè no són fenòmens, però són necessaris per a l’esperança moral. Per Kant, la moral té sentit si es creu en la llibertat, l’ànima immortal i Déu.

Pau perpètua

La insociable sociabilitat humana

Kant diu que els humans tenim una naturalesa contradictòria, ja que necessitem viure en societat però alhora som egoistes i busquem el nostre interès. Per això parla d’“insociable sociabilitat”: som sociables perquè necessitem els altres i insociables perquè entrem en conflicte. Aquesta tensió provoca conflictes, però també impulsa el desenvolupament de la societat i de la raó. La convivència depèn d’aprendre a controlar l’egoisme amb la raó.

Projecte per a la pau mundial

Kant confia en el progrés de la humanitat gràcies a la raó, la ciència i la cultura, però sap que no està garantit. Per avançar cap al “regne dels fins”, cal respectar la llibertat i la dignitat humana, tractar les persones com a fins i no com a mitjans i fomentar l’ús de la raó. També defensa un sistema republicà amb divisió de poders i igualtat davant la llei per evitar l’opressió i garantir la llibertat. En política internacional, proposa una federació mundial d’estats amb normes comunes per evitar la guerra i aconseguir una pau mundial duradora basada en la raó, la llibertat i la cooperació.