L'ètica de Kant: Accions per deure vs. inclinació

1. Accions conformes al deure per inclinació mediada

b1) Accions que són conformes al deure, però es fan perquè una altra inclinació l'empeny a fer-les (encara que no sigui una inclinació immediata a l'acció):

• Exemple 1: Un mercader que no cobra més car al comprador inexpert i manté un preu fix. És una conducta honrada (conforme al deure), però no hi ha una inclinació immediata per amor als clients. En realitat, ha obrat per profit o interès: per evitar perdre clients. És una inclinació "mediada" per un càlcul previ.

2. Accions conformes al deure per inclinació immediata

b2) Accions conformes al deure que, en tenir una inclinació immediata a l'acció, no tenen valor moral:

• Exemple 2: Conservar la vida és un deure, però també una forta inclinació natural. La cura d'un mateix, en ser un instint, no sol tenir valor moral.
• Exemple 3: Ser benèfic és un deure, però hi ha persones que troben plaer en ajudar els altres sense buscar vanitat o profit. Aquests actes, en anar acompanyats d'inclinacions com l'afany d'honors, no tenen un valor moral veritable.

3. Accions per deure: El veritable valor moral

c) Accions conforme al deure que, en realitzar-se sense inclinació immediata, sí que tenen valor moral (acció per deure):

• Exemple 4: Si, per les adversitats de la vida, algú perd el gust per viure però conserva la vida per pur deure, aleshores l'acció té contingut moral.
• Exemple 5: Si un filàntrop, tot i sentir dolor o haver perdut la commiseració pel proïsme, realitza l'acció benèfica sense cap inclinació, només aleshores té valor moral.
• Exemple 6: Un home de temperament fred i indiferent als dolors aliens, si decideix ajudar els altres sense cap inclinació, aquesta acció tindria un valor moral autèntic.