Ètica i estètica: de Friedrich Schiller a l'era digital
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
con un tamaño de 2,55 KB
Ètica i estètica
La valoració de l'art en el Romanticisme vincula explícitament l'ètica amb l'estètica. Friedrich Schiller afirma que la bellesa permet als humans sensibilitzar-los; d'aquesta manera, els humanitza i els permet accedir a la veritable llibertat. Concep l'estètica com un instrument d'educació per a la formació i transformació dels éssers humans.
Pels romàntics, no és possible entendre l'una sense l'altra; diuen que si els humans no reben una bona educació estètica, és molt difícil tenir una conducta ètica adequada.
La relació entre l'ètica i l'estètica no prové només del desenvolupament de la sensibilitat que provoca l'art, ja que aquest, a més a més, posa davant de les persones una representació del que són i poden ser. L'art representa el món com la versemblança del que pot ser o no ser.
En tota obra d'art hi ha una imatge de l'ésser humà que pretén tenir valor per a tota la humanitat. Les obres d'art són com un joc de ficcions i experiments que apunten a una plenitud humana; és per això que l'estètica és inseparable de l'ètica.
Teories i problemes estètics contemporanis
La subjectivitat de l'experiència estètica que es va iniciar amb el Romanticisme ha evolucionat durant els segles XX i XXI cap a àmbits de llibertat expressiva i noves connexions estètiques gràcies als dispositius que ofereix la tecnologia digital.
L'art actual és com un neoromanticisme en el qual l'artista disposa d'una total llibertat d'expressió i busca una nova manera de vincular la tecnologia amb la creació artística.
Aquesta nova evolució de l'art produeix una sèrie de problemes relacionats amb la reflexió estètica; un dels principals és qüestionar-se què és l'art i quins són els criteris que els éssers humans tenen per distingir una obra d'art d'una simple experiència subjectiva que s'exhibeix davant d'un públic.
Walter Benjamin diu que aquesta evolució de la tecnologia, i per tant de l'art també, ha comportat que l'art hagi perdut la seva «aura», que és la seva singularitat i unicitat. L'art va néixer d'un context màgic i religiós que li atorgava un significat únic. Ara s'ha convertit en un producte més, sotmès a les lleis de la reproductibilitat i de l'oferta i la demanda.