Etapes de la Revolució Francesa: 1789-1799

Etapes de la Revolució Francesa

Després de la creació de l'Assemblea Nacional Constituent es va iniciar el procés de transformar França en un sistema liberal. Però aquesta tasca no va ser fàcil, a causa, fonamentalment, de l'oposició del rei i els privilegiats. La revolució va travessar diferents etapes que van coincidir amb diferents propostes per organitzar l'estat i la societat dins del liberalisme:

• La monarquia constitucional (1789-1792): Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
• La república democràtica (1792-1794): Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
• La república burgesa (1794-1799): Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

Monarquia constitucional (1789-1792)

El procés reformista

La tardor del 1789, el rei i la noblesa van acceptar la nova situació i, un cop pacificat el país, l'Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. El 1791 es va promulgar una constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític. També es va establir el sufragi indirecte i censatari, que va dividir els ciutadans en actius i passius. Després de l'aprovació del text constitucional es va formar una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans. Per defensar les conquestes de la revolució, es va crear un nou exèrcit. Finalment, amb l'objectiu de solucionar la crisi financera es van expropiar els béns que eren propietat de l'Església, que van ser declarats béns nacionals. En contrapartida, l'estat va assegurar el manteniment del culte i una constitució civil del clero va separar l'Església i l'estat.

Les diferents opcions polítiques

Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos (monàrquics constitucionalistes) perquè els concedien drets polítics i llibertat econòmica. Però el nou règim comptava amb molts opositors: la noblesa, que volia recuperar els seus privilegis; el clero, descontent davant la desamortització, i la monarquia, que conspirava per enderrocar l'Assemblea. Els sectors populars també van mostrar el seu descontentament davant la restricció del sufragi als que posseïen béns o diners i l'encariment del cost de la vida. Entre els revolucionaris destacaven els girondins i, sobretot, els jacobins i els cordeliers.

El fracàs de la monarquia constitucional

L'abril del 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a les portes de París. La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes, que el 10 d'agost del 1792 van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la república (setembre del 1792).

República democràtica

La convenció girondina

La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional. La Convenció va dur a terme un judici contra el rei Lluís XVI i la seva esposa, Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció i condemnats a mort. La mort del rei va provocar l'aliança de les monarquies europees, que van formar una coalició contra França revolucionària. A la primavera del 1793, la república estava en perill. A l'interior del país van esclatar algunes revoltes contrarevolucionàries.

Convenció jacobina

El juny del 1793 els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Aquell mateix any van promulgar una nova constitució basada en la democràcia social. L'executiu va quedar a les mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va concentrar tot el poder en Robespierre. Per fer front a l'amenaça exterior, la república va organitzar un exèrcit, va decretar la lleva en massa i va impulsar la política del terror. El Comitè va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o la mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris. Per respondre als anhels dels sans-culottes, el Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials. També va tancar les esglésies i es va establir el culte a la deessa Raó.

La caiguda dels jacobins

L'estiu de 1794 els perills van disminuir: les revoltes interiors havien estat sufocades i els exèrcits francesos s'imposaven als de la coalició estrangera. Però la radicalització de la revolució, el terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l'oposició de gran part de la població. De manera que, mitjançant el cop d'estat de Termidor, el juliol del 1794, van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.

República burgesa (1794-1799)

Després del cop d'estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la revolució. Es va elaborar una nova constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres (el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians). El nou govern pretenia tornar als principis de la constitució del 1791. El liberalisme de la nova república se situava entre l'absolutisme i la democràcia social dels jacobins. Per tant, va haver de fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia com de les classes populars. En aquest context de crisi econòmica i social, i en plena guerra contra les potències absolutistes d'Europa, l'exèrcit va començar a guanyar prestigi i es va proposar com l'única institució capaç d'imposar l'ordre i d'assegurar la defensa nacional. El 1799 un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).