Etapes Modernisme catala

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,38 KB

 

Panorama general -
El Segle XX va viure els canvis més ràpids de la història fins al moment.

-A Finals del Segle XIX va començar el Modernisme.

-A Catalunya els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional.

-A Europa el terme Modernisme va portar una reivindicació de la modernitat, Constant durant tot el segle.
-El Modernisme va compartir aquesta actitud reivindicativa amb moviments com:

l'impressionisme, El simbolisme o el decadentisme, En tots ells estava present la figura de l'artista Rebel i bohemi.
-Aquests corrents van produir la separació entre l’artista i la societat Burgesa.
-Entre el Segle XIX i el XX va néixer el cinema, un nou art.

El Modernisme i l’Escola Mallorquina -
A Finals del Segle XIX i principis del XX a Europa va predominar el Modernisme, amb diferents denominacions segons Els països però sempre fent referencia a la novetat.

-El moviment al Segle XX va suposar: una obsessió per marcar distàncies amb el Passat, cremar etapes i mirar cap al futur.
-El Segle XX va suposar una celebració constant de La novetat.
-La imatge que avui en dia es té del Modernisme català prové de les arts plàstiques, sobretot de l'arquitectura (moviment decorativista i vistós).
-Les obres de Gaudí, Casa Batlló, Sagrada Família, Parc Güell, Són un exemple emblemàtic.
-El moviment va ser antiburgès, en algun cas radical. Va tenir relació amb Esquerres i catalanistes. Pretengué ser una superació de la Renaixença quant a Les aspiracions nacionals i la normalització de la cultura catalana.

El Modernisme català no va ser un moviment homogeni, sinó que hi van conviure 2 tendències:

-El regeneracionisme, moviment que preconitzava un Canvi social i polític i pretenia regenerar la societat. Representant conegut: Jaume Brossa.

-L'esteticisme va fonamentar la transformació Necessària de la societat en el paper primordial que conferia a l'art (literatura, música..). Representant destacat: Santiago Rusiñol.

Els Dos menyspreaven la societat burgesa però els segons també menystenien sovint Les classes populars.

El Modernisme català es va dividir en dues grans Etapes:

-1892-1900: l'etapa més combativa. Els modernistes Hi van explicar les seves idees en quatre revistes: l’Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.

-1900-1911: va ser l'etapa més literària i menys Ideològica. El Modernisme era assimilat per la burgesia catalana. Revista més Significativa, Joventut.

El Modernisme català va tenir contacte amb la resta de modernismes europeus, així Com amb altres moviments contemporanis: el simbolisme i el decadentisme.

-El Filòsof alemany Friedrich Nietzsche amb la Seva idea de superhome o el seu concepte de voluntat.

-El Dramaturg noruec Henrik Ibsen autor de L’obra Un enemic del poble van ser un dels Principals models.
-Vinculada a aquests referents va néixer la figura Del bohemi,personatge Antiburgès que vivia al marge de la societat, a vegades extravagant i sovint Idealista.
-Cal distingir entre dos tipus de bohèmia: la Bohèmia negra, els que vivien al marge de la societat, i la bohèmia daurada, aquells que tot i criticant la Burgesia vivien bé.
-Jaume Brossa i SantiagoRusiñol en són exemples.

La Novel·la modernista catalana -
S’inicia amb Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, i s’acaba amb La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès.
-Entremig van destacar obres importants com Solitud, De Víctor Català, Josafat, De Prudenci Bertrana,o l’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusinñol.

-En Totes aquestes novel·les el protagonista és un personatge sol davant la Societat, excepte Els sots feréstecs, que Simbolitzen la situació de l’artista modernista davant la societat catalana.

El Teatre modernista català -
Va Estar marcat per la influencia de dos autors, el Belga Maeterlinck i elnoruec Ibsen.

-Maeterlinck representa el simbolisme, una Tendència antirealista molt important en la poesia que intenta reflectir els Estats d’ànim subjectius i no situacions concretes.
-Ibsenva escriure un teatre de denúncia, en que l’individu s’enfrontava a la Societat.
-Tots dos, van marcar les dues tendènciesdel teatre Modernisme català: la simbolista o Decadentista (poc conreada) i la ideològica (les Concepcions modernistes i el seu xoc amb la realitat social, expressades a Través de personatges i situacions) .

-En General el teatre va ser un vehicle de transmissió de les idees modernistes.

L’Escola Mallorquina

-El Concepte d’Escola Mallorquina, des del primer moment va ser només geogràfic, Però va acabar aplicat als noucentistes a un grup de poetes mallorquins, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover (van ser els representants màxims), amb una llengua refinada i Subtil. 

-També van haver membres com, Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i María Salvà. -El grup, caracteritzat pel classicisme i la Tradició popular, va acabar tenint una inclinació conservadora i arrel cristiana.
-Alguns representants de l’Escola van apropar-se al Noucentisme.

Víctor Català: vida i obra

-Víctor Català és el pseudònimde Caterina Albert i Paradís. 

-Va néixer a l’Escala i és considerada una gran novel·lista del Modernisme català.
-Autodidacta i propietària rural, va passar gran part de la seva vida al seu poble, l’Escala.  
-Es va dedicar a la pintura i a la escriptura. El seu pseudònim masculí va ser degut per mantenir la seva identitat, després de l’escàndol del seu monòleg La infanticida. 
-Va obeir a un distanciament respecte la literatura femenina de l’època, massa autobiogràfica. 
-Va morir a l’Escala després d’uns anys de malaltia.

-La seva obra fonamental és Solitud, publica a la revista Joventut. L’obra es basa en el drama de la Mila la protagonista, una dona casada amb un home sense cap voluntat, i ella es troba sola fent d’ermitana enmig d’una naturalesa per ella hostil. Només el personatge del pastor Gaietà, prototip de l’heroi modernista, la fa reconciliar-se amb el paisatge que l’envolta, però un desenllaç pessimista fa que la Mila abandoni a l’ermita i el marit. 
-La novel·la, amb moltes connotacions simbòliqües, està escrita en un llenguatge ruralista i Barroc. 
-Víctor Català també és autora de Drames Rurals o d’Un film.

Miquel Costa i Llobera


-Va néixer a Pollença, va iniciar estudis de dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb representants de la Renaixença. 
-A Pollença va ser propietari rural. Se’n va anar a Roma per seguir amb els estudis eclesiàstics. 
-Va tornar a Mallorca com a sacerdot, per fer de predicador. 
-Relacionat amb els noucentistes va morir a Palma, mentre predicava en una església. 
-La seva obra poètica es divideix en: Període ROMàntic: Poesies. Període clàssic: Horacianes, el més emblemàtic. I període d’obres d’inspiració religiosa: Visions de Palestina.

-Una part de la seva obra és en castellà, Líricas.

Entradas relacionadas: