Etapes de la industrialitzacio a espanya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,48 KB
Les etapes de la Industrialització
Inici de la industrialització a Espanya
va començar a Gran Bretanya i es va estendre per alguns països europeus (S.XIX). Espanya es va anar incorporant de mica en mica ja que no hi havien les suficients condicions econòmiques, socials i politiques.
Les primeres industries que van sorgir a Espanya van ser al nord de la península i en especial a Catalunya. Aquestes es dedicaven majoritàriament a l’extracció de ferroi carbó i la industria tèxtil respectivament. Va tardar més en arribar a espanya a causa de les fonts energètiques. Van afavorir la industrialització la força de l’aigua i la màquina de vapor.El capital estranger que explotava les zones mineres de Sierra Morena, Ciutad Real o Huelva es va limitar a l’extracció i exportació de matèries primeres.
Durant la Primera Guerra Mundial la indústria tèxtil i la indústria siderúrgica espanyoles van trobar un bon mercat entre els països bel·ligerants.Poc després, la Guerra civil espanyola va provocar una profunda reculada en la economia, es van destruir la majoria dels mitjans de producció.
Després de la Segona Guerra Mundial els estats democràtics van deixar a Espanya en un aïllament polític i econòmic. La dictadura franquista va imposar una política d’autarquia (reducció al mínim amb l’exterior). L’aïllament d’Espanya va dificultar la importació de mataries primeres i va impedir la modernització tecnològica. Es va crear un mercat molt limitat.
El Pla d’estabilització va representar el fi de la política autàrquica i la liberalització de l’economia
Espanyola, monopolitzada fins llavors per l’Estat. L’obertura d’Espanya es va dur a terme amb l’ajuda dels Estats Units, que volien integra Espanya al bloc capitalista enfront del bloc comunista.
La industria espanyola tenia un retard tecnològic important, un consum excessiu d’energia i una dependència econòmica de l’exterior. La crisis es va manifestar en una inflació important per la puja dels salaris, el preu del petroli i l’encariment dels preus dels productes industrials. Va caure la demanda interior i de les exportacions. Nombroses industries van haver de tancar i va augmentar l’atur. Del 1975 al 1980 es van perdre més de 800.000 llocs de treball i els nivells d’atur van ser els més alts d’Europa.
- Un augment continuat i sostenible de la productivitat a base d’innovació i esperit empresarial
- Professionals més ben preparats, equiparable als Estats Units i al Japó
- Més inversió en R+D i aconseguir més patents europeus
- Més indústries d’alta tecnologia
- Facilitar la deslocalització interna cap als nous països de la UE i evitar la desindustrialització europea.
Inici de la industrialització a Espanya
va començar a Gran Bretanya i es va estendre per alguns països europeus (S.XIX). Espanya es va anar incorporant de mica en mica ja que no hi havien les suficients condicions econòmiques, socials i politiques.
Les primeres industries que van sorgir a Espanya van ser al nord de la península i en especial a Catalunya. Aquestes es dedicaven majoritàriament a l’extracció de ferroi carbó i la industria tèxtil respectivament. Va tardar més en arribar a espanya a causa de les fonts energètiques. Van afavorir la industrialització la força de l’aigua i la màquina de vapor.El capital estranger que explotava les zones mineres de Sierra Morena, Ciutad Real o Huelva es va limitar a l’extracció i exportació de matèries primeres.
La indústria espanyola fins al 1939 (expanció)
Durant la Primera Guerra Mundial la indústria tèxtil i la indústria siderúrgica espanyoles van trobar un bon mercat entre els països bel·ligerants.Poc després, la Guerra civil espanyola va provocar una profunda reculada en la economia, es van destruir la majoria dels mitjans de producció.
L’estancament de la industria espanyola (1939 - 1959) (crisi)
Després de la Segona Guerra Mundial els estats democràtics van deixar a Espanya en un aïllament polític i econòmic. La dictadura franquista va imposar una política d’autarquia (reducció al mínim amb l’exterior). L’aïllament d’Espanya va dificultar la importació de mataries primeres i va impedir la modernització tecnològica. Es va crear un mercat molt limitat.
Espanya es converteix en un país industrial (1959 - 1974)
El Pla d’estabilització va representar el fi de la política autàrquica i la liberalització de l’economia
Espanyola, monopolitzada fins llavors per l’Estat. L’obertura d’Espanya es va dur a terme amb l’ajuda dels Estats Units, que volien integra Espanya al bloc capitalista enfront del bloc comunista.
Distribució territorial de la indústria espanyola:
Aquesta es basà en nuclis poc connectats entre els quals destacaven Catalunya (teixits)situacio bona per els ports-> exportació, el País Basc(ferro) exportació a anglaterra, Astúries(minerals) i Madrid(mercat urbà, mà d’obra localització..).La crisi industrial a Espanya (1975-1985)
La industria espanyola tenia un retard tecnològic important, un consum excessiu d’energia i una dependència econòmica de l’exterior. La crisis es va manifestar en una inflació important per la puja dels salaris, el preu del petroli i l’encariment dels preus dels productes industrials. Va caure la demanda interior i de les exportacions. Nombroses industries van haver de tancar i va augmentar l’atur. Del 1975 al 1980 es van perdre més de 800.000 llocs de treball i els nivells d’atur van ser els més alts d’Europa.
La reestructuració de la indústria espanyola
A principis de la dècada dels vuitanta es va crear el Institut de la Petita i Mitjana Empresa Industrial (IMPI) i es van facilitar crèdits per a noves empreses ->-reconversió dels sectors menys productius: la industria siderúrgica i al fabricació d’automòbils. -L’eliminació de les empreses per la força competència, com ara bé industries d’electrodomèstics de línea blanca, tèxtils i de calçat. Per reduir la despesa de petroli es va fomentar l’explotació de carbó i es va augmentar la capacitat de les hidroelèctriques i les tèrmiques.La integració d’Espanya a la CEE
Espanya va fer un gran esforç en abandonar la seva política proteccionista i reconvertir les seves empreses per tal que fossin competitives en l’àmbit mundial. Quan Espanya va signar el tractat d’adhesió a la CEE-> Espanya es va convertir en receptor de recursos procedents del pressupost comunitari, que es van invertir en: infraestructures bàsiques, formació i el desenvolupament tecnològic i en la recerca, polítiques mediambientals i l’ampliació i modernització de projectes rendibles.Totes aquestes millores anaven adreçades a augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles a fi que no perdessin quota de mercat interior degut als nous productes europeus.El liberalisme econòmic que va imposar la Comunitat va representar la privatització de les empreses públiques creades per l’INI. L’Estat va sanejar aquestes indústries amb grans inversions realitzades amb fons públics i després les va privatitzar.Les directrius industrials de la Unió Europea en l’actualitat
La indústria europeu té problemes preocupants actualment: la desacceleració de la productivitat i la competència dels nous països emergents.Davant d’aquesta situació, els plantejaments de la Unió Europea han canviat. La indústria europea ha de ser dinàmica, per competir a nivell mundial, i necessita:- Un augment continuat i sostenible de la productivitat a base d’innovació i esperit empresarial
- Professionals més ben preparats, equiparable als Estats Units i al Japó
- Més inversió en R+D i aconseguir més patents europeus
- Més indústries d’alta tecnologia
- Facilitar la deslocalització interna cap als nous països de la UE i evitar la desindustrialització europea.