Etapes del Modernisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,96 KB

 

EL Modernisme. Definició

Ampli moviment cultural produí A Catalunya en els S. XIX i XX i que es relacionà amb altres Modernismes europeus. Tenen trets en comú però no s'identifiquen (Nouveau, Modern Style, Jugendstil (Alemanya i Àustria art jove), Modernismo) Punts de contacte: la voluntat de modernització.
. Tractà d'inserir l'art a la totalitat de la vida social. L'arquitectura, la pintura, l0escultura, el mobiliste, l'orfebreria o el Cartellisme.
.Quan sorgí el moviment, el panorama literari català Estava dominat pels ROMàntics i pels naturalistes. Els modernistes S'oposaven als primers però no s'establí una veritable oposició amb els Naturalistes, tenien lligams amb el Modernisme.
.Fou un moviment Complex i contradictori, producte d'influències diverses. El canvi es Concretà en la ruptura amb el passat i en la voluntat de crear una Cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.
.El Modernisme no era un corrent artístic i literari, sinó un procés de renovació d'una cultura.

Modernisme I SOCIETAT

La Industrialització de Catalunya comportà transformacions que afectaren L'estructura social. La burgesia i Barcelona van començar a Modernitzar-se.
.Un grup d'intel.Lectuals sorgit de la burgesia, S'enfrontà a la seva pròpia classe i reclamà un lloc dirigent en la Cultura, traduint tensions amb la societat acusada d'inoperància i Desinterès. El problema fou les relacions amb la societat per a la qual Escrivien.
.La ruptura modernista dels anys 90 es produí perquè L'època era de crisi. Vers al 1890, els intel.Lectuals ja havien Consolidat la Renaixença i els burgesos la Revolució Industrial. Un Seguit de crisis va sotregar Catalunya (al camp la fil.Loxera) i també Una crisi financera van produir l'enfrontament entre intel.Lectuals i la Societat burgesa. Aquesta rebutjà el nou art i l'artista es refugià en L'art i sovint caigué en la bohèmia.
.Durant la primera dècada del S. XX va arribar la consolidació del Modernisme, però després la seva Desaparició i substitució pel Neucentisme (moviment burgués).
ETAPES
Anys de formació i de lluita (1892-1900)

.
És l'època més agressiva i creadora.
Les Festes Modernistes del Cau Ferrat de Sitges foren un instrument important del Modernisme.

.És a les revistes on es manifesta amb més força:

De caire literari:


1.-

L'Avenç

. Fundada el 1881 per Jaume Massó i Torrents. Passà per dues etapes en Què defensava l'estètica naturista i el catalanisme progressista. La Tercera època fou la modernista. El 1891, Massó, Casas-Carbó i Pompeu Fabra van fer una campanya de modernització ortogràfica.
Al 1893 es Va produïr la divisió entre els modernistes. La revista en mans de Jaume Brossa i Alexandre Cortada, adoptà un caràcter anarquitzant i de Crítica social. (Santiago Rusiñol i Ramón Casellas) se n'aparten. La Publicació va tancar durant aquest any. Continuà desrpés amb un doble Objectiu: promocionar autors nous i posar al dia la literatura catalana.
2.-

Catalonia

Dues tendències van confluir en la revista. Els regeneracionistes i els simbolistes

De caire artístic:


3.-

Els Quatre Gats

4.-

Pèl i Ploma

També les pàGinés literàries i artístiques de:


5.-

La Vanguardia

6.-

Diario de Barcelona


Les Festes Modernistes de Sitges


Rusiñol Pensà que Sitges podia servir per a experimentar la llum. Conjuntament Amb Ramón Casas i altres, organitzà una exposició que constituí la Primera Festa Modernista (1892). Però la primera Festa important i D'interès per a la literatura  fou al 1893 a la qual s'afegí la Inauguració del "Cau Ferrat".
La tercera Festa (1894) es va dedicar a "l'art per l'art". Es va fer una processó amb els dos "Grecos" Descoberts pr Rusiñol a París. Raimon Caselles presentà La damisel.La Santa i Joan Maragall Estrofes decadentistes. A la Festa de 1899, S'inaugurà una estàtua al Greco.

Consolidació i triomf (1900-1911)


A Partir de 1900 el Modernisme es consolidà i passà a ser la literatura Habitual dins la societat burgesa. El caràcter ideológic s'anà diluint Dins l'activitat literària. Minvà l'assaig i augmentà la creació
.Durant aquesta època aparegué el Noucentisme, que s'emmotllà millor als interessos de la burguesia.
.El període es tanca amb la mort de Joan Maragall i del pintor Isidre Nonell, el 1911.
.Revista:
1)

Joventut

Va marcar la consolidació del moviment. Dirigida per Lluís Via. En L'especte polític es caracteritza pel nacionalime, exaltació de L'individualime i el rebuig dels models burgesos. Preponderava la Temàtica ruralista.
2)

El Poble Català

Nasqué com a revista Però es va convertir en diari. Fou l'òrgan dels republicans catalanistes I es va dedicar sobretot a la novel.La.

Els corrents ideològics i estètics

El Modernisme prestentà dues tendències estètiques i ideològiques:
. Regeneracionisme (voluntat de transformar. La majoria van viure a París)
-Coneguts com voluntaristes i vitalistes. Actitud d'atac a l'estructura políTicó-econòmica de la burgesia.
-S'oposaren al conservadorisme. Proposaven que el nostre país s'havia d'obrir a una línia de progrés europeu i regenerar-lo.
-Tenien Una actitud cosmopolita a la vegada que nacionalista. La solució no Esta en les masses populars, sinó en l'individu. Propugnaven l'exaltació De la voluntat i l'individualisme de l'artista.
-Entenien la seva activitat en el camp literari com una tasca social i proposaven una literatura compromesa amb la societat.
-Es Distingiren 2 vessants: 1) anarquitzant i república, radical i Antiburguès. 2) liberal conservador i crític des de les files de la Burguesia
. Esteticiste (nacionalistes i cosmopolites)
-Coneguts com a sibolistes, decadentistes i partidaris de l'art per l'art.
-La Vanguardia és el seu centre d'expressió.
-Desconfiaven de la capacitat de l'artista per a transformar el món.
-L'art amb valor absolut
-La Societat no s'obrí a l'art, ells en canvi, s'hi refugiaren. Es Consideraven víctimes de la societat materialista. La seva oposició a la Burgesia era pel rubuig que aquesta feia de l'art i la bellesa.
-Adoptaren una postura apolítica que contrasta amb l'activisme dels regeneracionistes.
-Proposaren una literatura minoritària en la que el simbolisme metafòric fou molt important.
Esteticistes I regeneracionistes mantingueren les seves posicions radicalitzades Fins el 1897-98 en què, els dos corrents confluïren en la revista Catalònia.

Actituds literàries / característiques

-El Modernisme complex i multiforme no arribarà a unes formulacions estètiques clares i d'abast general.
-Els modernistes aprofiten la situació existent i la transformen amb la seva actitud vital i artística amb voluntat d'estil.
Hi ha actituds literàries que foren comunes a ambdós grups i que caracteritzen el moviment:
1)

La tradició i les influències

Es valorà el passat heterodox i el dels marginats. Només interessa de La tradició allò que és important per modernitzar Catalunya. Introduïren Els clàssics i els autors europeus més innovadors.
2)

Recerca de l'Art-síntesi

Atacaren  les normes preestablertes. El que importava era la Creativitat personal, la iniciativa individual. Exaltaren el geni Creador, l'individu oposat a la massa. Els personatges eren Individualistes, genis, superhomes, artistes, visionaris...
Interesava Crear una literatura que fos un revulsiu social, que servís per Transformar les coses. El geni havia de cercar un Art total o Art-síntesi. Les arts de síntesi, i les arts noves foren les que triomfaren.
3)

Creació d'una literatura nacional

Els modernistes es van proposar descobrir les arrels de la identitat Catalana. Havien de recollir característiques nacionalistes i Cosmopolites i ho tendien a fer a través del folklore.
4)

La llengua i l'estil

Es preocuparen per la sistematització de la llengua. Aquesta Preocupació es manifestà en la llengua literària intentant crear un Estil vàlid per ell mateix. L'estil havia de ser culte i sintètic i el Llenguatge havia de ser suggerent i simbòlic i havia de connectar Directament amb el lector. L'estil ideal combinava l'espontaneïtat amb Una tècnica de gran riquesa.

Entradas relacionadas: