Etapes del Desenvolupament Humà i Socialització

Etapes del Desenvolupament Humà

Erikson

Bebe (0-1): Confiança vs. Desconfiança

En aquesta etapa, el nadó sent confiança o desconfiança segons si les seves necessitats estan satisfetes. Aprèn a confiar en l'ambient i en si mateix progressivament.

Infant (1-2): Autonomia vs. Vergonya

Inici del control d'esfínters. Comença a caminar, parlar i a reconèixer el que està bé o malament. Una sobreprotecció per part dels pares pot afectar la seva autonomia.

Infància (3-6): Iniciativa vs. Culpa

Desitja prendre responsabilitats i és crucial que es reforcin els seus èxits. Han d'aprendre que hi ha coses no permeses i sentir-se culpables per elles. Si no se'ls dóna l'oportunitat, poden desenvolupar un sentiment de culpabilitat. En aquesta etapa, es comencen a interessar per les diferències sexuals, cosa que s'hauria de tractar amb naturalitat.

Preadolescència (6-12): Productivitat vs. Inferioritat

L'autoestima juga un paper molt important i augmenten les relacions amb els iguals. Descobreix el plaer de la productivitat i la necessitat d'èxits. Recerca de la identitat que li proporcionarà seguretat i autoestima. Si no té prou habilitats per moure's en el món familiar i en el món d'iguals, pot sentir-se inferior.

Adolescència (12-18): Identitat vs. Confusió

Època de recerca de la identitat que el portarà a l'edat adulta. Si és incapaç de trobar coherència en el seu estat i en el seu lloc en el món, pot haver-hi confusió i ha de lluitar per adaptar-se als canvis físics i psíquics.

Jove Adult (19-35): Intimitat vs. Aïllament

L'afiliació i l'amor són els conceptes més importants. S'estableixen relacions intenses. Pèrdua temporal del jo i possible aïllament.

Mitjana Edat (35-65): Generativitat vs. Estancament

Necessitat en tres grans àmbits: laboral, familiar i social. Necessitat de ser generós, cosa que li fa créixer com a persona i evita l'estancament. Si no s'aconsegueix, pot portar a un empobriment personal.

Vellesa (65+): Integritat vs. Desesperació

Culminació de la resolució de les crisis prèvies. Acceptació del passat, present i la proximitat a la mort.

Adaptació Social

L'infant, des del seu naixement, està sotmès a normes. Durant els seus primers anys, viu una moral heterònoma, actuant segons el que li dicten altres persones. Amb la vida social, apareixen les normes universals, donant pas a la moral autònoma.

Els VALORS són les línies directrius fonamentals que, una vegada interioritzades, poden ser aplicades de manera autònoma.

INADAPTACIÓ: Transgressió de les regles i normes socials.

Model de Coerció de Patterson

1. Família: Aprèn a manipular la seva família. Les pràctiques educatives incorrectes i les conductes negatives li resulten beneficioses.
2. Escola: Si les pautes familiars no han estat ben interioritzades, no tindrà prou habilitats d'interacció i pot ser rebutjat pels seus companys.
3. Iguals Desviats: Aprèn amb els iguals desviats i perfecciona habilitats antisocials.
4. Desocupació: En l'adult, es manifesten dificultats per a l'adquisició d'habilitats i aprenentatges per a aconseguir una feina estable.

Patterson no planteja que el fracàs en una etapa sigui irreversible.

Marginalitat i Delinqüència

L'entorn, la influència de les colles delictives i el consum de drogues o alcohol són la base de la conducta.

• Entorn: Caldo de cultiu per a la delinqüència.
• Influència de les Colles Delictuves: El grup desviat pot ser un element substitutiu de la família, on busca transgredir les normes i defensar la seva independència.
• Influència de les Drogues i l'Alcohol: L'historial biopsicosocial de l'individu pot aclarir la seva conducta.

La delinqüència juvenil és una realitat universal que afecta els valors i la moralitat col·lectiva del demà.