Estudis sobre la intel·ligència i la personalitat

Estudis transversals i longitudinals i diferències de l’edat en la intel·ligència

Debat de si la intel·ligència és fixa o es desenvolupa al llarg del cicle vital: No és fixa ni permanent, es desenvolupa al llarg de la vida. El desenvolupament individual presenta una gran variabilitat. Cada etapa del cicle vital té els seus propis requisits i els processos psicològics s’adapten a cada necessitat.

Anys 20-30

Estudis transversals mitjançant test d’intel·ligència a individus segons la edat cronològica: Resultat: declivi en la intel·ligència segons augmentava l’edat.

Anys 60

Estudis longitudinals qüestionen el model anterior (el declivi intel·lectual) però també s’afirma que aquests estudis tenen limitacions per canvis situacionals, abandó, falta d’interès... Resultats: (Schiae) constatant la pèrdua d’intel·ligència associada a l’edat era un mite degut a aquest efecte cohort, però posteriorment ell amb Hertzog obtenen com a resultat un declivi a partir dels 53-60 anys sent intens entre els 67 i 81. Estudis posteriors d’ell sostenen que el declivi es derivat dels canvis en la velocitat de processament de la informació i estudis més recents indiquen que pot haver-hi una unió entre l'edat, atenció selectiva, processos inhibitoris i memòria operativa, implicats en el rendiment.

Retard mental

Limitació del funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana. Es manifesta abans dels 18 anys, es considera amb retard mental la persona que presenta un CI de dues desviacions estàndard per sota de la mitjana, o sigui igual o inferior a 70 segons l'OMS.

Superdotació

Es pot conceptualitzar en un perfil on la persona presenta nivells elevats de raonament, tant lògic com creatiu, alta capacitat memorística i de captació de la informació. Quocient intel·lectual de dos o més desviacions estàndard per sobre de la mitjana, o el que es tradueix en un quocient intel·lectual major o igual a 130 segons l'OMS.

Teories: Models d’estudi de l’estructura de la personalitat

Analitzant les tres teories, observem que malgrat els seus diferents enfocaments, apareixen dos factors que són comuns a totes elles: Són l'extraversió i el neuroticismo que es consideren les dimensions bàsiques de la personalitat.

Model PEN

Model biològic, descriptiu i explicatiu (causal) on tots els individus compartim els mateixos trets, però aquests tenen una posició variable, les diferències individuals: – 3 dimensions: Extraversió i introversió / Neuroticisme / Psicoticisme. - Eysenk ho completa amb la teoria de l’excitació situacional: la conducta és funció de la personalitat (arousal i activació) i les condicions i exigències de la situació.

Models dels 16 factors primaris de la personalitat

Model lèxic i descriptiu. Trets recollits pel llenguatge natural. – Factors de segon ordre (donen una visió conjunta de la personalitat): Introversió i extraversió / Ansietat / Socialització controlada / Dependència i independència / Duresa i sensibilitat.

Model dels 5 factors (Big Five)

Model lèxic i descriptiu. Descriuen una tendència i ens permeten descriure’ns a nosaltres mateixos i als altres. Els factors s’agrupen en dimensions comportamentals (Extraversió i cordialitat), experiències emocionals i cognitives (neuroticisme i obertura a l’experiència) i realització de tasques (responsabilitat).

Estil cognitiu

Descriu la forma que caracteritza el funcionament cognitiu d’un individu, incloses la percepció, la memòria, la manera d’organitzar la informació i de resoldre problemes

Estil d’aprenentatge

Forma consistent de respondre i d’utilitzar els estímuls en un context d’aprenentatge.