Estructures de mercat i teoria de jocs: guia completa de l'economia
Les estructures de mercat són diferents característiques que permeten recollir les diferències i similituds que hi ha entre les diferents classes de mercat. Les característiques per classificar-los són: grau de concentració del mercat, que fa referència al nombre d'ofertants que hi ha al mercat. Com més nombre d'ofertants hi ha en un mercat, més petit serà el seu grau de concentració; grau d'homogeneïtat del producte, que fa referència a les diferències de qualitat o disseny. Com més homogeni sigui, més substitutiu serà amb relació a les altres empreses; barreres d'entrada i sortida, que són els elements que dificulten o impedeixen l'entrada o la sortida de noves empreses al mercat; informació perfecta (no existeix), tenir els mateixos oportunitats sense perdre temps, sense costos.
Mercat de competència perfecta es basa en: existència de molts oferents, els agents no tenen individualment cap poder sobre el mercat, la qual cosa provoca que la quantitat produïda per cada empresa sigui massa petita per influir en el preu (mercat), per tant les empreses són preu acceptants; producte homogeni, no pot competir amb marques ni qualitats, el producte és perfectament substitutiu; absència de barreres d'entrada i sortida, moltes empreses poden entrar i sortir del mercat quan vulguin, cosa que fa que si el preu disminueix el benefici (I/T) fins a 0 = -Bi; informació perfecta, els consumidors com els productors coneixen les mateixes oportunitats de compravenda, sense perdre temps, sense costos. Màxim del Bi: als preus acceptants, a llarg termini de la seva activitat tindran uns ingressos que es poden classificar: ingressos totals creixents, com que el preu està donat, l'ingrés total augmentarà de forma contínua a mesura que s'incrementa la quantitat produïda; ingrés mitjà i ingrés marginal coincidents amb el preu, ja que l'ingrés total és igual al nombre d'unitats venudes multiplicades pel preu de cada una. Si es troba el preu mitjà es divideix els ingressos totals entre el nombre d'unitats, i es obté el mateix resultat: IMg = P, IMe = P. Per màxim del Bi, l'empresa haurà de determinar el nombre d'unitats de producte que li permetin obtenir la diferència més gran entre IT i CT, i es poden donar 3 casos: aquesta diferència = 0 (Bi normals); més petit que 0 (pèrdues); més gran que 0 (Bi extraordinaris). El màxim de Bi es donarà quan: CMg = IMg = P. A llarg termini només és possible obtenir Bi normals (0).
Dilema del presoner: teoria de jocs - John Nash: Si dues empreses oligopolistes tenen acords poden: cooperar les dues i guanyar 75% i 75%; una traïr i no cooperar, i si l'altra coopera seria 100% i 0%, i al revés; si es traeixen les dues i cap coopera 50% i 50%. Els acords entre empreses: si una empresa oligopolista baixa el preu i les altres no, aquesta sendera més dema i obtindrà més Bi, això provoca l'existència d'una dura competència, per evitar-ho adopten càrtels: són acords entre empreses d'un mercat oligopolista per eliminar o restringir la competència entre elles. Hi ha acords de: quantitats, repartiment dels percentatges de participació en l'oferta del mercat entre les diferents empreses; preus, fixació del preu de venda a partir del pacte entre les diferents empreses per evitar possibles guerres de preus.
Mercat de competència monopolística: és un mercat de competència imperfecta amb un gran nombre d'oferents i productes molt diferenciats entre ells. Característiques: existència de molts oferents; producte no homogeni (satisfan la mateixa necessitat, però són de qualitats diferents...); absència de barreres d'entrada/sortida (l'única és la diferenciació del producte). Màxim Bi: IMg = CMg.
Errors del mercat: diversos tipus de dificultats que podem trobar a cadascun dels conceptes de mercat perquè hi hagi llibertat d'entrada i sortida. Estan relacionats amb: Les barreres d'entrada són determinades característiques del mercat que impedeixen l'aparició de noves empreses, poden ser degudes a: avantatges en els costos absoluts; avantatges en la diferenciació de producte; requeriments elevats de capital; economies d'escala (millors en el procés productiu). Hi ha 2 economies d'escala: internes (les que es donen dins del sistema de l'empresa) i externes (les que afecten un sol sector en el seu conjunt). Externalitats: la possible manipulació dels preus per part de les empreses amb cert poder de mercat és un dels exemples d'externalitats més importants, ja que incompleix un dels supòsits del mercat de competència perfecta. També hi haurà efectes econòmics: si s'obté un producte més gran o més bé, es produirà una disminució del seu preu i desplaçaments en els mercats d'aquest bé i els relacionats. Altres patiran efectes tecnològics, provocant canvis en l'estructura de costos de l'empresa, que poden provocar conseqüències positives per a l'empresa, el mercat i l'entorn. Serveis públics: l'Estat assegura el subministrament del bé i serveis: jardí, calçada...
La retribució dels factors productius en l'economia de mercat. Entre les diferents variables que hi ha en l'economia de mercat considerarem el desenvolupament dels mètodes de producció: l'aplicació de noves tècniques comportarà un producte més gran o un millor producte, analitzant-ho en termes de qualitat. Amb l'aplicació de noves tecnologies s'poden aconseguir productes innovadors o desenvolupar noves aplicacions amb una productivitat més gran dels factors emprats; retribució dels factors: els factors emprats han d'estar prou retribuïts perquè la producció no pugui ser frenada per un problema de valoració o desreconeixement econòmic dels factors. Per això analitzarem el concepte de retribució des d'una perspectiva de equitat, que és la forma habitual de valoració del treball; especialització en el treball: considerant que la divisió del treball afavoreix l'especialització en el mercat, per determinar la renda dels factors productius caldrà considerar l'especialització en el treball.
Renda de la terra: la quantitat que es percep pel lloguer o la cessió d'explotació dels recursos naturals, o bé la que finalment s'obtindria en cas de ferho. Capital: les riqueses que es posseeixen i que es destinaran a la producció de altres béns o riqueses. Tipus d'interès: el preu pel qual l'individu deixa immobilitzats els seus diners durant un període de temps més o menys llarg. Salari: retribució obtinguda a canvi de la prestació d'un esforç o la realització d'una tasca, sent el factor treball.
Mercat de competència imperfecta es basa en: absència d'oferents, manca d'homogeneïtat (diferència de qualitat, forma...); barreres d'entrada i sortida (no és cert que qualsevol empresa pugui produir qualsevol producte, per això a llarg termini poden existir Bi extraordinaris o pèrdues); quota de mercat, a més gran pot influir en el preu, ja que el seu volum de producció en relació al total del mercat pot ser molt superior al del mercat de competència perfecta; corba de demanda decreixent, el preu no ve donat, les empreses poden incrementar-lo o reduir-lo variant la producció, ja que s'enfronten a una corba de demanda decreixent.
Monopoli és un mercat de competència imperfecta on un únic oferent proveeix tota la demanda. Les causes que el originen poden ser: possessió de patents, controls exclusius d'algun recurs, etc. No hi ha corba d'oferta i la determinació de l'equilibri només es considera la corba de demanda. L'empresa monopolista fixa el preu que li donarà Bi màxim. Pot controlar el preu, però ajusta bé la producció a la demanda. Característiques: un únic oferent del bé, al no haver empreses que produeixin substituts del bé, el monopolista domina el preu o la quantitat, no ho fa alhora, a causa del fet que la corba de demanda del mercat suposa una restricció important per al monopolista; producte homogeni, no existeix un altre oferent, no hi ha substitut del bé, per tant no es produeix més d'un; existència de barreres d'entrada i sortida (patents, etc.), això dona lloc a una situació sostinguda de Bi extraordinaris. Bi més gran: IMg = CMg.
El monopoli i el mercat de competència perfecta: característiques comunes: producte homogeni (mon: la fàbrica és una; cp: tots fabriquen el mateix idèntic); màxim del Bi: la condició de Bi és CMg = IMg. diferències bàsiques: nombre d'oferents: un monopoli només té 1 empresa mentre que en competència perfecta hi ha moltes empreses; la quantitat total produïda i el preu del mercat: un monopoli té poca quantitat de producte a un preu car, en canvi en competència perfecta hi ha molta quantitat produïda a un preu més assequible.
L'oligopoli és un mercat de competència imperfecta on un nombre reduït d'empreses controla l'oferta sense arribar a acords entre elles. Característiques: existència de pocs oferents: gran interdependència entre les empreses, per tant cada oferent pot incidir en el preu variant la seva oferta, la corba de demanda que s'enfronta les empreses és decreixent; producte homogeni: elaboren productes idèntics o substitutius perfectes; existència de barreres d'entrada: requeriment d'una inversió molt elevada i tecnològicament experimentada que no pot dur a terme qualsevol empresa, ja que són grans empreses. Màxim Bi: IMg = CMg, però és difícil de determinar ja que la demanda no és mai molt estable.
Bi empresarial: diferència entre els IT i CT.
PIB: al capdavant de la llista hi ha els grans països industrialitzats, a les últimes posicions el Tercer Món. Per analitzar aquesta situació cal considerar les taxes de creixement dels països, les variacions percentuals en la producció d'un any a l'altre. Amb aquestes dades descobriríem l'existència de economies emergents amb taxes per damunt dels països més rics del món, cosa que significa que no seran sempre. Una altra dada molt important és la productivitat, la quantitat de béns que és capaç de produir aquest país en una unitat de temps determinada. La productivitat depèn del capital humà: la qualificació dels treballadors i la seva formació; dels mitjans de producció que permeten mantenir el nivell de producció. Coneixements tecnològics.
Creixement econòmic: és un increment en el valor total dels béns i serveis produïts per una economia. El creixement de la productivitat provocat per les innovacions tecnològiques provoca canvis estructurals en els sistemes de producció de béns i serveis. Aquests canvis faran que la societat s'hagi d'adaptar tant socialment com políticament, ja que cal cobrir les noves expectatives dels productors i consumidors. Criteris de distribució de l'excedent: espacial, l'excedent es distribueix en funció de les zones, les regions...; personal, la distribució depèn de la població, en una zona amb molts habitants veurà reduïda la seva renda per càpita i en una amb pocs habitants la veurà augmentada; sectorial, es distribueix entre els diferents sectors productius; salarial, es distribueix per la retribució dels factors productius en forma de salaris, rendes, interessos o Bi de capital.
Subdesenvolupament: una de les etapes per les quals passen els països en el seu progrés cap a l'estat del benestar.
Pobresa: situació que impossibilita l'accés als recursos per satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques i que comporta un deteriorament del nivell i de la qualitat de vida de les persones. Resultat de l'aplicació d'un determinat model econòmic i social en un territori i un temps determinat, en el qual una sèrie d'agents econòmics queden exclosos dels beneficis o parcials del model econòmic.
Problemes del Tercer Món: indicadors: altes taxes d'analfabetisme, elevat creixement demogràfic, inseguretat i inestabilitat política, renda per càpita molt baixa i alimentació pobra, predomini del sector agrícola, escassetat d'infraestructures, nivell mínim d'industrialització, manca de quadres directius en l'administració i tècnics en la producció.
Determinants del creixement econòmic i obstacles (3r Món): disponibilitat de recursos: la producció de l'economia depèn dels factors productius que es comptin; progrés del coneixement tecnològic; inestabilitat política: genera incertesa i espanta la inversió; desigualtat en la distribució de l'ingrés; pèssima qualitat de la despesa pública; absència d'institucions sòlides; nivell de vida precari de la població; deficiències en la salut, nutrició i educació, problemes de desocupació i subocupació; desaparició de la barrera de transport.