Estructura Social, Feudalisme i Agricultura a l'Edat Mitjana
Ciencias sociales4,69 KB
La Societat Estamental Medieval
Durant l'Edat Mitjana, la societat es dividia en tres estaments o grups socials, cadascun dels quals complia una funció concreta:
- La Noblesa: Havia de protegir la societat amb les armes.
- El Clergat: Tenia cura de les ànimes amb les seves oracions.
- El Poble (o Tercer Estat): Havia de treballar (en l'agricultura, la manufactura i el comerç) per tal d'assegurar el manteniment de tota la població.
Es considerava que aquesta divisió social no es podia alterar perquè havia estat fixada per Déu. A més, no era possible el pas d'un estament a un altre.
Jerarquia Dins la Noblesa i el Clergat
Tant la noblesa com el clergat es dividien internament:
La Noblesa
- Alta Noblesa: Ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons. Posseïa extensos territoris i percebia dels pagesos una gran quantitat de tributs.
- Petita Noblesa: Els cavallers. Vivien d'una manera més modesta i estaven al servei de l'alta noblesa.
El Clergat
- Alt Clergat: Un reduït grup d'eclesiàstics (cardenals, bisbes, abats i abadesses) que normalment eren fills de nobles.
- Baix Clergat: La major part dels eclesiàstics (capellans, monjos i monges), que eren fills de pagesos i vivien més humilment.
El Vassallatge i la Senyorialització
La Cerimònia del Vassallatge
El vassallatge era un pacte de fidelitat mútua entre el rei i el noble, que es concretava en dues parts:
- Homenatge: El noble jurava fidelitat al rei.
- Investidura: El rei concedia al noble terres o un castell perquè en visqués i l'administrés. La cerimònia es concretava en lliurar-li un objecte simbòlic: un grapat de terra, una espasa...
Així, el noble esdevenia vassall del rei i havia d'ajudar-lo, amb consells (consilium) i amb les armes (auxilium), sempre que calgués. El Senyor també es comprometia a protegir i ajudar el seu vassall en cas de necessitat.
Els No Privilegiats i el Procés de Senyorialització
La immensa majoria dels no privilegiats eren pagesos, si bé a partir de l'any 1000, amb la reactivació del comerç i la manufactura, cada vegada hi va haver més artesans i mercaders, que vivien als pobles i a les ciutats.
Des del segle XI es va produir a tot Europa un procés de senyorialització: a tot arreu els pagesos van restar sota la protecció dels senyors feudals.
Tècniques Agrícoles i Producció Medieval
Limitacions i Sistemes de Conreu
- El Guaret i la Rotació Biennal: Després de la collita, calia deixar reposar els camps durant un any per tal que la terra recuperés la seva riquesa natural, de manera que les famílies pageses treballaven cada any, de manera alternativa, només la meitat de les seves terres.
- Manca d'Estabulació: El bestiar s'alimentava a les terres de guaret o en altres zones no sembrades. Com que els ramats no estaven estabulats, no s'obtenien els adobs orgànics que haurien permès millorar el rendiment de les terres.
- Rotació Triennal: En alguns llocs del nord d'Europa, on hi havia més humitat, es va difondre la rotació triennal, que permetia augmentar la superfície cultivada.
El Policonreu i l'Aprofitament dels Recursos
Pel que fa als productes, dominava el policonreu, que incloïa:
- Cereals: D'hivern (blat i sègol) i de primavera (ordi i civada).
- Altres conreus complementaris: Llegums (faves i pèsols), productes d'horta (cols, naps, enciams), vinya, olivera, fruita i plantes tèxtils (lli i cànem).
La utilització dels boscos era molt important, ja que proporcionaven aliment per a la ramaderia, fusta per a la construcció, eines i caça.
Tecnologia Agrícola (Molins)
Empesa pel corrent, la força de l'aigua imprimeix el seu moviment a la mola superior mitjançant diversos engranatges.
L'Educació Medieval
El Trivium i el Quadrivium
Els estudis es dividien en dos grans blocs:
- El Trivium: Consistia en l'estudi de la gramàtica, la retòrica i la dialèctica.
- El Quadrivium: Comprenia l'anàlisi de l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia.
També hi havia estudis superiors de filosofia, teologia, dret i medicina, que generalment es duien a terme en centres monàstics i religiosos.