Estructura social: estatus, rol i classes socials

La població: és el conjunt d'habitants que viuen en una societat. Totes aquelles interaccions que s'estableixen en una població formen part del que s'anomena estructura social: l'estructura social, també, fa referència a la distribució de les diferents parts d'una població, segons un ordre dinàmic. Dit d'una manera més senzilla, l'estructura social és la manera com s'organitza una població dins d'una societat determinada.

Els elements que formen part de l'estructura social són: l'estatus, el rol, els grups, les institucions, les classes socials, les organitzacions i les normes socials. D'entre tots aquests elements, els que millor permeten comprendre com funciona una estructura social són: l'estatus, el rol i les classes socials.

Estatus

És el lloc que ocupa un individu dins d'una estructura social quan interactua amb els altres, és a dir, quan es comunica. En tota societat es formen uns grups d'estatus que impliquen, generalment, un estil de vida, unes pautes de comportament fixades pels seus membres. Cal, però, que l'estatus sigui reconegut pels altres membres de la societat. Podríem dir que l'estatus social no depèn només del que home creu que és sinó del que pensen els altres sobre la seva posició social. Al llarg de la vida es pot canviar d'estatus, de millor a pitjor o al revés, i també es poden tenir diferents estatus segons quins siguin els grups amb els quals s'interactua. Per exemple dins d'una família es pot tenir l'estatus de fill, i al mateix temps l'estatus d'estudiant dins del grup escolar... S'han de distingir diferents tipus d'estatus:

• Estatus adscrits, és aquella posició imposada a un individuo sense la seva col·laboració i el seu control. Per exemple l'estatus referit al sexe, edat...
• Estatus social, també pot ser transferit. Depèn de l'estatus familiar.
• Estatus adquirit, depèn de cada individu i del seu esforç per aconseguir-lo.

Per últim, cal tenir en compte que s'estableix una jerarquia d'estatus, en el conjunt de la societat i en cada individu en particular. Per establir aquesta jerarquia intervenen factors, tan objectius (establerts per la societat) com subjectius (segons la manera com es valori socialment la posició).

Rol

És el comportament que una persona adopta d'acord amb el seu estatus i amb la seva situació social. En aquest sentit podem dir que s'assembla molt al paper que realitza un actor de teatre, a diferència que en el teatre el paper és fictici i en la societat no. Aquest paper o rol que adoptem és aprés durant el procés de socialització, la qual cosa vol dir que s'ha interioritzat en la personalitat social de l'individu.

El rol és un producte cultural i com a tal podem dir que és diferent, segons les diverses formes culturals. Cada societat desenvolupa els seus rols i aquests són utilitzats pel conjunt dels individus que la formen, de tal manera que cada grup genera les seves pròpies expectatives de rol. Les expectatives de rol és el que s'espera que faci una persona dins d'un grup determinat.

Classes socials

Són el conjunt de persones que comparteixen posicions socials semblants dins la distribució de tasques, ingressos, béns, poder i privilegi d'una societat. Es poden distingir 4 sistemes d'estratificació bàsica al llarg de la història:

• Esclavatge: sistema on uns individus són propietaris d'uns altres.
• Casta: terme que prové del portuguès casta que significa raça o estirp pura. El sistema de castes, associat a la cultura hindú - tot i que no és exclusiu d'aquesta- , és una diversitat de creences i pràctiques que serveixen per mantenir la jerarquia entre els grups socials.
• Estaments o estats: formaven part del feudalisme Europe, però també van existir en moltes altres civilitzacions tradicionals. Els estaments feudals eren estrats amb diferents obligacions i drets recíprocs, alguns dels quals estaven establerts per llei.
• Classe: és el tipus d'estratificació social fonamental a la societat occidental contemporània. P.L.Berger la defineix com un tipus d'estratificació en el qual la posició general de l'individu dins la societat fonamentalment determinat per criteris econòmics.

Mobilitat social: Mobilitat social significa el canvi social d'algun individu o grup, ascendint o davallant en la jerarquia dels estrats. Pujar o baixar són signes del moviment social. Es poden distingir dos tipus de mobilitat diferent, la mobilitat horitzontal i la mobilitat vertical. La mobilitat horitzontal es refereix a un desplaçament lateral, és a dir, consisteix en el canvi d'estatus però dins el mateix nivell: quan un metge és nomenat director de l'hospital, o un financer és nomenat ministre, o un estudiant es nomenat delegat de curs... Són petites variants que afecten més el prestigi que no pas l'economia o la professió. La mobilitat vertical, suposa un canvi d'estatus i implica ascens o descens, és un canvi en l'ordre jeràrquic. Aquesta mobilitat pot ser contínua, quan es puja o es baixa en el mateix camp professional; discreta, quan hi ha un salt brusc; o també, intergeneracional, que té més rellevància col·lectiva perquè és la que permet adquirir estatus que eren privilegi de determinades classes. Quan la mobilitat és possible, fluida i no representa traumes socials parlem d'una societat oberta, on els canvis són freqüents, i les estructures varien en poc temps. En canvi, les societats tancades tenen una estructura rígida, on el canvi és gairebé impossible; són les societats de castes (siguin religioses, polítiques o econòmiques), tancades en elles mateixes, que perpetuen estratificacions socials mil·lenàries.