Estructura social: estatus, rol i classes socials

La població

La població és el conjunt d'habitants que viuen en una societat. Totes aquelles interaccions que s'estableixen en una població formen part del que s'anomena estructura social. L'estructura social és la manera com s'organitza una població dins d'una societat determinada.

Elements de l'estructura social

Elements de l'estructura social són: D'entre tots aquests elements, els que millor permeten comprendre com funciona una estructura social són: l'estatus, el rol i les classes socials.

Estatus

Estatus: és el lloc que ocupa un individu dins d'una estructura social quan interactua amb els altres, és a dir, quan es comunica.

Estatus adscrits és aquella posició imposada a un individu sense la seva col·laboració i el seu control. Per exemple l'estatus referit al sexe, edat...

Estatus social també pot ser transferit. Depèn de l'estatus familiar.

Estatus adquirit depèn de cada individu i del seu esforç per aconseguir-lo.

Rol

Rol: és el conjunt de comportaments i actituds que s'esperen d'una persona, d'acord amb el seu estatus i amb la seva situació social. El rol és un producte cultural i com a tal podem dir que és diferent, segons les diverses formes culturals.

Els rols poden ser assignats o assumits. Assignats són aquells que ens són donats des de fora, ja sigui automàticament (sexe, edat). Assumits són adoptats voluntàriament, com ara el cas de dues persones que decideixen casar-se i assumeixen el rol de muller o de marit.

Classes socials

Classes socials: són el conjunt de persones que comparteixen posicions socials semblants dins la distribució de tasques, ingressos, béns, poder i privilegi d'una societat.

La mobilitat social

La mobilitat social significa el canvi social d'algun individu o grup, ascendint o davallant en la jerarquia dels estrats. Pujar o baixar són signes del moviment social.

Horitzontal es refereix a un desplaçament lateral, és a dir, consisteix en el canvi d'estatus però dins el mateix nivell: quan un metge és nomenat director de l'hospital, un estudiant es nomenat delegat de curs... Són petites variants que afecten més el prestigi que no pas l'economia o la professió.

Vertical suposa un canvi d'estatus i implica ascens o descens, és un canvi en l'ordre jeràrquic.

Tipologia de les desigualtats socials

Els éssers humans no som iguals, existeixen un conjunt de desigualtats o diferències naturals. No hem de confondre les desigualtats naturals amb les desigualtats socials. La desigualtat social es defineix com la distribució desigual de recursos, poder, propietat i honor dins d'un grup, una col·lectivitat o una societat. És un fenomen molt complex perquè es produeix en totes les societats, des de temps remots fins als nostres dies.

La desigualtat demogràfica

Se refiere a la forma de distribución de recursos y capitales entre los individuos de una población.

La desigualtat econòmica

Es produeix quan hi ha una elevada concentració de riquesa per part d'uns pocs individus, deixant a la resta en una situació desfavorable o de pobresa. Classes de pobresa:

Absoluta: quan els ingressos no donen per cobrir les necessitats de menjar, vestir, combustible i allotjament. Relativa, que depèn de l'element utilitzat per establir la comparació.

Causes: per la inferioritat inherent a l'individu, com a producte de processos socials i culturals. "Cultura de la pobresa". Efecte de canvis econòmics i d'impacte desigual, com a característica pròpia del sistema capitalista.

La discriminació racial

Es pot definir com el tracte que es dóna a un grup aliè de manera que se’l priva de les oportunitats que altres gaudeixen, provocant situacions de desigualtat social. Des d'un punt de vista sociològic es pot explicar a partir de tres idees:

Etnocentrisme: tendència a avaluar les altres cultures en funció de la pròpia.

Tancament de grup: en el qual el grup posa límits mitjançant mecanismes d'exclusió, tenint com a objectiu la pròpia cohesió.

Assignació de recursos: desigualtat en la distribució de la riquesa i béns materials per així obtenir poder sobre un altre grup.

Racisme i Xenofòbia

En sentit clàssic racisme significa una discriminació a causa de les diferències biològiques i l'acceptació de la desigualtat intrínseca entre les races. Xenofòbia, vol dir: rebuig i por als estrangers.

Implicacions socials i polítiques de les desigualtats

Quines repercussions tenen les desigualtats socials en la societat?

En primer lloc, podem observar les repercussions i implicacions de les desigualtats en el treball i l'atur existent en la societat, després en la divisió entre països desenvolupats i països subdesenvolupats (divisió Nord-Sud).

El treball és l'element dinamitzador de tot sistema econòmic, i va néixer per satisfer les necessitats més bàsiques: recollida o collita, caça, pescar. Tot i que el mot treball prové del llatí tripalium (triple pal on subjectaven els bous quan els anaven a ferrar), no sempre té connotacions negatives.

Hegel, filòsof alemany del segle XIX, considera el treball com a mitjà de salut o instrument alliberador. Per Marx, un altre pensador del mateix segle, el treball és connatural a la condició humana, ja que permet donar dignitat a l'humà i poder de transformació de la naturalesa que el vol dominar. A través del treball l'home es realitza, però en el capitalisme això no és així, sinó que el treball es converteix en una força alienadora per l'humà.

Els Països subdesenvolupats, l'anomenat Tercer Món, són la mostra més evident de les implicacions de les desigualtats, tant a nivell polític com social. Això no vol dir que en els països desenvolupats s'hagi resolt el problema de la igualtat social.

Causes i tipus de conflictes socials

Tipologia i causes dels conflictes socials

Els tipus de conflictes són múltiples i de difícil classificació, perquè l'activitat bel·ligerant es pot donar en qualsevol situació humana. A les societats modernes, els conflictes més grans i freqüents són d'ordre economicopolític, però també n'hi ha de molts altres tipus. En algunes societats grups ètnics, lingüístics o religiosos poden tenir conflictes tot i ser d’una mateixa cultura, tinguin una mateixa educació i participin d’un mateix nivell econòmic.

Explicar les causes de tantes espècies de conflictes es fa difícil i gairebé és impossible d'assenyalar-les totes. Partint de la base que tots els conflictes estan relacionats amb estructures socials específiques, distingim dos grans tipus de causes de conflictes: Els que neixen dins determinades estructures, i els que neixen de determinades estructures.

Els que neixen dins de les estructures, són conflictes que responen a canvis lleus, de reajustament entre estaments, autoritat, etc.

Els conflictes de les estructures són més perniciosos, són els que alteren tot el sistema social, porten les velles estructures a la decadència i fan sorgir altres de noves, transformen les institucions bàsiques i els sistemes de valors predominants.