Estructura i funcions de la cèl·lula: orgànuls i processos

Membrana i paret cel·lular

Membrana plasmàtica: un fi embolcall flexible i deformable. La seva missió és limitar el contingut cel·lular i regular l'intercanvi de substàncies amb l'exterior. Les cèl·lules vegetals tenen, a més, un segon embolcall anomenat paret cel·lular.

Citoplasma i hialoplasma

Citoplasma: és la major part del contingut cel·lular, constituït per un líquid i una sèrie d'orgànuls immersos en aquest.

Hialoplasma: és la fracció líquida del citoplasma; conté aigua i multitud de fibril·les i permet les reaccions metabòliques.

Reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi

Reticle endoplasmàtic (RE): xarxa de tubs i sacs per tot el citoplasma. Hi ha dos tipus:

• Reticle endoplasmàtic llis: produeix lípids (greixos).
• Reticle endoplasmàtic rugós: presenta ribosomes adherits i participa en la síntesi de proteïnes.

Aparell de Golgi (dictiosoma): sacs aplanats i apilats i vesícules esfèriques. La seva funció és transformar i empaquetar proteïnes i altres substàncies, així com la producció d'algunes substàncies de secretió.

Lisosomes i vacúols

Lisosomes: vesícules esfèriques amb enzims. La seva funció és la digestió cel·lular i la degradació de substàncies intracel·lulars.

Vacuols: vesícules esfèriques amb diverses substàncies; la seva funció principal és el magatzematge de substàncies. En vegetals els vacúols poden ocupar gran part del volum cel·lular.

Mitocondris i cloroplasts

Mitocondris: orgànuls ovalats amb doble membrana: una externa i una interna. La membrana interna forma crestes; la matriu mitocondrial conté un líquid amb enzims. La funció del mitocondri és la respiració cel·lular i la producció d'energia (ATP).

Cloroplasts (només en vegetals): de forma ovoide i color verd. Tenen dues membranes; la membrana interna conté tilacoides que contenen clorofil·la. En determinades zones els tilacoides s'apilen formant grana. A l'interior hi ha un líquid anomenat estroma. La funció dels cloroplasts és la fotosíntesi.

Ribosomes i centríols

Ribosomes: molt petits i arrodonits, dispersos pel citoplasma o units al reticle endoplasmàtic rugós. La seva funció és la síntesi de proteïnes.

Centríols (només en animals): dos orgànuls cilíndrics disposats perpendicularment entre ells, constituïts per 9 grups de 3 microtúbuls. La funció d'aquests és la formació de cilis i flagels i també tenen un paper important en la divisió de les cèl·lules animals.

Membrana nuclear i nucleoplasma

Membrana nuclear: embolcall doble amb porus; la seva funció és l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma i aïllar el material genètic de la resta de la cèl·lula.

Nucleoplasma: líquid semblant al hialoplasma on tenen lloc reaccions químiques específiques del nucli.

Nucleols i cromatina

Nucleols: dos estructures més denses dins del nucli. La seva funció és la producció de ribosomes.

Cromatina: madeixes de filaments entrecreuats d'ADN i proteïnes; conté la informació genètica de la cèl·lula.

Cromosomes i divisió cel·lular

En dividir-se la cèl·lula, el nucli, tal com l'entenem, sembla desaparèixer i la cromatina s'enrotlla formant estructures individuals: els cromosomes.

Centròmer: és la regió que divideix el cromosoma en dos braços. En un cromosoma duplicat hi ha dues cromàtides germanes unides pel centròmer (en total 2 cromàtides per cromosoma duplicat).

El nombre de cromosomes és característic de cada espècie. En l'home hi ha 46 cromosomes (23 parells duplicats), és a dir, 2n = 46. Són cèl·lules diploides amb dos jocs de cromosomes homòlegs. Les cèl·lules amb un sol joc de cromosomes són cèl·lules haploides (cèl·lules sexuals): òvuls i espermatozoides formen n = 23; en unir-se dos gamets es restaura 2n = 46.