Estructura economica 1899-1935
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,4 KB
| Tweet |
5.ALMA. Duncan MacDougall va voler recollir les seves proves sobre l'existència de l'ànima humana utilitzant com a instrument un complex sistema de balances incorporades a una espècie de llit. D'aquesta manera, va convèncer a sis persones que agonitzaven per passar les seves últimes hores en aquest tipus d'estructura, el que li va permetre anar registrant el pes dels seus cossos des d'unes hores abans dels seus morts fins just després.
A partir d'aquests resultats, MacDougall va concloure que l'ànima pesa aproximadament 21 grams, que és la variació que va poder observar a través de la seva recerca. Aquesta afirmació va tenir un impacte considerable en la premsa, que a través del
New York Times es va fer ressò de la notícia fins i tot abans que aparegués una versió de la mateixa en la revistes acadèmiques. D'aquesta manera, la idea que l'ànima podria pesar uns 21 grams ha arrelat fortament en la cultura popular, la qual cosa explica que apareguin referències a aquest experiment en peces musicals, novel·les i pel·lícules, sent la més notòria 21 grams del director Alejandro González Iñárritu.
«Els sentits ens enganyen; la raó és l'instrument adequat per entendre la realitat».
Cada sentit té una part del cervell (o diverses) encarregada de controlar-; aquest òrgan classifica els estímuls rebuts segons la nostra subjectivitat i nosaltres els organitzem a través del llenguatge ", explica el doctor André Didyme-Dôme, psicòleg màster en comunicació, docent de teories de la percepció de la Universitat Jorge Tadeo Lozano.
Aquest dita que diu 'res és el que sembla', resulta ser molt cert. El doctor explica que "des de la filosofia es planteja que els sentits ens enganyen, però això té una base biològica. De vegades, l'engany és causat per alteracions o lesions en els òrgans (tumors), altres vegades per problemes químics o elèctrics en el cervell (malalties mentals). També ocorren pel consum de substàncies psicoactives que alteren la percepció, com els al·lucinògens ".
«Qui no hagi dedicat temps i esforç a estudiar a fons què és el bé, no hauria de poder tenir cap responsabilitat de govern important.» «Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament.» (idea bé) «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció». «Per a saber actuar bé, cal tenir coneixement teòric de què és el bé». Per Plató, com per a tots els grecs en general, l'home és un ésser social per naturalesa i el seu desenvolupament no es pot entendre a part de la ciutat. Més encara, l'individu només pot assolir la perfecció en el si del Estado.Platón planteja una organització estratificada de la societat en tres grups força rígids: productors, guardians o guerrers i governants-filòsofs. Si seguim la filosofia de Platò, els gobernants han de ser inteligents, llavors han dedicat temps i esforç a estudiar, una vida dedicada a la recerca del bé, per això puc dir que si que estic d'acord amb Platò, ja que la gent que realment s'esforça és la que després veu resultats, tu no pots pretendre ser metge si no et poses a estudiar mai, i clarament no ho podràs aconseguir, ja que si et donen treball de metge, com no has estudiat, pots matar a algú. Altre exemple ho podem veure en la política, ja que aquest any s'ha descobert que molt polítics no tenien els estudis que van dir que tenien, tan carreres, com màsters, aquesta falta de l'idea del bé la vem reflectida en la corrupció, ja que els polítics són corruptes perquè no són bon governants ni s'han dedicat a l'idea del bé.
-Per exemple, Nelson Mandela va ser un bon governant, no va ser corrupte i va dedicar tota la seva vida a la via de la dialèctica, la idea del bé. Va ser el primer mandatari de raça negra que va encapçalar el Poder Executiu, i el primer a resultar elegit per sufragi universal al seu país. El seu govern es va dedicar a desmuntar l'estructura social i política heretada de l'apartheid a través del combat del racisme institucionalitzat, la pobresa i la desigualtat social, i la promoció de la reconciliació social.
-La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a fer caure governs com els de Alejandro Lerroux (polític espanyol d'ideologia republicana) amb l'escàndol de l'estraperlo, és a dir el comerç il·legal de béns sotmesos a algun tipus d'impost o taxa per l'Estat. Per extensió, és una activitat que es fa servir com a sinònim de mercat negre. A més la seva imatge va quedar danyada amb l'assumpte Nombela (1935), un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el segon bienni de la Segona República Espanyola