Estructura economica 1899-1935

T.1Definicio grups d'interes:

  Els grups d’interès són actors polítics col·
Lectius que tenen com a principal objectiu influenciar el procés polític;
Formats per individus o per grups que decideixen voluntàriament unir les seves forces a favor d’una causa sectorial o d’interès general; no formen part de les institucions i no competeixen a les eleccions per càrrecs de representació.  

Funcions dels grups d’interès

1. Representar els interessos dels membres davant del govern.
2. Ser un canal de participació política al marge de les eleccions. 3. Educar -o aportar coneixement- els seus membres sobre el procés polític tant com a resultat de la participació com de la producció de formació i coneixement. 4. Dissenyar l’agenda pública. 5. Fer un seguiment dels programes governamentals per comprovar que els seus interessos són corresponguts.

Característiques dels grups d’interès

1. Tenen com a principal objectiu influenciar el procés polític i el resultat de les polítiques públiques. 2. Estan formats per membres: poden ser individus, empreses o subgrups que defensen una heterogeneïtat de causes i que decideixen voluntàriament unir les seves forces. 3. No formen part de les institucions i no competeixen en les eleccions per càrrecs de representació pública.

Tipologies de grups d’interès

1. Els grups sectorials defensen interessos usualment definits per un camp d’activitat econòmica o professional. A. Organitzacions empresarials b. Associacions professionals c. Sindicats 2. Els grups defensors de causes d’interès general estan orientats a defensar una causa o idea. A. ONGs b. Organitzacions religioses  Estratègies del grups d’interès
1. Estratègies insiders o institucionalitzades, adreçadés bàsicament a interactuar de forma directa amb les institucions polítiques, principalment el legislatiu i l’executiu. 2. Estratègies outsiders o no institucionalitzades, adreçadés principalment a l’opinió pública i a incrementar l’atenció que se li dona a un problema.

Proposta de definició de moviments socials

Els moviments socials són un actor polític col·lectiu present en les democràcies contemporànies que -juntament amb els partits i grups de pressió- es basen en la participació voluntària dels seus membres, una relativa estabilitat de la seva activitat, una comunitat d’objectius entre els seus membres, que comparteixen una línia d’acció coordinada i organitzada; i la voluntat d’intervenció en l’àmbit polític, incidint en la gestió d’un conflicte social.
Trets específics dels moviments socials
1. Organitzacions flexibles 2. Informals 3. Discurs transversal 4. Acció no institucional, preferentment 5. Relació conflictiva amb  

t.2Aproximació a l’anàlisi dels grups d’interès i l’acció col·lectiva Per què sorgeixen els grups d’interès?
Des del punt de vista teòric i empíric, trobem tres enfocaments: 1. Teories clàssiques (o pluralistes) 2. Teories racionals 3. Teories relacionals  Lògica clàssica
Hi ha una causa natural en l’origen dels grups i la seva mobilització va més enllà de l’existència d’un conflicte social. - Els grups es formen com a conseqüència de la naturalesa gregària de les persones. Les polítiques públiques són el resultat de la pressió dels grups (Bentley, 1904). - Origen espontani dels grups, responent a sentiments o preocupacions d’individus que experimenten en un moment determinat una frustració o privació compartida (Truman, 1951). Lògica racional -
Els individus racionals només participaran en l’acció col·lectiva, és a dir, arribaran a formar part d’un grup que defensi els seus interessos, si existeixen incentius suficients (Olson, 1965). - La formació dels grups passa per la presència d’emprenedors polítics amb interès a assumir el cost inicial de formar els grups, no a canvi d’obtenir un bé comú, sinó a canvi d’obtenir beneficis propis (Salisbury, 1969). - El naixement i la continuïtat d’un grup depèn de l’èxit dels líders del grup en aconseguir fons externs, que redueixin la dependència dels propis membres per sobreviure (Walker Jr., 1983). - La conducta racional de l’interès propi no és inconsistent amb perseguir un interès comú (Moe, 1980). Lògica relacional (I)-
El problema de l’acció col·lectiva és de caràcter relacional i social i radica en com aconseguir i mantenir la mobilització del grup en el temps. Els aspectes relacionals tenen a veure amb variables estructurals com la pertinença a un grup o la classe social, però també amb l’existència de llaços culturals que influencien la identitat individual (Tarrow, 1995). - Aportacions d’aquest enfocament (Hojnaki et al., 2012): - Un canvi en la unitat de l’anàlisi que passa de l’individu al grup; - En centrar-se l’atenció en el grup també es torna la mirada cap al context polític i social. Lògica relacional (II) Importància dels factors contextuals: Autors com Tilly (1992), Tarrow (1995) o MacAdam et al. (1999) consideren que l’acció col·lectiva no succeeix en un buit contextual i que existeix una sèrie de variables que formen el que ells anomenen estructura d’oportunitat política que condiciona la formació de grups i la seva capacitat d’influència. Aquestes variables són de caràcter dinàmic com, per exemple, els canvis en el govern i els processos electorals, l’entrada dels problemes a l’agenda i l’existència d’elits favorables a les demandes del grup. Al mateix temps, existeixen algunes variables més estables com serien l’estructura territorial de l’Estat i el tipus de sistema polític.  

Organització dels grups d’interès

Des que Mancur Olson (1965) va plantejar el dilema de l’acció col·lectiva, diversos estudis reconeixen que, després de constituir-se, el primer i principal objectiu dels grups d’interès és sobreviure. Influir en el procés polític a través d’una associació no és quelcom completament automàtic com plantejava Truman (1951), ni tan sols quan els interessos d’un col·lectiu es troben manifestament amenaçats, com deia Salisbury (1969). L’objectiu d’influenciar la política està condicionat pels recursos dels quals disposen i per la seva capacitat de mobilització interna, ja que no tots els seus membres contribueixen d’igual manera a la consecució dels objectius. T

Organització dels grups d’interès: els membres (I)

Moe (1980) proposa caracteritzar els membres a partir del seu paper dins del grup: - L’emprenedor polític (o líder) és qui posa ordre en els tipus de participants. - El col·laborador individual contribueix materialment al grup en la consecució dels objectius. Això no significa que el colaborador individual s’impliqui directament en el desplegament de les tàctiques del grup. Moe el caracteritza com un subjecte que aporta una quota a canvi què el grup li recompensi políticament o econòmica. De no aconseguir-lo, el col·laborador trobarà incentius per abandonar el grup. - El proveïdor de serveis es dedica a col·laborar en les tasques internes del grup: elaboració de documents, participació en campanyes, etc. - L’emprenedor rival competeix pel lideratge de l’organització. En el seu afany per atraure suports, força a l’existència de subgrups interns.

Organització dels grups d’interès: els membres (II)

Incentius dels membres per participar en el grup (Wilson, 1999): - Incentius materials: recompenses tangibles en forma de diners, productes, serveis. - Incentius solidaris específics: recompenses intangibles que es gaudeixen individualment, com són càrrecs, honors, tractament diferenciat. - Incentius solidaris col·lectius: recompenses col·lectives que es gaudeixen en grup, és a dir, sentit de pertinença, estatus col·lectiu. - Incentius intencionats: recompenses intangibles derivades del sentit de satisfacció per haver contribuït a la defensa d’una causa.

Organització dels grups d’interès

Estructura interna Tots els grups d’interès es doten de mecanismes de decisió (presidència, vicepresidència, junta directiva), gestió (secretaria general, gerent) i discussió (ple, comissions). Això permet, de forma paral·lela, l’exercici de l’autoritat, la rendició de comptes i la viabilitat de la democràcia interna. Quant als mecanismes de gestió, un tret característic dels grups d’interès es la disponibilitat de personal especialitzat.

Organització dels grups d’interès: mida

Els grups d’interès econòmics i professionals acostumen a comptar amb una organització molt més professionalitzada que els grups promotors de causes. Això és a causa tant de les necessitats d’influència (les qüestions econòmiques i professionals acostumen a tenir un alt component regulatiu), a les capacitats financeres dels seus membres, i al perfil escassament activista d’agents econòmics i professionals. - Els grups d’interès promotors de causes, en general, opten per un major ventall d’accions de protesta política, cosa que redueix la seva necessitat de disposar d’una plantilla nombrosa, tot i que existeixen exemples de grups causals que arriben a tenir la mida d’una corporació mitjana o d’una multinacional.

Ecologia de grups (I)

Per què existeix una determinada població de grups d’interès i no una altra? Per què es produeixen alteracions -increments o decrexeiments- en la població de grups d’interès d’un país? Partint de la tesi clàssica de Truman (1951), densitat i diversitat estan relacionats amb: 1. Els grups apareixen i desapareixen de forma espontània com a resultat de conflictes socials que configuren interessos confrontats. 2. La mobilització ciutadana a favor d’un postura dins d’aquest conflicte social (interès manifest) estimula la mobilització d’altres col·lectius contraris) 3. La mobilització dels grups d’interès al voltant d’un tema minva -i fins i tot desapareixquan es restitueix l’equilibri social. 

Ecologia de grups (II)

L’aportació racionalista d’Olson sobre aquest tema quedaria resumida en què els grups promotors de causes polítiques comptarien amb grans dificultats per sobrevieure a llarg termini, atès que les causes polítiques no seríen incentiu suficient per resoldre els problemes organitzatius generats per la necessitats de burocratització dels grups, sobretot quan l’equilibri social s’ha restablert. Fisker (2015) arriba a la conclusió que són tres els factors que impacten positivament en l’esperança de vida dels grups: quants més membres, més empleats i més seients a comissions públiques, més gran és la probabilitat de supervivència. Baungartner i Mahoney (2008) assenyalen que l’estructura institucional afecta: - El desenvolupament dels sistemes nacionals de grups d’interès: existeix una coevolució entre el desenvolupament dels grups i de l’estat. - La mobilització dels grups i les polítiques públiques en les quals volen influir, donat que els grups són més actius on els estats també ho són. - El locus d’acció del grups. Per exemple, l’existència de governs multinivell fa que els grups triïn l’escenari institucional en el qual actuen valorant quins són els beneficis d’actuar a nivell local, regional, nacional, estatal o supraestatal.

Èxit i influència (I

Hall i Deardoff (2006), des d’una tradició nord-americana, diferencien dues aproximacions: - La teoria de l’intercanvi (exchange theory). En aquest cas s’explica fins a quin punt l’èxit dels grups depèn de la seva capacitat per intercanviar recursos; sobretot econòmics, per exemple, durant la campanya electoral i les eleccions, per polítiques públiques favorables als interessos del grup. - La teoria de la persuasió. En aquest cas, es tracta d’estudis que descriuen els grups d’interès com a “adjunts” o “service bureau”: es tracten de grups que busquen convèncer els polítics però sobretot els que ja comparteixen el seu punt de vista.

Èxit i influència (II)

En la tradició europea es poden identificar almenys tres arguments: 1) L’accés dels grups a les institucions (Maloney, Jordan i McLoughlin, 1994) - Els “grups presoners” que afronten dificultats per trencar la relació amb l’Estat, ja sigui perquè depenen de l’ajuda del govern o ja sigui perquè són públics. - Els “grups de perfil alt” que empren els mitjans de comunicació per reforçar la seva posició negociadora. - Els “grups de perfil baix” que opten pels contactes privats amb el govern com a estratègia. 2) La seva capacitat per generar informació rellevant per als polítics (Hall i Deardorff, 2006) Els grups d’interès subsidien els polítics a través d’una combinació de traspàs d’informació rellevant i feina legislativa -per exemple, esborranys de la llei o redacció d'avantprojectes- però només en aquells casos en els quals el legislador demostri que està compromès amb mantenir l’estatus quo i, en algunes ocasions, amb canvis o reformes. 3) La fortalesa del grup entesa com els recursos disponibles del grup i altres béns intercanviables com el prestigi i representativitat o massa crítica (Klüver, 2012). La capacitat d’influència s’explica per la suma de diferents variables; entre elles, la informació i experiència que són capaços de traslladar als polítics i la massa crítica o creació de bàndols (conjunt de grups d’interès que presionen a favor d’un tema i que comparteixen una visió determinada sobre el problema). Els recursos financers del grup no entrarien dins de les variables que amb més freqüència expliquen l’èxit dels grups. 

Tema3:L'organització dels interessos en els grups empresarials: L’estudi de l’associacionisme empresarial i la seva relació amb la política
Coen i Grant van identificar les àrees més destacades en les que la ciència política s’aproxima a l’estudi de la relació dels empresaris amb la política: - L’estudi dels partits polítics com intermediaris entre els grups empresaris i els governs - El paper de la gran empresa davant els governs - El poder dels empresaris com a col·lectiu organitzat - La competició cíclica entre els empresaris i altres interessos - La capacitat dels grups empresarials per coordinar-se amb els governs - L’evolució de l’associacionisme empresarial Mapa de les organitzacions empresarials espanyoles
1. Dues organitzacions empresarials estatals que funcionen com a cúpules: CEOE i CEPYME 2. Una xarxa de 88 Cambres de Comerç, Indústria i Navegació amb implantació local i/o provincial, a nivell estatal representades per la Cambra de Comerç d’Espanya 3. Organitzacions de petites i mitjanes empreses independents amb desigual implantació i representativitat al llarg del territori 4. Organitzacions d’interessos econòmics especialitzats 5. Associacions transversals de promoció econòmica-empresarial i amb components de l’anomenada societat civil  Dues lògiques d’influència de la CEOE
1. El diàleg social La CEOE ha desenvolupat una lògica de legitimitat política a través de: a. Mostrar interès en què la concertació social servís per avançar en les reformes del mercat laboral però no tant en temes sectorials. B. La concertació social com a fi polític en si mateix, que legitima la funció consultiva de la CEOE i els sindicats majoritaris, però que necessita la implicació i complicitat dels successius governs. 2. La negociació col·lectiva La CEOE ha desenvolupat la lògica de les demandes patronals: liberalització del mercat de treball (CEOE) vs ampliar la protecció dels treballadors (sindicats).
Etapes de competició entre organitzacions empresarials espanyoles (I) 1977-1986: S’estableixen les bases de l’estructura de la negociació col·lectiva. “la ley garantizará el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los trabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios.  Anys 90: enfrontament de la patronal amb moviments associatius que disputaven el seu monopoli en el camp de les relacions laborals i en el diàleg social. 2000-.Conseqüències de les reformes aplicades en l’economia durant la gran crisi econòmica i es torna a la concertació.  2012: Reial Decret-Llei 3/2012 de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral (sota el govern del PP) Aquesta llei, segons el mateix comunicat institucional, permet l’“acomiadament més barat, menys requisits i que, com a normal general, serà procedent; dona més facilitats a l’empresari per canviar jornades, torns, funcions i salaris; introdueix un contracte específic per a pimes i emprenedors; estableix nous incentius per a la contractació indefinida; i posibilita els acomiadaments col·lectius en les administracions i empreses públiques, entre altres mesures” 2020-...: Crisi de la covid-19 - La patronal demanava la suspensió del pagament d’alguns impostos com l’IVA, l’IRPF o les cotitzacions de la Seguretat Social. 2022: Reforma laboral de la llei del 2012 acord pscpodemos

Grups interes i la seva interacció amn institucons i partits:

Models de relació:

Com vam veure, els models pluralistes incorporen una visió que pressuposa que els grups socials són instruments que permeten una millor representació d’interessos individuals d’un forma lliure i voluntària. Els grups afavoreixen la participació en el procés polític a través de la pressió, tot i que sense incorporar-se a les estructures de l’Estat. En canvi, els sistemes considerats neocorporativistes seleccionen els grups d’interès més representatius, i els integren a l’Estat. Estableixen amb detall quines organitzacions poden gaudir de privilegis en l’accés a les institucions, Això ha generat canvis en el règim de relació entre les organitzacions i decisors polítics que limita els models tradicionals (pluralista i neocorporativista), construïts sobre la idea d’associacions, representació i equilibri de poder, i que ara s’enfroten a actors multinacionals el propòsit dels quals és aconseguir béns públics.

El comportament dels grups d'interès:

Per als grups d’interès, quedar-se fora de les institucions pot ser el major avantatge ja que no queden exposats a l'habitual rigidesa administrativa ni al debat públic dels seus actes. Tanmateix, això fa minvar les capacitats d'un actor que no gaudeix de representació institucional ja que no té informació primària, capacitat de decisió i de gestió directa, privilegis institucionals i legitimació electoral. No sempre els interessos dels grups socials són egoistas i de benefici exclusiu per als seus membres; en altres casos un grup d'interès pressiona al Govern per desenvolupar una reglamentació prohibitiva de les emissions de gasos o insta al Govern a impedir el tràfic d'animals exòtics. De forma resumida i simplificada, s’apunten cinc motivacions principals per les quals pressionar al Govern: - Per obtenir beneficis o suport no disponible en el sector privat. - Per obtenir o retenir un avantage econòmic. - Per obtenir el suport d'un govern que ha estat denegat per un altre. - Per crear programes benèfics. - Per resoldre problemes públics dels quals només els governs poden ocupar-se’n. Tant la distribució del poder com les restriccions institucionals i organitzatives del grup marquen el comportament dels grups socials. Quants majors recursos es troben disponibles, major nombre d'estratègies i tàctiques es podran desenvolupar. Per solventar les deficiències organitzatives pròpies del grup, molts tendeixen a crear coalicions o a rebaixar el seu domini en busca d'una major efectivitat col·lectiva És per aquest motiu que molts grups d'interès es mostren partidaris de rebaixar els seus objectius si això suposa rebre una millor consideració per part d'aquells que han d'acceptar-los. Per als grups d'interès es fa tan important assolir els seus objectius com que l'accés a ells sigui possible, per la qual cosa el càlcul de les seves oportunitats polítiques es converteix en un dels seus principals reptes Entre els factors que determinarien la decisió d'una estratègia es recullen: - les "capacitats organitzatives" -objectius i capacitats- (quantitat de recursos financers i de personal, característiques dels membres, quantitat d'experiència acumulada, reputació adquirida, i, - la "estructura del medi" (receptivitat de la resta d'actors, oportunitats d'actuació, suport dels mitjans i altres plataformes, valors i creences dominants, amplitud del nombre d'actors participants, etc.). 

Continuació t.4

Tots aquests factors incideixen de forma directa en la definició de fins a quatre possibles estratègies: a) Legal. Per a molts grups d'interès el litigi és la forma més efectiva d'obligar a l'Executiu a corregir una decisió o a fer complir la normativa. Optar per una estratègia basada en normes legals obliga al grup a disposar d'un personal ben qualificat, capaç de plantar cara al cos jurídic de l'administració, així com d'uns objectius a llarg termini ja que aquesta via judicial és incòmoda, llarga i costosa b) Confrontació. Sovint un tema no adquireix la repercussió pública que els seus interessats estimen necessària si no és mitjançant un procés treballat, tens i sorollós. L'exposició mediàtica dels conflictes ajuda a mostrar la postura de cadascun dels actors implicats, els mateixos que es veuen obligats a canviar la seva forma de fer davant de 4 l’escrutini públic c) Informació. Els grups d'interès, com a part d'un assumpte, són actors amb coneixements que poden ser molt valuosos per al Govern, encara que siguin subjectius. És per això que tant per al Govern com per als grups socials, l'acció d'influència es fonamenta exclusivament en debatre, proposar reformes o realitzar informes sobre punts molt concrets. D) Àmbit electoral. Més enllà de l'enfrontament amb el Govern, els grups d'interès poden obstinar-se a persuadir, de forma més àmplia, l'opinió dels actors i persones que donen suport al Govern o que li fan oposició  El comportament dels grups d’interès a l’estat espanyol
El sistema polític espanyol es caracteritza per ser un sistema semi-pluralista o semi-obert d’interacció amb els grups d’interès. En altres paraules, no és un sistema perfecte de neocorporativisme i la transformació en les últimes quatre dècades en un sistema de govern multinivell (descentralitzat i europeïtzat) fa que no sigui possible definir-lo a partir d’un únic model d’intermediació. Es poden diferenciar dues tensions importants en el sistema d’intermediació espanyol. Per una banda, l’Estat ha buscat -a partir del dret constitucional a la participació política i a l’Audíència de determinats grups- controlar i subordinar el paper dels grups d’interès a les necessitats de reforma o impuls de les polítiques públiques. Per altra banda, aquesta subordinació s’ha tornat cada cop més ineficaç a causa d’un increment en la pluralitat dels grups d’interès que exigeixen tenir veu en el procés polític i en la reivindicació d’una major transparència en la presa de decision La Constitució espanyola reconeix els drets de participació i d’Audíència als ciutadans i a les organitzacions que els representen A més del principi de participació, és necessari tenir en compte altres factors institucionals que són importants per entendre el sistema espanyol d’intermediació d’interessos. La interacció entre grups i representants polítics es concentra en el nivell del govern, deixant al Parlament i, en concret, als grups parlamentaris de l’oposició un paper més reactiu. El debat sobre el govern obert i la transparència, afavorit per la revolució de les tecnologies de la informació, té una repercussió important a països com Espanya, en els quals existeixen símptomes de desencantament creixent amb la democràcia i qüestionament de les institucions per manca de transparència i corrupció. Al mateix temps, això comporta una exigència major de control ciutadà sobre aspectes concrets de la interacció entre grups d’interès i govern. 

Continuaciot4

El cas és que malgrat aquestes transformacions, a l’Estat espanyol, les relacions laborals segueixen un model de negociació neocorporatista entre les principals organitzacions empresarials (CEOE i CEPYME), els dos principals sindicats (CCOO i UGT) i els governs espanyols.L'accés al procés de formulació de polítiques, doncs, es limita a pocs actors que intercanvien recursos i comparteixen responsabilitats aïlladament d'altres actors polítics i de la població en general Així, el Parlament espanyol és un lloc important per als grups d'interès, especialment per als que volen elevar el perfil públic d'un tema, fomentar el canvi de polítiques i/o modificar el control institucional existent en determinats temes. Però contràriament a altres països, la mobilització d'interessos en l'àmbit parlamentari es filtra pels partits polítics, que tenen la capacitat de decidir quins grups d'interès intervenen en la discussió d'un tema particular en les comparecències No hi ha dubte que existeixen formes oficioses de mobilització d'interessos de grups parlamentaris vis-a-vis. Diferents autors com Linz (1982), Giner (1988) o Cabrera i del Rei (2007) expliquen la connexió entre les organitzacions empresarials principals (CEOE i CEPYME) i els partits conservadors, o els principals sindicats, UGT i CCOO amb els partits socialista (PSOE) i comunista, respectivament, durant els anys setanta i primers dels vuitanta Aquestes anàlisis suggereixen que a Espanya hi ha una representació creuada de grups d'interessos combinada amb el lobby entre partits dels principals grups d'interès. D’aquesta manera, els grups d'interès es posen en contacte amb diferents partits polítics al llarg del temps i en diferents qüestions segons les seves preferències. Per la seva banda, els grups parlamentaris conviden a grups d'interès a participar en les comparecències no només segons les seves posicions ideològiques, sinó també en funció de si pateixen un greu dèficit d'informació. Els resultats demostren que els grups d'interès són especialment actius en la discussió i anàlisi d'aquells assumptes que són especialment rellevants per als partits polítics, i això s’explica en part per factors institucionals. Contràriament a altres països, no hi ha un conjunt de regles que defineixin la seva participació a l'àmbit parlamentari, ni un registre general de grups d'interès. Això significa que l'accés al procés legislatiu és filtrat per diputats que tenen la capacitat de decidir quins grups d'interès intervenen en la discussió d'un tema particular en les comparecències (o Audíències) parlamentàries. 

Grups d’interès: regulació i transparència:  Rol dels grups d’interès

La participació de grups d’interès en el procés polític és important per dos motius: - per obtenir informació sobre els problemes públics, i - per evitar el conflicte a l’hora d’implementar les decisions públiques. Els grups d’interès tenen un paper clau: - per entendre fins a quin punt les polítiques actuals poden respondre i adaptar-se als canvis socials i econòmics; - per identificar problemes derivats de la implementació de polítiques concretes; o - simplement per conèixer quins són les diferents visions i preferències ciutadanes respecte a problemes concrets. El problema és que, en nombroses ocasions, aquesta participació és molt poc visible i acostuma a tenir un biaix a favor de uns grups molt concrets i reduïts.

Els grups d’interès a la UE

Un dels factors que pot provocar major desigualtat entre grups és la seva capacitat financera. La quantitat de diners gastada en lobbying no és l’únic factor que explica la capacitat d’influència, però sí és un factor de desigualtat entre grups.

Lobbing:

activitats d’influència que porten a terme grups d’interès i altres col·lectius de caràcter privat (empreses, think tanks i consultores) per tal d’influir en el resultat final de la política. Aquestes activitats van més enllà de l’exercici de participació política i inclouen tot tipus d’intercanvi (formal i informal) i tenen com a principal objectiu influir en l’elaboració de les polítiques públiques i en les decisions dels governs. Un dels principals riscos és el que es coneix en la teoria econòmica com captura regulatòria (un sector cooptat pels interessos d’un únic grup) i la deslegitimació de la democràcia. 

Regulació dels grups d’interès (I

S’empra l’expressió regulació dels grups d’interès per referir-se al Març legal que permet conèixer i fer un control de les seves activitats d’influència. Per tant, no es fa èmfasi en el dret de participació o en la necessitat de comptar amb determinats grups d’interès per legitimar les polítiques (no és un dret dels grups), sinó en el drets dels ciutadans a conèixer quants, quins grups, en quins temes i a través de quins mitjans influencien el resultat final de la política. Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’abast d’aquesta regulació varia entre països depenent de: a) El seu abast sobre quin tipologia de grups, quines activitats i quines sancions s’aplicaran; i b) La seva obligatorietat, si els grups estan obligats a inscriure’s en el registre o si la inscripció té un caràcter voluntari.La regulació dels grups d’interès és recent, amb algunes excepcions com el cas d’EUA on la legislació federal data de 1946 i va ser reformada el 1995, el Parlament federal d’Alemanya (Bundestag) que va crear un registre de grups d’interès l’any 1951, o Canadà que legisla per primera vegada sobre les activitats de lobbying en 1989. En l’última dècada, s’han sumat a aquest tipus de regulació més països que en les cinc dècades predecents, estenent-se a diversos països de la UE, a la pròpia UE, i altres governs locals i nacionals a Àsia, Llatinoamèrica, com Hong Kong i Xile.  

Registre de transparència de la UE

A la UE es va crear el registre de transparència (Transparency Register) en 2008. L’eficàcia del registre es considera inicialment de baix perfil ja que es tractava d’un registre voluntari. Les subsegüents reformes i l’existència d’un règim de sancions han provocat un increment en el nombre de grups registrats. 

Continuació t5 Llei de transparència a l’estat espanyol (I)

En el cas de l’estat espanyol, la llei de transparència de 2013 (Llei 19/2013, de 9 de Desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern) no contempla la creació d’un registre de grups d’interès a nivell estatal, ni en l’àmbit de govern ni en l’àmbit parlamentari. Malgrat que ja des dels anys 80 va aparèixer la primera proposició de llei per regular les activitats d’influència, fins ara no s’ha arribat a un consens sobre com regular aquestes activitats. En part, perquè el govern considera que les diferents normatives que garanteixen la participació de determinats grups de l’elaboració de les polítiques públiques topen amb alguns dels preceptes de la regulació de les activitats d’influència dels grups d’interès. Al marge de la legislació a nivell estatal, destaca la creació d’un registre de grups per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en 2016. Principalment s’hi registren organitzacions empresarials, en la qual a més s’hi aprecia el nombre total de grups registrats és menor que el nombre total de grups espanyols registrats a la UE, que arriben a 700. La seva extensió és molt limitada ja que només es circumscriu als grups que volen interactuar amb la CNMC.

Registre de grups d’interès a Catalunya

El registre de grups d’interès de la Generalitat de Catalunya és part del desenvolupament de la llei catalana de transparència (Llei 19/2014, de 29 de Desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), que contempla a l’article 45 la creació d’un registre de grups d’interès. Les dades del registre de Catalunya informen sobre l’existència de gairebé 2.600 grups de diferents tipologies que s’hi han registrat per tal de reunir-se amb els representants catalans; la xifra és gairebé tres vegades superior que el nombre de grups espanyols registrats a Brussel·les i cinc vegades superior que els registrats en la CNMC. Aquests números s’han d’entendre en el context de les activitats de cada institució. El registre de Catalunya inclou la llista de grups que sol·liciten reunir-se tant amb ens i ajuntaments locals com amb les autoritats de la comunitat autònoma.

Altres eines per afavorir la transparència:

un registre de grups d’interès és una eina que permet visibilitzar i conèixer quins grups es reuneixen amb els representants polítics, però no impedeix la desigualtat entre grups, ni tampoc que segueixin existint abusos o casos de corrupció. A regulació pot incloure almenys 5 eines més: 1. La publicitat de l’agenda dels representants polítics; 2. Informes sobre la traçabilitat o empremta legislativa. Això implicaria informar amb quins grups i quins informes de quins grups van ser presos en consideració durant la tramitació d’una llei, per exemple durant el tràmit d’esmenes; 3. Un codi de conducta dels grups d’interès i representants polítics; 4. La regulació de les portes giratòries -regles clares que impossin un període de carència post-ocupació pública o post-exercici d’un càrrec d’elecció popular; 5. La regulació dels comitès d’experts. 

T.6 mviments socials i ongs Què són els moviments socials?

Els moviments socials són un actor polític col·lectiu present en les democràcies contemporànies que -juntament amb els partits i grups de pressió- es basen en la participació voluntària dels seus membres, una relativa estabilitat de la seva activitat, una comunitat d’objectius entre els seus membres, que comparteixen una línia d’acció coordinada i organitzada; i la voluntat d’intervenció en l’àmbit polític, incidint en la gestió d’un conflicte social.

Trets específics dels moviments socials

1. Organitzacions flexibles 2. Informals 3. Discurs transversal 4. Acció no institucional, preferentment 5. Relació conflictiva amb el poder 6. Recursos simbòlics Tasques dels moviments socials
1. Aconseguir membres. 2. Mantenir la moral i el nivell de compromís dels membres. 3. Aconseguir cobertura dels mitjans de comunicació. 4. Mobilitzar el suport de grups externs. 5. Limitar les opcions de control social que puguin ser exercides pels seus adversaris 6. Influir sobre els polítics i aconseguir que el govern (o l’administració) actuï. 

T.7 estructura oportunitat política (epo) Relació interactiva entre el poder polític i els moviments socials

Els moviments socials ajusten i reajusten els seus recursos i estratègies mobilitzadores i discursives a partir del context polític; de l’obertura o tancament del sistema polític o de les relacions entre les elits polítiques, o de quins són els possibles aliats polítics del moviment, etc.

Binomi procés polític/oportunitats

Per què l’acció política col·lectiva només sembla desenvolupar-se en determinats períodes de la història? Per què a vegades produeix moviments socials sòlids i altres degenera en moviments minoritaris o repressió? Per què els moviments adopten diferents formes en diferents entorns polítics?  
Dimensions de l’EOP Escenaris límit: - Sistema polític tancat -> Excasses oportunitats d’emergir moviments socials. - Sistema polític obert -> Excasses oportunitats d’emergir moviments socials. - Sistema polític intermedi -> Context ideal per a l’aparició de moviments socials. Però trobem un munt d’excepcions a aquesta regla general. 1. Centralització/descentralització Més descentralització -> Més possibilitats dels moviments per accedir als espais de decisió política. -> Més dificultats per desenvolupar la seva reivindicació (més fragmentació) 2. Sistemes oberts/tancats Oberts -> Formes d’acció més convencionals Tancats -> Formes d’acció no convencionals. 3. Estats forts/febles Estats febles -> afavoreixen el protagonisme dels moviments socials. La cultura política Inclusió/Exclusió - Sistema polític inclusiu -> Propicia l’acció dels moviments socials - Sistema polític excloent -> Desincentiva l’acció dels moviments socials No es pot establir una regla general. Aquesta dimensió cal combinar-la amb altres variables.  La repressió política Aquest dimensió afecta de tres maneres les estratègies dels moviments socials: 1. Canviant els models d’organització adoptats pels moviments 2. Canviant els repertoris d’acció dels moviments 3. Canviant els objectius del moviment  Oponents i aliats 1. Elits en conflicte -> Oportunitats per als moviments socials. 2. Aliances: a. Moviments socials i grups d’interès i. Dins de la mateixa àrea de mobilització social: moviment obrer i sindicats. Ii. Diferents àrees de mobilització: moviment antiglobalització i sindicats b. Moviments socials i partits polítics i. Suports electorals ii. Diferents aliances entre nous i vells moviments socials iii. Conseqüències indesitjades de les aliances iv. Efectes perversos d’aquesta aliança sobre la dinàmica i evolució dels moviments.  Les polítiques públiques Efecte en els dos sentits: 1. Dels moviments cap a les polítiques públiques: Incidència dels moviments en el resultat final de les polítiques públiques 2. De les polítiques públiques cap als moviments: Canvis en els moviments resultat de polítiques públiques concretes  Conclusions
1. L’EOP és una eina analítica, no una llei sobre el desenvolupament dels moviments socials. 2. Caràcter interactiu: l’EOP orienta l’acció dels moviments socials i els moviments socials orienten/transformen l’EOP. 3. Els moviments socials transformen les polítiques públiques al seu favor però les polítiques públiques també transformen els moviments socials. 

Moviments socials i Març cognitius(frame):

El 1995 l’antropòleg Gregory Bateson va emprar per primer cop el concepte de Març -frame- i el va definir com un context o Març d’interpretació en el qual les persones s’aturen en uns aspectes de la realitat i desestima uns altres. En aquest sentit, Bateson intenta donar resposta a la comprensió del fenomen comunicatiu, on és necessari referir-se a un Març per comprendre el missatge.Més recentment, el 2006, el sociòleg Així, podem establir que a través dels marcs els individus conceptualitzen, donen sentit i interpreten es esdeveniments i, fins a cert punt, organitzen el seu món. I aquest seria l’anomenat procés emmarcador.Dins dels estudis dels mitjans de comunicació a partir de la teoria del framing, En aquest context, molt recentment es va iniciar amb gran força una línia d’investigació sobre l’organització dels moviments socials analitzada des de la perspectiva dels marcs de referència de Goffman, en la qual destaquen les aportacions d’Snow, Benford, Rochford, Worden i Hunt.
Aquesta perspectiva estableix que els moviments socials busquen construir un discurs a través de frames o marcs que els permeti mantenir el moviment o, si és possible, sumar-hi un nombre superior de seguidors i buscar solucions que els beneficiïn.Aquests autors se centren principalment en els organitzadors dels moviments i en els emmarcaments que porten a terme durant les diferents etapes de la mobilització, en la qual destaca la transformació dels marcs (

D’aquesta manera, els protagonistes i els antagonistes dels moviments socials tractaran d’establir marcs de referència que els siguin positius, així com d'ocultar els negatius; i en el cas especial dels antagonistes, donar una nova interpretació o reinterpretació de l’esdeveniment que els beneficiï. Així, dins de la durada del cicle de protesta pot ser una constant que l’Estat i els mitjans de comunicació de masses produeixin marcs interpretatius que tractin de restar legitimitat al Març generat pels moviments socials. 

Continuació t8 Març i frames Març “Un Març és una estructura general, estandaritzada i predefinida (en el sentit que ja pertany al coneixement del món del perceptor) que permet el coneixement, i guia la percepció”, Donati, 1992.
Estratègies d’emmarcament 1) Març de diagnòstic: Definició de quin és el problema, el conflicte central i els responsables/culpables del mateix que explica els esdeveniments. 2) Març de pronòstic: Definició de quin és l’escenari social/polític en el qual s’inserten i sota el qual adquireixen sentit les propostes concretes de resolució del conflicte. 3) Març de motivació: Definició de quins són els subjectes cridats a protagonitzar la solució d’aquest conflicte. I per què són capaços de fer-ho en quant que presenten marcs de legitimació.

T.10 moviments socilas, tecnologics: De quina manera influeix l’aparició d’Internet als moviments socials?

Diferents estudis mostren que ha existit una confluència entre l’estructura d'Internet i les formes organitzatives dels moviments socials contemporanis. L’influència recíproca d'ambdós podria explicar el desenvolupament paral·lel (tecnològic, organitzatiu i cultural) dels moviments socials i Internet (Candón Mena, 2009). És difícil determinar, però, qui contagia a qui. Es produeix una influència mútua que genera una sèrie de tendències (Candón Mena, 2009): a) Una crisi de les ideologies i dels vells moviments socials, entesos com a organitzacions estables basades en meta-relats universals. B) Un rebuig a les formes jeràrquiques i centralitzades dels antics moviments socials i en favor de la descentralització, l'horitzontalitat i la participació. C) Una organització informal, en què les xarxes d'afinitat entre col·lectius informals substitueix l'afiliació a les organitzacions formals. D) Un sorgiment de noves identitats i identificacions polítiques que giren voltant d'una política d'estil de vida, de caràcter molt més emocional i personal. E) La globalització, que obliga els moviments socials a buscar formes de coordinació globals. En definitiva, els canvis associats a la confluència entre els moviments socials i Internet donen lloc a canvis en els moviments que es resumeixen en una tendència que va "de la ideologia a la identitat, del jeràrquic a l’horitzontal, del formal a l’informal, de la representació a la participació, de l'aïllament a la coalició, del local al global, del general al concret o de l'organització a la campanya "(Candón Mena, 2009).

Com influeixen els nous mitjans de comunicació digitals en l'activisme internacional?

Seguint a Bennett (2004): a) Afavorint la creació de xarxes estructurades de manera informal. B) Afeblint la identificació dels activistes locals amb el moviment global, en admetre la possibilitat d'incloure més qüestions locals en el moviment. C) Reduint la influència ideològica en la participació personal en els moviments socials. La comunicació entre les xarxes és feble ideològicament, però molt més rica en relats de vida i identitat individual. D) Augmentant els avantatges estratègics de moviments socials d'escassos recursos i disminuint la importància de les clàssiques organitzacions específiques i duradores com a centres de l'activisme dels moviments socials. E) Promovent la creació de campanyes permanents, més prolongades i amb un menor control central. F) Combinant les antigues actuacions cara a cara amb altres virtuals. G) Permetent una capacitat d'assolir el poder de difusió dels mitjans de comunicació tradicionals, a través del que Bennett anomena micro-to-mass media crossover, és a dir, la capacitat que els petits mitjans de comunicació puguin assolir importància en l'esfera pública mediatitzada a través de nous mitjans de comunicació alternatius. 

Com actualitzen els moviments socials el seu repertori d’accions amb l’aparició d’Internet?

Sense pretendre ser exhaustius s'assenyalen accions que defineixen els moviments socials en relació amb Internet (Pastor, 2006) (Haro Barba, 2011) (Ortiz, 2010): a) Reunions o assemblees virtuals. B) Convocatòries per a accions offline. C) Coordinació d'accions a temps real, a través de sistemes de missatgeria instantània (SMS, WhatsApp, Telegram, Signal, etc.) d) Informació i difusió d'accions a temps real: difusió de la informació de les accions a Twitter, Facebook i Instagram, per exemple, amb inclusió d'arxius de foto i víDeó. E) Recerca d'adhesions en línia: a través de la recollida de signatures, de l'enviament de cartes a determinades institucions o parlamentaris (activisme a un clic) (clictivism) f) Boicot electrònic a determinades empreses o institucions nacionals o transnacionals, a través de l'enviament de missatges per col·lapsar la safata d'entrada del receptor web (bombes de correu electrònic) g) Manifestacions virtuals o assegudes en línia (netstrikes) en què es va massivament a un web per bloquejar-lo. H) Ocupacions il·legítimes de webs, a través del sabotatge amb pancartes, grafits virtuals o robatori d'informació confidencial. I) Introducció a webs d'institucions o organitzacions de virus o troians informàtics Riscos per als moviments socials amb l’aparició d’Internet
1. L'exclusió, de col·lectius, nacions o persones, dels avenços tecnològics que afavoreixen els moviments socials. Aquest risc és tant més evident pel que fa les innovacions en el terreny de les comunicacions perquè es donen en dos plànols: un descens dels costos de coordinació entre els que estan connectats i l'exclusió rotunda d'aquells que no tenen accés als mitjans de comunicació (Tilly i Wood, 2010). 2. El control governamental i la pèrdua de privacitat, com a contrapartida de la facilitat de les comunicacions. La possibilitat d'utilització de la tecnologia per innovar el repertori d'accions dels moviments socials no sempre és efectiva, ja que comporta la possibilitat de control per part de l'Estat, que compta amb els mateixos mitjans però reforçats per la seva capacitat repressiva. 3. La privatització d'Internet i la pèrdua de la seva capacitat d'actuar amb una arquitectura informàtica oberta i de lliure accés, sobretot per la privatització de serveis informàtics.

Cibermobilitzacions o multituds intel·ligents (smart mobs)

Filipines: El 2001, una manifestació massiva convocada a través de telèfons mòbils mitjançant SMS va pressionar fins a aconseguir la destitució del president filipí Joseph Estrada (People Power

El 2007, un grup de ciutadans de Xiamen va mobilitzar a través de missatges de text una convocatòria contra la implantació a la seva ciutat d'una fàbrica química i van aconseguir que fos situada en un altre lloc.

Exemple: el moviment #MeToo Inici: el 15 d’Octubre de 2017, a través d’un tuit, l’actriu Alyssa Milanó fa una crida a les dones que han patit assetjament sexual a respondre el tuit. Twitter 15 Oct 2017: 200.000 tuits 16 Oct 2017: 500.000 tuits Desenes de milers de persones van respondre el tuit de Milanó incloent-hi actrius com Patrícia Arquette, Reese Witherspoon; cantants com Bjork, Lady Gaga, Sheryl Crow; o personatges televisius com Ellen DeGeneres. Facebook En 24h: #MeToo emprat per 4,7 milions de persones en 12 milions d’entrades.

Abast -

Més enllà de la indústria cinematogràfica de Hollywood, el debat sobre l'assetjament i la violència sexual es va estendre a altres àmbits com la indústria de la música, la ciència, l’acadèmia i la política. - Cambres estatals a Califòrnia, Illinois, Oregon i Rhode Island van haver de respondre les acusacions d'assetjament sexual i diferents senadores van compartit les seves experiències. La congresista Jackie Speier va introduir un projecte de llei per facilitar les denúncies d'assetjament sexual al Capitoli. - 12 Nov 2017: Manifestació a Hollywood “Take back the Workplace March” i “Marxa de supervivents #MeToo”. - 16 Nov 2017: La senadora per NY Kristen Gillibrand es va referir al “moviment Me Too” quan va ser preguntada sobre les acusacions de conducta sexual inapropiada dels presidents Donald Trump, Bill Clinton i diferents senadors.

Time’s up

1 Gener 2018: Col·lectiu de més de 300 actrius de Hollywood que va començar a reunir-se. L’Octubre anuncia la creació d’un fons per ajudar les dones contra l’assetjament sexual amb la publicació d’un article a The New York Times.  

Globus d’Or (

7 de Gener de 2018) Les dones vesteixen de negre com a denúncia als casos d'assetjament sexual.  
Abast internacional L’etiqueta #MeToo es va estrendre almenys a 85 països. Parlament europeu: Sessió en resposta a les denúncies d’abús al Parlament i l’oficina de la UE a Brussel·les, que va comportar a l’elaboració d’un compromís perquè el signessin tots els candidats a les eleccions europees. 

Cercle d'economia:

Entidad con personalidad jurídica propia, regida legalmente por lo dispuesto en L.O. 1/2002, de 22 de Marzo, del derecho de asociación. La definición estatutaria, - art. 3- “ tiene por objeto contribuir a la modernización y a la dinamización de la sociedad mediante el fomento y la realización de estudiós científicos de carácter socioeconómico, a través de la organización de seminarios, coloquios, cursos y la publicación de sus estudiós e investigaciones socioeconómicas, todo ello con la finalidad de promover el debaté entre los diferentes agentes sociales e iniciativas de interés general que redunden en beneficio del progreso económico, políTicó y social de la colectividad” Vocación de “modernización” y “dinamización” de la sociedad ➢ Utilización del método o vía de los “seminarios”, “coloquios”, “cursos” y “estudiós científicos de carácter socioeconómico” ➢ Explícita finalidad de contribuir al “progreso económico, políTicó y social de la colectividad” Caracterización:
Asociación cívica que busca contribuir a la mejora de la calidad del debaté público mediante la emisión de opinión independiente sobre los principales retos que condicionan el progreso económico, social y políTicó  No es un Lobby “Cercle trabaja más en crear un marco de ideas, un estado de opinión, pero sin pretensión de influjo directo en decisiones legislativas o de normación administrativa concreta”.

Pero, sí es un GRUPO DE INTERÉS

Asociación voluntaria ➢ 1310 socios ➢ 117 entidades colaboradoras actiivdades; Análisis de la actualidad política y económica ➢ La gran reconstrucción. Retos y oportunidades para la empresa, la economía y la políticaGEPECEl GEPEC és una associació ecologista que es va formar l'any 1984 amb la uníó de diverses entitats com el Grup Arpella i la Comissió de Natura d’Estudis Vallencs. Defensa ambiental: Denúncia pública, tècnica i legal dels atacs al medi ambient, la contaminació i els efectes negatius a la salut de les persones. Realització d'actes de protesta i millora de l'entorn mitjançant recursos tècnics i administratius. ● Conservació i protecció d'hàbitats i espècies: Regeneració d'ecosistemes, suport a la reproducció de flora i fauna i investigació de mètodes per a la preservació de la natura.  ● Restauració d'hàbitats: Treball en la restauració d'hàbitats degradats i renaturalització de zones urbanes i periurbanes. ● Educació ambiental:   

Organització interna

El GEPEC es basa en un règim d'autogovern i principi de representativitat, segons els seus estatuts. ● L'Assemblea General de Socis és l'òrgan màxim de l'entitat, format pels mateixos socis, i es reuneix anualment per prendre decisions importants com l'elecció de membres de la Junta Directiva, aprovació del pressupost i modificació d'estatuts. ● L'equip tècnic és un grup de professionals que executen les activitats de l'entitat sota les decisions preses per l'Assemblea General i la Junta Directiva.

OBJECTIUS DE CARA AL FUTU

R Els objectius del GEPEC a futur són: ● Denuncia públicament les agressions al medi ambient i la contaminació. ● Conservar els ecosistemes i biodiversitat del territori català. ● Continuar amb els programes d’educació ambiental, especialment dirigit als joves.