Quines són les fases històriques principals de Tàrraco?

Durant la República hi hagué presència militar i, a partir del 45 aC, arribaren colons amb Juli Cèsar. A partir del 27 aC, en època d'August, la ciutat es va urbanitzar a gran escala.

Quina era la diferència entre opus sectile i opus tessellatum?

L'opus sectile feia servir formes geomètriques més complexes, com rombes o triangles. L'opus tessellatum utilitzava tessel·les de diferents colors sobre una base de ciment per crear mosaics geomètrics o figuratius.

Quina era la funció del Numen dels Augusts?

Era un relleu de marbre del teatre de Tàrraco, probablement situat a l'orchestra, que s'utilitzava en cerimònies rituals abans dels espectacles teatrals.

Tàrraco romana: urbanisme, jerarquia social i escultura

Resumen

El document repassa l'evolució històrica de Tàrraco, des de la República fins a l'Imperi, i com la ciutat s'organitzava en terrasses amb edificis públics, comercials i residencials. També explica l'estructura social romana i les tècniques de pavimentació, com l'opus signinum, l'opus sectile i els mosaics, a més de diverses obres escultòriques trobades a la ciutat.

Puntos clave

Durant els segles II i I aC, Tàrraco va ser ocupada per campaments militars; a partir del 45 aC hi arribaren colons i indígenes amb Juli Cèsar.
Amb el 27 aC, època d'August, la ciutat va experimentar una urbanització a gran escala que afectà totes les classes socials.
La ciutat estava dividida en terrasses: la superior amb el Temple de Júpiter, la segona amb el Fòrum, i la tercera amb zones oficials, comercials i residencials.
La societat tenia cinc nivells jeràrquics, des del Governador fins als esclaus, que realitzaven les feines domèstiques i les més dures.
Els romans empraven tècniques de pavimentació com l'opus signinum, l'opus sectile, l'opus tessellatum i l'opus vermiculatum.
El Numen dels Augusts, el Clipeus de Júpiter-Ammó, el bust de Luci Ver i el pedestal dedicat al Geni de la Colònia són exemples de l'escultura de Tàrraco.

Ponte a prueba

Evolució Històrica i Estructura Urbana de Tàrraco

Fases Històriques Clau

Segles II i I aC (República): Presència de Gneu Escipió i establiment de campaments militars amb soldats.
A partir del 45 aC (República): Arribada de Juli Cèsar i assentament de colons i indígenes.
A partir del 27 aC (Imperi): Època d'August, marcada per una urbanització a gran escala que va afectar totes les classes socials.

Organització Espacial de la Ciutat

La ciutat es desenvolupava en terrasses diferenciades:

Terrassa Superior: El punt més alt de la ciutat, on s'erigia el Temple de Júpiter.
Segona Terrassa: S'hi aixecava un enorme Fòrum, centre administratiu de la província (la plaça porticada).
Tercera Terrassa: Totalment separada del circ en dues meitats: una part oficial i administrativa dalt del turó, i una part comercial i residencial que descendia suaument cap al mar.
Sota el Circ: Passava el tram urbà de la Via Augusta.
Més avall del Circ (en ordre descendent): Zona residencial i portuària, teatre i termes.
Fora Muralles: Es construïa l'Amfiteatre, aprofitant els terrenys.
Rodalies: Necròpolis i aqüeducte.

Jerarquia Social

La societat estava estratificada clarament:

Màxima Jerarquia: Civil i militar, representada pel Governador.
Segon Nivell: Burocràcia (administrativa, religiosa i militar).
Tercer Nivell: Aristocràcia amb càrrecs polítics a la ciutat.
Quart Nivell: Comerciants rics, que controlaven part de l'administració.
Cinquè Nivell: Petita indústria: artesans, artistes, metges, funcionaris i mestres.
Darrer Escalafó: Esclaus, dedicats a feines domèstiques i treballs més durs.

Tècniques Pavimentàries i Obres Escultòriques

Tècniques de Pavimentació Romana

Els romans utilitzaven diverses tècniques per a cobrir paviments i parets. El Mosaic de Medusa n'és un exemple de la seva mestria. Les classificacions principals són:

Opus Signinum: Motifs geomètrics senzills, sense complicació.
Opus Sectile: Formes geomètriques més complexes (rombes, triangles, quadrats, etc.).
Opus Tessellatum: Paviment fet amb tessel·les de diferents colors sobre una base de ciment, creant mosaics geomètrics i figuratius.
Opus Vermiculatum: Varietat de l'anterior, fet amb tessel·les minúscules que imitaven la pinzellada d'una pintura.

Exposició d'Escultures Tàrraco

Ara dedicada al Numen dels Augusts

Dates: Finals del segle II dC - primer terç del segle III dC.

Material i Mides: Marbre blanc esculpit (94 x 60 x 60 cm).

Procedència i Ús: Procedeix del teatre de Tàrraco, probablement situada a l'orchestra. S'utilitzava en cerimònies rituals prèvies als espectacles teatrals.

La inscripció frontal, “NUMINI / AUGUST(orum)”, fa referència a la potència divina dels Augusts. Les altres cares representen un lituus, un urceus i una patera, elements rituals.

Medalló Monumental (Clipeus)

Dates: Segle I dC.

Material: Marbre de Luni–Carrara esculpit.

Descripció: Medalló amb la representació de Júpiter-Ammó, una divinitat sincrètica romana i egípcia. Presenta els atributs de Júpiter (home madur amb barba) i d'Ammó (banyes de boc). Formava part de la decoració de l'àtic del recinte de culte imperial de Tàrraco, alternant amb medallons de Medusa i cariàtides, imitant el Fòrum d'August de Roma.

Bust de Luci Ver

Dates: Segle II dC.

Material: Marbre de Luni-Carrara esculpit.

Context: Retrat de l'emperador Luci Ver (161-169), coregent de Marc Aureli, localitzat al Fòrum de la Colònia Tàrraco. És una imatge oficial difosa per l'Imperi, basada en un prototipus de Roma, tot i que realitzada probablement en un taller local. La cara mostra els trets de l'emperador i respon a l'estereotip d'ideal de bellesa de l'època.

Pedestal d'Estatua amb Inscripció