Estratificació social i educació. La jerarquització social i el conflicte educatiu. Els condicionants socials del rendiment escolar.

1.Explica i comenta aquest enunciat: «El fet educatiu, tal com avui encara se'ns presenta, ens l'ha llegat la modernitat» [aquesta pregunta es podrà contestar plenament quan haguem acabat tots els temes].

Aquest enunciat permet i requereix tres lectures:

-La modernitat, en sentit ampli, s’inicia en el pensament Sòcrates-Plató, el s. V. És la possibilitat de pensar en un ésser humà com a objecte d’intervenció o creació.

-La modernitat, en sentit restringit i que és la teoria social, s’inicia a l’Europa del s. XV amb la irrupció de noves formes productives, socials i de pensament, que trenquen amb l’Edat Mitjana i cristal•litzen en la Il•lustració, la declaració d’independència dels EUA i la Revolució Francesa. L’educació es va convertir en un instrument polític.

Max Weber concep la Modernitat com una etapa de 500 anys, configurada per la racionalitat i el capitalisme, assalt de la imatge religiosa, imposició de la racionalitat instrumental, burocràtica, economies industrials...

-La nostra història es situa en la tradició judeocristiana, que l’entén com una seqüència d’origen, desplegament i final. A l’educació només se li atorga la possibilitat intermèdia: el desplegament. L’origen i la fi li han estat usurpats i encara romanen impensats.

Fa 2500 anys que hi ha educació, però els últims 300 hi ha estat amb més intensitat, tanta que ja s’acaba.

2.Explica les raons que porten a Canimas a considerar que «Només a Occident i a aquelles societats que s'hi emmirallen, hi ha educació». Després fes un comentari personal.

“Occident” és una forma d’entendre i relacionar-se amb el món basada en l’economia capitalista, l’organització burocràtica i la concepció tecno-científica de la veritat. L’educació va néixer a Occident, només aquí hi ha educació en l’estadi del desenvolupament, forneix les institucions, legislacions i tractats educatius. S’utilitza com a instrument polític i descobreix la possibilitat de pensar. L’educació no ha estat en tots els llocs des de sempre.

La pedagogia l’anomena educació informal i considera que es dona en totes les relacions humanes, especialment en l’etapa infantil, però l’adveniment de creure que es pot influir en l’ésser humà és impensat en la història de l’educació.

Així doncs, només a Occident i a aquelles societats que s’hi emmirallen hi ha educació, ja que han fet de la intervenció sobre l’ésser humà un assumpte d’estat.