Estratificació social i educació. La jerarquització social i el conflicte educatiu. Els condicionants socials del rendiment escolar.

Homogeneïtzar I diversificar societat necessita homo però també Una divers professional per cobrir les necessitats bàsiques de la població. Estat S’ha dasegurar q aquest procés no afecti cohesió, base de la nació i element Imprescindible per assegurar un determinat ordre social.
A)

1a escolaritz

0-12: coneixements i habilitats  base comuna de l´educació de tot ciutadà - Valors i pautes de comportament. B)

2a Escolaritz

Coneixement més especialitzat q afavoreix la divisió social del Treball (batx, fp Uní). Ja durant l´ESO s'introdueixen les primeres Especificitats curriculars en forma d´assignatures opcionals.

Dos Teories la presència dels sistemes educatius:

Credencialista (R. Collins

). La teoria ve a dir que el que compta En la relació entre educació i ocupació no són els coneixements i capacitats, Sinó simplement els diplomes o títols com a instruments que uns grups fan Servir els grups dominants per defensar o aconseguir avantatges. Actualment les Credencials educatives gaudeixen de més legitimitat i consens social per Justificar la desigualtat personal i social, però realment són concebudes com Un mèrit arbitrari de filtratge, on el coneixement és secundari.

T de La correspondència (Bowles i Gintis)

La seva tesi central és que el Vincle que hi ha entre l'escola i el món laboral no és l'aprenentatge cognitiu (coneixements i destreses), sinó el “no cognitiu”, és a dir, els trets de Caràcter, les actituds i la capacitat d'integrar-se de manera no conflictiva Dins una xarxa de relacions laborals. La funció social del sistema educatiu és Produir una força de treball que s´adapti i accepti com a legítimes les pautes De desigualdat requerides pel sistema capitalista de producció. Les relacions Socials de l´educació són una rèplica de la divisió jeràrquica del treball.

El Filtre que s'imposa és el meritocràtic;
Mínims en certes Habilitats (intel·ligència, disciplina, persistència, autocontrol) que pot Controlar si ho desitja.
implica el Següent: a) les posicions socials es distribueixen d'acord amb el mèrit i la Qualificació, no segons la filiació hereditària.B) l'educació formal és el Mitjà primordial per adquirir aquestes qualificacions.C)  la possibilitat d'accés a l'educació formal Depèn només de les preferències i capacitats dels individus.D) aquestes capacitats Intel·lectuals es distribueixen a l'atzar entre tots els grups de la població.

En Els seus orígens, l'escola va ser meritocràtica només per a un sector reduït de La població. Actualment, l'escolarització universal s'ha estès a tota la Població, s'ha ampliat el període obligatori i les oportunitats de seguir dins Les aules. Així, la promesa de la mobilitat Social s'ha estès a la classe obrera i, en general, a tots els sectors de La població, constituint-se en la base d'un consens social universal.

2 qüestions dubten neutralitat:

a) qui i Amb quin criteri es seleccionen les capacitats que seran indicadors de mèrit?,  b) la Capacitat per aconseguir aquests mèrits es distribueix d'una manera tan Uniforme com sembla?.El discurs educatiu explícit transmet la idea de la igualtat d'oportunitats, fins al punt de Fer-nos creure que les diferències socials són acceptables sempre que tothom Tingui un mateix punt de partida.Així, L´escola es converteix en una institució que desactiva les contradiccions Socials.. La societat deixa de ser culpable perquè cadascúés ja responsable de la seva pròpia sort. La idea de discriminació O injustícia social  deixa pas a la de L'èxit o el fracàs individual. Punt de vista global, la promesa és falsa, no Tothom pot accedir a les posicions socials més desitjables: perquè aquestes són Escasses; i, perquè la majoria ja estan repartides a priori al marge de la Institució escolar. Només una petita part d´aquestes són ocupades pels que fan Mèrits acadèmics malgrat el seu origen social advers: just els necessaris per Legitimar el seu caràcter meritocràtic i mantenir la seva credibilitat.