Estratègies i Estils d'Ensenyament en l'Aprenentatge Motor

Procediments Psicomotrius

Saber fer:

1. Aplicar les diferents tècniques de navegació apreses.
2. Interpretar la direcció del vent per navegar.
3. Indicar la direcció del vent.
4. Adaptar, comprovar, emprar, observar, sintetitzar.

Actitudinals (Actituds, Valors i Normes)

• Acceptar, cooperar, permetre, respectar, sentir, valorar, esforçar-se, apreciar.

Mètode d'Ensenyament

Relació amb les característiques de l'alumne i el seu entorn. Els objectius a aconseguir i la matèria per ensenyar. Hi haurà una combinació de recursos i procediments.

Estil d'Ensenyament

Fa referència a la manera d'ensenyar, és a dir, el caràcter que un professor dóna a les seves classes.

Tècnica d'Ensenyament

Seria la forma més efectiva de dur a terme la comunicació i la presentació del contingut. Interacció de tipus comunicatiu (anada i tornada).

Recurs Didàctic

És el mode particular d'abordar un moment determinat d'ensenyament que pot afectar la forma de comunicar. El vídeo o altres materials faciliten la comunicació del que es vol ensenyar.

Concepte de Tasca (Segons Blázquez)

És aquella informació proporcionada pel professorat, la qual està constituïda per:

• Preparació i condicionament del medi: Conjunt organitzat dels objectes, de l'equipament o altres objectes, que serveixen de suport a l'activitat motriu.
• Les instruccions per a la utilització d'aquest condicionament (donades abans de l'execució motriu) especifiquen l'organització del material o modalitats d'execució.

Classificació de les Tasques

Tasques No Definides

Tipus 1: Res definit, els participants entren a la sala. Cadascun escull lliurement el material i l'activitat que prefereix. Consigna mínima i es tracta tan sols de conduir els nens a aquest tipus de situació.

Tipus 2: Consigna específica única de l'condicionament.

• Condicionament està especificat.
• Objectiu de l'acció no.
• Les operacions a efectuar tampoc.

Tipus 3: En aquest cas, el professor perllonga la fase explorativa a través de reconduir la situació, introduint noves activitats o materials. Exemple: "Què es pot fer més amb les pilotes?"

Tasques Semi-Definides

Es caracteritzen per la determinació d'un objectiu final.

Tipus 1: La utilització del material. L'objectiu està especificat. Les operacions a efectuar no estan especificades, hi poden haver-hi múltiples solucions i totes vàlides.

Tipus 2: Condicionament del medi especificat. Objectiu de l'acció especificat. Operacions a efectuar segueixen sense estar especificades.

Tasques Definides

Tipus 1: Condicionament del medi està especificat. Objectiu a aconseguir no està especificat. Operacions a efectuar sí estan especificades.

Tipus 2: Condicionament del medi, objectiu i les operacions a efectuar estan especificats.

Característiques de les Tasques

• Han d'ajustar-se a l'objectiu didàctic.
• Han de ser significatives (que aportin...).
• Han de permetre diferents ritmes d'aprenentatge.
• Han de seguir una progressió.
• Han de partir del que l'alumne sap.

Tipus d'Estratègies en la Pràctica

Dos tipus:

• Estratègia global.
• Estratègia analítica.

Estratègies Apropiades:

• Per a les tasques complexes i tasques d'alta organització: utilització d'estratègia analítica.
• Per a les tasques simples i tasques de baixa organització: utilització global.

Estils d'Ensenyament (Muska Mosston, 1993)

Estils de Reproducció

A, B, C, D, E

Estils de Producció

F, G, H, I, J

Estil A. Mando directe: Resposta immediata. Execució precisa i immediata. Execució sincronitzada. Exemples: danses populars, aeròbic, gimnàstica...

Estil B. Ensenyament basat en la tasca o assignació de tasques: Es dóna temps a cada alumne perquè pugui realitzar la tasca. El professor dóna feedbacks a tots individualment. Tasques assignades segons model. Exemples: Posició de sortida en cursa, alpeig de tennis, salt mortal...

Estil C. Ensenyament recíproc (també grups reduïts): Companys. L'alumne rep feedbacks immediat del company. Els alumnes segueixen els criteris d'execució i el feedback. Els alumnes desenvolupen habilitats socials. És necessari orientar a l'observador sobre què ha d'observar i com ha de corregir al company. Exemples: Clear bàdminton, roda....

Estil D. Autocorrecció: Feedback a un mateix fent servir els criteris del professor. Alumne identifica limitacions i èxits. El professor ha de planificar molt bé la tasca. Exemple: Jocs, punteria.

Estil E. Inclusió: Mateixa tasca amb diferents graus de dificultat. Els alumnes decideixen el nivell propi.

Estil F. Descobriment guiat: El professor condueix a l'alumne cap a un objectiu predeterminat que era desconegut prèviament. L'alumne participa intel·lectualment en la recerca de solucions al problema. Pregunta-resposta. Exemple: Averiguar millor forma de llançar a cistella.

Estil G. Resolució de problemes: Diferents respostes a una resposta. Fa que l'alumne aprengui a considerar el problema de forma individual. L'alumne ha de trobar per si mateix les solucions adequades. Exemples: Activitats i esports variats.

Estil H. Disseny de l'alumne a programa individual: L'alumne dissenya la pregunta o el problema, depenent de les característiques i necessitats de cada individu. Basat en les capacitats cognitives i físiques del propi alumne. Requereix que l'alumne hagi treballat anteriorment sobre altres estils. Amb o sense professor.

Estil I. Alumnes iniciats: Alumne decideix el tema i les possibles solucions, preparació, execució i avaluació per part de l'alumne. Molt similar a l'estil H.

Estil J. Auto-ensenyament: Participa del propi ensenyament. Totes les decisions les pren l'alumne. No es desenvolupa a l'aula. Formació autodidacta.

Agrupaments

El treball en grup és més productiu que el treball aïllat. L'aprenentatge de l'alumne es dóna en marc social.

Agrupament homogeni: Tot el grup el mateix.

Agrupament homogeni amb grups diferenciats: El grup dividit en subgrups que realitzen activitats diferents en funció del nivell d'aprenentatge.

Agrupament homogeni amb el treball individualitzat: Cada alumne segueix el seu propi ritme amb el material seqüenciat i individualitzat.

Agrupament flexible parcial: Els alumnes, en algunes activitats, estan agrupats de manera homogènia, i en d'altres, en funció del seu nivell d'aprenentatge.

Agrupament flexible total: Els alumnes, en totes les activitats, estan distribuïts en diferents grups en funció dels nivells d'aprenentatge.

Aprenentatge Motor

Conjunt de processos associats a la pràctica o a l'experiència, tendents a provocar canvis relativament permanents en el comportament.

Segons J. Riera:

1. Canvis neuronals: En les connexions sinàptiques i dins el circuit nerviós.
2. Canvis perceptius i motors: Aprendre implica una sèrie de canvis mecànics de percepció com d'execució.
3. Canvis personals: Sovint ignorats, estat d'ànim, enfrontar-se a noves situacions.
4. Canvis en les relacions amb l'entorn: Establiment de noves relacions generals, inestables i amb demanda d'atenció.

També diu que l'aprenentatge ha de ser considerat com un procés sense fi i sempre és de caràcter positiu; en tot cas, es pot parlar d'una disminució, deficiència o negativitat. Aprendre és personal, en què els altres subjectes poden influir, però és l'aprenent qui aprèn. S'aprèn a aprendre; les situacions ajuden a aprendre.

Tres fases de l'Aprenentatge Motor

A. Fase de desenvolupament de la coordinació global o fase cognitiva: Adaptar-se al perfil inicial de l'alumne, proposant-li tasques adequades que pugui resoldre. És normal que les primeres execucions siguin lentes i sense èxit. Proporcionar una informació clara, concisa i fàcil de comprendre del que es pretén que faci.

B. Fase de desenvolupament de la coordinació fina o fase associativa: Augment de la capacitat de percepció i processament de la informació. Millora la programació i anticipació del moviment, ja que n'emmagatzamem de l'anterior. Es constant certa automatització en els gestos de programació i control de l'habilitat.

C. Fase d'estabilitat de la coordinació fina o fase autònoma: Plantejar l'habilitat en entorns i situacions variables i canviants. Determinar quins elements són importants per actuar de manera efectiva.

Recordar:

1. Fase cognitiva (inicial): Una idea clara de l'objectiu a aconseguir.
2. Fase associativa (intermitja): Període de fixació/diversificació.
3. Fase autònoma (final): Control i automatització.

Concepte d'Avaluació

Comparació entre els objectius previstos a una programació o una activitat intencional i els resultats obtinguts.

Tipus d'Avaluació:

Tradicional: Relació amb el resultat i el rendiment. Tests de rendiment físic, de rendiment motor, d'execució tècnica.

Actual: Observa el procés per assolir l'aprenentatge. Més prioritat a les intencions educatives que al control dels tests. Donen força a la perspectiva de nous continguts.

Fases Principals de l'Avaluació

1. Recollir informació.
2. Anàlisi de les dades, valoració dels resultats.
3. Prendre una decisió, processar dades fins a la conclusió.

Característiques de l'Avaluació

• Contínua: Atenció al procés.
• Global: Capacitats generals.
• Diversificada: Atendre als diferents ritmes d'aprenentatge.
• Coherent: Amb els continguts.
• Concreta: Què aprendre.
• Participativa: Integració.

Comunicació

Canals de Comunicació

Canal visual: Demostració, simulació i mitjans visuals auxiliars (fotos, etc.).

Canal auditiu: Descripció, explicació, sons d'ajuda.

Canal tàctil-cinestèsic: Guies (tocar per guiar un moviment).

Definició i Tipus de Comunicació

La comunicació com l'intercanvi o significat entre les persones com el procés de transmissió i de percepció de missatges entre individus.

Comunicació verbal (tot de veu) i no verbal.

Comunicació no verbal: Postures i distàncies, gestos, expressions facials, forma de moure's, forma de mirar.

Tècniques de Comunicació Eficaçes

L'escolta activa: significa entendre la comunicació des del punt de vista del que parla, "no només què diu sinó com".

• No anar acumulant emocions negatives sense comunicar-ho.
• No parlar del passat.
• Evitar les generalitzacions.
• Escollir el moment i lloc adequat.
• Cuidar la comunicació verbal.

Tècniques de Comunicació Verbal

• Bona gesticulació.
• Confiança en el que es diu.
• Ordre en les explicacions.
• Elements de suport.
• Llenguatge clar i apropiat al grup.
• Creença en el que es diu.
• Animació i motivació. Èmfasi en les frases, objectius o idees més importants.